Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

El Dret de Resistència segons John Locke

Aquesta afirmació que fa Locke fa referència al dret de resistència del qual disposa el poble. Vol dir que l’Estat i el govern es van establir mitjançant un pacte social amb la finalitat de garantir els drets naturals dels individus: el dret a la vida, a la llibertat i a la propietat privada. Però, quan aquest govern o magistrat no compleix correctament les seves funcions i exerceix un poder opressiu sobre el poble, aquest pot fer ús del dret de resistència, que consisteix a revoltar-se contra aquest govern tirànic, i buscar i atorgar el poder polític a un altre magistrat que garanteixi el benestar del poble, és a dir, que compleixi amb la finalitat per la qual es va crear.

Context: El Segon

Epicureisme: Desitjos i el Jardí

Ni naturals ni necessaris: Ambicions culturals sense fonament biològic. Convé renunciar-hi perquè és impossible sentir-se plenament satisfet o no voler-ne més (riquesa, poder, popularitat, bona sort...).

Com vivien els filòsofs epicuris: Confiança davant de les adversitats i austeritat davant de les ambicions. Viure d'acord amb la naturalesa i no pas amb supersticions i mites. Fer això era difícil per a la societat; per aquest motiu, Epicur va fundar el que anomenava "El Jardí", on les persones que creien en aquestes teories anaven a viure.

Estoïcisme: La voluntat i l'ordre còsmic

Allò que depèn de mi: La meva voluntat no es pot trobar amb obstacles; les coses succeeixen d'acord amb la meva voluntat...

Comparativa: Racionalisme vs. Empirisme

• Racionalistes: Descartes, B. Espinosa, G. Leibniz.
• Empiristes: John Locke, G. Berkeley, David Hume.

La teoria del coneixement

Els racionalistes defensen que el coneixement s'obté mitjançant la raó, prescindint totalment dels sentits. Per altra banda, els empiristes afirmen que el coneixement s'obté a partir dels sentits, sense prescindir de la raó. L'experiència sensible pot ser:

• Externa: formada pels sentits exteriors (sensacions, colors, gustos, sons...).
• Interna: formada pels sentits interns (sentiments i passions: alegria, tristesa...).

Hume anomena impressions (percepció de la ment forta i intensa) a les experiències (sensacions i sentiments). Per tant, l'experiència sensible correspon a les impressions....

Fixisme: s.XIX, qüestió sobre l'origen de l'ésser humà no nivell científic. Entenia que les espècies romanien inalterables en el transcurs del temps i influència del Gènesi en la tradició judeocristiana, segons la qual Déu hauria creat la realitat tal i com és ara. És un model contraposat al model evolucionista (que desenvoluparan Darwin i Lamarck).

Evolucionisme: model d'atac a la dignitat de l'ésser humà, ja que "difuminava" les fronteres entre els humans i la resta d'animals. Home avantpassats espècies (simis), va ser ràpidament trivialitzada i caricaturitzada, ja que ell mateix forma part de l'ordre dels primats. Afirmació home vé del mico, tant home no podia provenir de Déu.

Procés hominització: donen lloc característiques...

Examen sobre Sòcrates

1. Sòcrates tenia una veu al seu interior que li deia que tenia la raó.

«El qui sap què és correcte, actuarà correctament», Sòcrates deia que el coneixement correcte porta a fer bé les coses, i això el convertia en un home virtuós.

Sòcrates intentava trobar definicions del bé i del mal. Creia que aquestes definicions es trobaven en la raó de les persones, i no en la societat. Ningú no pot ser feliç si actua en contra de les seves conviccions. El qui sàpiga com aconseguir ser feliç, ho intentarà ser. D'aquesta manera, el qui sap què està bé, farà el bé.

2.

a) «Virtuós»: Que fa bé les coses, que és bo.

b) «Feliç»: Fer el que ens agrada fer.

