Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Conceptes bàsics d'ètica i societat

• Llei: Són normes de comportament per a la societat. Si no les complim, podem ser «sancionats».
• Moral: Construïda per normes internes, dictades per la consciència.

Llibertat

• Llibertat positiva: Capacitat real de decidir amb autonomia allò que volem fer.
• Llibertat negativa: Quan no hi ha obstacles que ens impedeixen fer allò que volem fer.

Valors

Valor: Allò que estimem perquè ens sembla important. L'acció moral s'ocupa de dir quins són més importants.

Tipus de valors

• Instrumentals: S'utilitzen en el dia a dia per arribar a una fi.
• Utilitaris: Característiques que apreciem en aquest sentit.
• Vitals: La salut, la fortalesa física o el benestar.
• Científics: La veritat, el rigor, la precisió o l'exactitud.

La Teoria dels Dos Mons de Plató

Segons la tradició, per a Plató hi ha dos mons diferents:

• El món sensible: que canvia contínuament i que percebem pels sentits.
• El món intel·ligible: que està lliure de canvi i és model i fonament del món real.

El Món Sensible

Els objectes del món sensible participen de les idees i, d’aquesta manera, tenen certa realitat, encara que sigui imperfecta i suposi un reflex del món de les Idees. És un món aparent i sotmès a l’esdevenir; no és real perquè és una ombra del món intel·ligible.

El Món Intel·ligible

És independent i separat del món dels objectes sensibles. Conté les Idees, que són immutables i eternes i que són la veritable realitat que constitueix el model o paradigma del món...

1. La consciència

Impressió més o menys vaga de tenir un psiquisme on succeeixen coses. Sentiment d'existir i dels nostres actes. La consciència ens diferencia de la resta de la natura. L'ésser humà existeix com a objecte, però també per si mateix. Les nostres idees són més o menys clares segons el grau de consciència que hi posem (acte d'atenció).

2. La voluntat

Capacitat d'aplicar energia psíquica cap a una fi. Implica tenir consciència i força de caràcter; sovint també suposa valors morals. L'impuls de la voluntat implica:

• 1. Evocar els motius de l'acció.
• 2. Deliberar o reflexionar: Valorem quins són els mitjans adequats per aconseguir la finalitat que preferim. Aquí succeeixen dos elements:
  • a) Les creences: Allò que sabem

L'estoïcisme i l'actitud estoica

Segons els estoics, hi ha una llei natural que regula el funcionament de totes les coses. L’ètica estoica insisteix en la importància de viure d’acord amb aquesta llei natural, tot acceptant amb serenitat i apatia (en el sentit d'absència de passió) allò que el destí ens ofereixi.

Els estoics estaven convençuts que el nostre univers està sotmès a una llei inflexible de la natura que regula tot allò que existeix. Res no pot escapar al designi d’aquesta llei natural, que actua fixant un destí inexorable per a totes les coses.

L’ideal del savi consisteix a assumir la inevitabilitat d’aquesta rígida llei natural tot mirant d’ajustar la nostra vida al seu govern.

L’ètica estoica insisteix...

G. W. F. Hegel (1770-1831)

Filòsof alemany nascut a Stuttgart (1770) i mort a Berlín (1831) de còlera.

El Pensament Idealista i l'Esperit Absolut

La realitat del món és el fenomen d’una realitat superior. Aquesta realitat superior ja no s’anomena noümen (ja que d’aquests n'hi havia un per cada cosa), sinó que cada filòsof l’anomena de forma diferent, sent la base del pensament idealista.

• No hi ha un món de les idees, sinó una idea global del món anomenada Esperit (der Geist).
• L'Esperit és el “noümen” hegelià: dinàmic i en constant procés de canvi.

Context Històric i Cultural

Revolució Francesa

Triomf de la raó i rebuig del Terror Jacobí.

Romanticisme

Moviment cultural i polític alemany i anglès com a reacció al racionalisme...

