Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

La Justícia Segons Aristòtil

Per a Aristòtil, la justícia és una virtut ètica fonamental. No obstant això, la justícia es pot entendre en dos sentits: com a justícia commutativa o com a justícia distributiva.

• La justícia commutativa, que s'aplica en els intercanvis, exigeix que hi hagi una equivalència entre el que donem i el que rebem.
• La justícia distributiva, en la qual el just és que aporti més qui més té i que rebi més qui més s'ho mereix.

Les Virtuts Dianoètiques

A més de les virtuts ètiques, hi ha també virtuts dianoètiques o intel·lectuals, associades a la raó teòrica. Entre les virtuts dianoètiques destaquen la saviesa, la intuïció intel·lectual, la ciència i l'art. Aristòtil també esmenta la prudència...

Del mite al logos: La physis i l’arjé

El pas del mite al logos s'inicia al segle VII a.C. i representa el canvi progressiu en la manera d'entendre i explicar tot allò que ens envolta, coincidint amb l'aparició de la polis.

a) El Mite

Eren llegendes explicades pels rapsodes que intentaven donar una explicació global de l'origen de l'univers, qüestions morals i el perquè dels fenòmens naturals:

• Divinitats: Es basaven en personatges divins que eren la clau de tot l'univers.
• Relacions: Tot el que existia havia aparegut com a resultat de la relació entre aquests déus (terra, mar, cel...).
• Antropomorfisme: Els esdeveniments passaven per capritxos dels déus, comportaments passionals, impulsius, gelosos i competitius; en definitiva, un model

Intel·lectualisme moral

• Sòcrates: La raó és un saber amb caràcter universal.
• Quan coneixem el bé, actuem bé.

Relativisme moral

• Sofistes: Utilitzen la retòrica, l'art de dominar l'expressió oral i escrita.
• Cada societat té els seus principis morals; no són vàlids per a tothom (no universals), sinó per a aquella societat.

Eudemonisme

• Aristòtil: Teoria que sosté que la finalitat de l'acció humana és la felicitat, entesa com la millor vida que pot viure l'home (vida contemplativa).
• L'home trobarà la felicitat en la vida contemplativa i el coneixement. Cal passar de la teoria a la pràctica.

Hedonisme

• Aristip: El bé està relacionat amb el plaer físic moderat, connectat amb els sentits.
• Aconseguir el plaer o no determina el valor moral

Criticisme: Mig camí entre Dogmatisme i Escepticisme

Segons Kant, el coneixement és possible, a diferència del que afirmen els escèptics. Tanmateix, no és inqüestionable ni definitiu.

Relativisme i Perspectivisme

Punt en comú: ambdós estan d'acord que existeixen opinions particulars i vàlides en un determinat context.

Diferència clau: el perspectivisme creu en una veritat absoluta, mentre que el relativisme no (tot i que això no implica que no cregui en la veritat).

Les Tres Tesis de Gòrgies

• Res no existeix.
• En el cas que existís alguna cosa, no la podríem conèixer.
• En el cas que poguéssim conèixer-la, no la podríem expressar ni comunicar.

Moral: Codi de Conducta i Judici

La moral és un codi de conducta que determina les accions i...

Liberalisme: La Llibertat Social i Civil

John Stuart Mill, en el seu assaig Sobre la llibertat, proposa examinar “la qüestió de la llibertat social o civil, és a dir, la naturalesa i els límits del poder que pot exercir legítimament la societat sobre l’individu.”

Diferències entre Liberalisme i Democràcia

• Liberalisme i democràcia no són sinònims. La felicitat és el fi últim dels individus; la llibertat, l’eina per aconseguir-la; i la democràcia, l’instrument de la llibertat. Poden existir governs demòcrates que no respectin la llibertat, sense garanties per a l’oposició o sense partits polítics. La democràcia no és el govern perfecte; presenta defectes i mancances que només se solucionen amb més democràcia.