3. El qui sap què és... Els sofistes eren gent sàvia...

L'Ontologia de Plató: El Dualisme Ontològic

Plató distingeix dos nivells o formes de realitat: el sensible i l'intel·ligible. Aquesta divisió, que separa la realitat en dos mons, s'anomena dualisme ontològic.

• Món sensible: Format pels objectes a l'abast de la vista; és el món del canvi i de les aparences.
• Món intel·ligible: Format per realitats eternes, perfectes, idèntiques i immutables, accessibles només a través de la intel·ligència.

L'ontologia és, en general, la teoria de la realitat. Plató definia les Idees com a realitats, l'essència de les coses sensibles, el seu model i la causa del ser.

Graus de realitat i la Idea de Bé

Plató explica els graus de realitat mitjançant el mite de la caverna i el símil de la línia. La...

Heràclit

• Continu moviment
• Coneixement a través de l'experiència
• Caos
• Ésser i no-ésser

Parmènides

• No moviment (Immobilitat)
• Coneixement a través de la raó
• Ordre
• Existeix l'ésser, no existeix el no-ésser

Plató

Epistemologia: Teoria del Coneixement

Plató agafa les idees d'Heràclit i Parmènides, les analitza i s'adona que cadascun té una part de raó.

La Síntesi Platònica

• Món d'Heràclit (Món Material): Ell diu que d'aquest món no es pot parlar de veritat d'existència i, per tant, no hi ha contingut epistèmic.
• Món de Parmènides (Món de les Idees): Agafa les característiques de l'ésser (etern, immutable), però diu que s'equivoca en què només n'hi ha 1, sinó múltiples, i són idèntics a si mateixos.

Què és la Realitat i el Coneixement?

La Línia Dividida de Plató: Coneixement i Opinió

Plató compara el coneixement amb una línia que dividim en dues parts: una part més gran que representa el veritable coneixement, que anomena ciència (episteme), i una de més petita que representa l'opinió (doxa).

Divisió de l'Opinió (Doxa)

Aquest segment de la línia corresponent a l'opinió (doxa) es torna a dividir, donant lloc a dos nivells:

• Un segment que correspon al coneixement de les coses sensibles reals, de les quals tenim creença.
• Un altre que correspon a les ombres o imatges de les coses, de les quals tenim imaginació.

Divisió de la Ciència (Episteme)

El segment de la ciència (episteme) també es divideix en dos nivells:

• Un segment que representa el coneixement discursiu: coneixement

A Priori i A Posteriori: Conceptes Clau de la Filosofia

A Priori

Els elements, principis, estructures o coneixements que no tenen un origen empíric, ja que descansen en la naturalesa de la pròpia raó.

Segons Immanuel Kant, el coneixement a priori és aquell que és necessàriament veritable i universal, fins i tot abans d'anar al món de l'experiència, ja que no depèn de l'experiència.

A Posteriori

Allò que té com a fonament l'experiència sensible o que s'obté d'ella. A posteriori designa el coneixement la validesa del qual es funda en l'experiència, és a dir, en el coneixement empíric definit com el coneixement basat en l'experiència i, en últim terme, en la percepció.

Mètode Hipoteticodeductiu

El mètode hipoteticodeductiu es basa...

1. Escoles de filosofia i representants principals

Epicurisme (amistat): Fundador: Epicur. Escola: El Jardí. Influència: Cirenaics. Manera d’aconseguir la felicitat: Analgèsia (prudència).

Estoïcisme (virtut): Fundador: Zenó. Escola: El Pòrtic. Influència: Cínics. Manera d’aconseguir la felicitat: Apatia.

Escepticisme (indiferència): Fundador: Pirró. Escola: La Plaça. Influència: Sofistes. Manera d’aconseguir la felicitat: Afàsia.

2. Les virtuts del príncep segons Maquiavel

• Visió pessimista de l’ésser humà.
• Humanista i republicà.
• Defensor del dret natural (Grotius, Althusius).
• Fundador de la política moderna: separa la política de l’ètica.
• Obres: La dècada de Titus Livi (la República Romana) i El príncep (no és el