Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Glossari d'Ideologies Polítiques Clau

Feixisme

El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres, dirigit per Mussolini.

Nazisme

El nazisme és la ideologia i les pràctiques del NSDAP d'Adolf Hitler, i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi des del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Conservadorisme

El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences religiosos, culturals o nacionals.

Democràcia Cristiana

La democràcia cristiana és una ideologia política heterogènia. En termes generals, és un moviment conservador quant als temes de moral...

Principis per a una filosofia de la voluntat

Voler és creure en un mateix i en les nostres capacitats. Per això, el voler ha de ser alegre. Només és afirmatiu i crea valors el senyor, el que és actiu. Aquest voler és alliberat i allibera les forces actives del senyor. Per portar al límit allò que vol, ha d'establir els valors. La crítica ha de ser alegre i, afirmant les forces actives, destrueix tots els valors establerts.

El pla de la Genealogia de la moral

Més sistemàtic, ens ajuda a comprendre els altres llibres. Parla de l'anàlisi de la moral de tipus reactiu:

• Primera part: Parla sobre el ressentiment i la venjança imaginària; el judaisme com a religió que salva els individus del que han patit.
• Segona part: Pròpia del cristianisme;

1. La tesi principal: L'imperatiu categòric

La gran novetat de l'ètica kantiana és l'imperatiu categòric. Totes les doctrines ètiques anteriors, les anomenades ètiques de la felicitat, es basen en imperatius hipotètics que expressen una condició que determina el compliment de l'ordre. Només estem obligats a complir un imperatiu si el seu compliment té com a conseqüència l'assoliment de la finalitat expressada: la felicitat. En canvi, els imperatius categòrics no estan sotmesos a cap condició i expressen una acció no interessada.

2. Definició d'ètica teleològica

Una doctrina ètica teleològica és aquella que determina la bondat d'una acció en funció de la finalitat (telos) de la vida, és a dir, la felicitat: “en la mesura...

John Locke: filosofia, coneixement i política

Estil

Fa un tractat filosòfic, on els temes que va tractant estan ordenats de forma sistemàtica.

Realitat (Metafísica)

Pressuposa l'existència d'un món exterior a nosaltres com a causa de les nostres idees.

Idea

Totes les nostres idees procedeixen de l'experiència i són continguts mentals (no pertanyen a un altre món). No accepta l'existència d'idees innates. La nostra ment, quan naixem, és una «tabula rasa».

Tipus d'idees

N'hi ha de diverses classes:

• Simples: la ment les rep de forma passiva, ja sigui de l'exterior (idees de sensació) o de l'experiència interna (idees de reflexió).
• Complexes: l'enteniment és actiu, creant idees de tres tipus: substàncies, relacions o modes.

Coneixement

L'...

Descartes i Locke: L'origen del coneixement

Cerca de la certesa

• Descartes: Cerca la certesa absoluta i la veritat indubtable. No es refia dels sentits i es basa en la ment.
• Locke: La certesa absoluta no existeix; tenim un coneixement probable basat en la percepció sensible.

Sobre les idees

• Descartes: Les idees més importants són les innates, perquè són universals.
• Locke: No hi ha idees innates quan naixem. La nostra ment és com un paper en blanc (*tabula rasa*) que s'omple amb experiències particulars i concretes.

El món

• Descartes: Coneixement per deducció; jo penso, dedueixo que hi ha Déu i món.
• Locke: Coneixement per l'experiència, a partir de l'experiència sensible.

El jo

• Descartes: Jo sóc una cosa que pensa (*res cogitans*); podríem

Anàlisi Filosòfica: El Contracte Social i els Drets Naturals (2013)

1. Fonaments de la Societat i el Dret de Resistència

La societat és creada pels individus per assegurar la seva *protecció* i *seguretat*. Els ciutadans posseeixen un dret natural de resistència com a autodefensa sempre que els legisladors, o el poder establert, pretenguin anar més enllà dels límits del contracte social sobre el qual es fonamenta l’Estat i esclavitzar els individus.

Quan el dret natural a la llibertat o a la propietat de tots els individus no és respectat des del poder, el contracte es trenca i el poble pot recuperar la seva llibertat originària.

2. Conceptes Clau del Pensament Polític

Poder Legislatiu

El poder encarregat d'elaborar i modificar les

Il·lustració i Romanticisme: Comparació

Ontologia i Essència en Filosofia

Ontologia: És la part de la metafísica que estudia en què consisteixen veritablement les coses que són.

L'essència: Fa referència a les característiques que una cosa té per si mateixa i que fan que sigui el que és i no quelcom diferent. L'essència és allò que ni et pot mancar ni pot ser diferent de com és, perquè aleshores deixaries de ser tu.

Corrents Filosòfics sobre Essència i Existència

Filòsofs Existencialistes

Creien que l'ésser humà no té una essència fixa ni definida perquè les persones anem creant el que som al llarg de la vida. Insistien que l'existència era anterior a l'essència. (Exemples: Albert Camus i Martin Heidegger).

Filòsofs Essencialistes

Sostenen que les essències tenen...

Per què Descartes rebutja l'argument de la bogeria en relació al dubte sensorial?

El dubte sensible es basa en no refiar-nos dels sentits a l'hora de reconèixer veritats evidents, ja que aquests són una font contínua d'errors i d'enganys. Per tant, s'ha de mantenir una actitud escèptica o crítica davant la informació sensorial que rebem.

Tot i això, Descartes puntualitza que hi ha coses que es resisteixen a ser posades en dubte o que no admeten un dubte raonable: «que sóc aquí, assegut a la vora del foc, amb una bata i amb aquest paper a les mans». Per a Descartes, negar una veritat tan propera, dubtant d'aquests fets, correspondria a estar boig o ser un insensat. Per aquest motiu, Descartes elabora un dubte raonable i sensat que...

Identificació de Fal·làcies Lògiques Comunes

Fal·làcia d'Afirmació del Conseqüent

Exemple: Si els crèdits bancaris són més barats, la gent compra més cotxes. La gent compra més cotxes. Per tant, els crèdits bancaris són més barats.

Aquesta és una fal·làcia formal d’afirmació del conseqüent. Es produeix quan s'assumeix que si el conseqüent d'una implicació és cert, llavors l'antecedent també ho és, cosa que no és lògicament vàlida.

Fal·làcia Ad Hominem

Exemple: Aquesta llei és injusta i discriminatòria, ja que el partit X només busca el seu propi interès i benefici.

Aquesta és una fal·làcia ad hominem. Ataca la persona o el grup que proposa una idea en lloc de refutar l'argument en si mateix. Que una llei hagi...