• Mill

Elements Distintius del Racisme Biològic i el Cultural

Racisme Biològic

El racisme biològic es basa en la determinació d'accions, actituds i polítiques fonamentades en creences sobre les característiques racials. Aquest tipus de racisme sovint s'acompanya de teories racistes que busquen explicar, justificar i legitimar la desigualtat racial.

Idees Fonamentals del Racisme Biològic:

• Existència de races com a "tipus purs" (basades en sang, ADN, etc.).
• Creença en l'existència de races superiors i inferiors.
• Tesi determinista biològica: les capacitats biològiques de les diferents races determinen les seves capacitats intel·lectuals, comportaments, etc.
• Exigència que les races inferiors no es barregin amb les superiors i se subordinin a aquestes.

L'Utilitarisme de John Stuart Mill: Principis Fonamentals

L'ètica de John Stuart Mill és utilitarista. Qualsevol filòsof vol respondre la pregunta d'ètica: "Què hem de fer?". El principi que ha de guiar el comportament dels humans és fer accions útils, aquelles moralment bones. Una acció útil incrementa la felicitat de les persones.

Característiques de l'Ètica de Mill

• És una ètica teleològica (del grec telos, que significa final o finalitat) i conseqüencialista, ja que l'aprovació o desaprovació dels actes humans depèn de les conseqüències que provoquen (referit a l'augment de la felicitat).
• És una ètica prudencial. A l'hora de decidir, hem d'avaluar amb consciència les conseqüències i triar.
• No és transcendentalista: prescindeix

Escolàstica: la filosofia que es practica durant l'Edat Mitjana en el món cristià occidental, denominada pròpiament filosofia escolàstica, o simplement Escolàstica. S'exclou impròpiament d'aquesta denominació la filosofia àrab i jueva.

Nascuda de les escoles palatines, conventuals i catedralícies. En la seva època d'apogeu, el segle XIII, segle també de les universitats medievals, es desenvolupa en tres períodes, preparats per un període d'iniciació de les seves bases:

1. Que abraça l'Alta Edat Mitjana i els segles XI i XII, comprèn arrels llunyanes de la filosofia medieval i els iniciadors de l'Escolàstica.
2. L'apogeu de l'Escolàstica, segle XIII.
3. L'Escolàstica tardana, mal anomenada “crisi escolàstica” (segle XIV).

Mètodes

Teoria ètica: teoria filosofica que intenta justificar i legitimar les normes morals. Es classifiquen en materials si proporcionen conceptes concrets/eudemonisme, hedonisme, estoicisme,utilitarisme.. Formals si especifiquen com han de ser aquestes normes/kantiana i dialogica. Autònomes, si l'origen de les normes morals és un mateix Heteronomes, si les normes venen proposades des de fora. Deontològiques si es centren en la idea del deure Teleològiques si afirmen que la correcció de les accions depen de les consequenc que sen deriven d'elles. Cognitivistes si pensen que és possible saber que esta bé i que no. Emotives si no es possible justificar racionalment les normes morals pq aquestes no es basen en res que pugui ser conegut intelectualment,...

Tomàs d'Aquino: Aristotelisme i Fe Cristiana

Vida i Obres de Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (1225-1274) va néixer al castell de Rocaseca. Als 20 anys va ingressar en l'ordre dels dominics. Posteriorment va estudiar a París i Colònia. Després de graduar-se va portar a terme una llarga tasca docent. Entre les seves obres més importants destaquen:

• De ente et essentia (Sobre l'ens i l'essència)
• Suma Theologiae (Suma Teològica)

Pensament i Influències Filosòfiques

Va crear un dels sistemes filosòfics més influents de la història del pensament occidental. Seguidor d'Aristòtil, la idea del qual va intentar integrar dins del cristianisme, va aconseguir un equilibri entre la raó i la fe.

La Metafísica Tomista: Ens, Substància i Accidents

Afirma...