Relacions d’idees i qüestions de fet

Hume distingeix dues classes de proposicions o frases.

1. Relacions d’idees: frases o proposicions que no depenen de l'experiència, sinó de la pròpia activitat de l'enteniment. Per exemple: «els triangles tenen tres angles».

2. Qüestions de fet: aquestes proposicions depenen de l'experiència perquè el seu contrari és possible. Les proposicions de les ciències naturals n'és un exemple: «demà farà sol».

Crítica de la causalitat d’idees

La idea de causalitat expressa una connexió necessària entre dos fets o esdeveniments: el que anomenem causa i efecte.

Fins ara, davant de determinats fets que han estat seguits d'altres, pensem que el futur serà igual, però no tenim la seguretat que sigui del...

El mètode cartesià: la recerca de la veritat

Descartes comença exhibint el seu tarannà modern: abans de preguntar-nos per la realitat, cal preguntar-se per l’instrument que ens ha de permetre conèixer-la. L'instrument general del coneixement és la raó o el bon sentit, que no és més que la capacitat de jutjar bé i distingir el vertader del fals; capacitat que, a més, és innata, i per tant igual, en tots els homes.

Però, aleshores, com expliquem l’existència de diversitat d’opinions (no tots pensem igual) i els errors (sovint ens equivoquem)? La causa d’això no l’hem de buscar pas en cap deficiència de l’instrument, de la raó, sinó en el diferent mètode que emprem per menar els passos de la raó. De manera que cal...

La llei natural: 

- Jo tinc el dret de la llibertat, i tinc ‘obligació de respectar les dels demés. 

- Déu ens ha creat i ens ha posat a l’abast tots els recursos necessaris i tenim el dret d'utilitzar aquests recursos. El títol de propietat es treball.

- El motiu pel qual els humans prefereixen viure en societat malgrat el nostre naturalesa individualista: a salvaguardar les nostres lleis. 

El pacte: 

És el concepte clau del liberalisme, es la ciutadania que atorga el poder.  Governar no és fer només lleis, és també la necessitat d’algú que digui les necessitats necessàries per a poder portar a fi les lleis propostes. I això ho fa el poder executiu.

Un estat liberal sera: aquell que esta dividit en sector i que cadascú tingues...

Les grans preguntes

Què és el real? Què dóna consistència a la realitat? Quin és el principi? (Cristians: el principi és Crist).

Com puc conèixer el real? I dominar-lo? Com he arribat a ser com sóc i per què pateixo per ser així (nihilisme)? Què és el ser? Què és la naturalesa? Què és el cosmos? Què és Déu?

Figures de referència

• L'heroi, el sant, el guerrer.
• Prometeu: Tità que roba el foc als déus i el dóna als homes.
• Dionís: Déu de la fecunditat i del vi.
• Narcís: S'enamora de la seva pròpia imatge.

Model històric

1. Providència: Déu sosté i cuida el que és creat. L'horitzó és l'eternitat, que dóna sentit al present.
2. Progrés: Secularització de la providència. L'horitzó és el futur (esperança i utopia).
3. Nihilisme:

El concepte de virtut fa referència a l'excel·lència d’una cosa. Segons la filosofia clàssica, especialment la platònica, sabem que una ciutat gaudeix de justícia quan és prudent, valerosa, moderada i justa. Això significa que les quatre virtuts cardinals són complides per qui pertoca en cada estament social.

Les Quatre Virtuts Cardinals de la Ciutat Justa segons Plató

Les quatre virtuts essencials per a una ciutat justa són:

• Temprança

  La temprança es defineix com el desig voluptuós delimitat i ordenat per la raó. Amb la temprança, l'individu esdevé “l’amo de si mateix”, on la part racional domina sobre els plaers. Així doncs, les decisions col·lectives en la ciutat s’han de basar en la racionalitat. La temprança s’ha