Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

1. Immanuel Kant: L'ètica del deure

Immanuel Kant intenta fomentar una moral universal basada en la raó. La idea principal és que la moral no pot dependre ni de sentiments ni de les conseqüències, perquè aquests factors canvien segons la persona i la situació. Busca un criteri que sigui vàlid per a tothom i sempre.

El més important no és el que fas, sinó amb quina intenció ho fas. Una acció només és moral si es fa per deure, perquè reconeixes racionalment que és el correcte. Això el porta a defensar una ètica molt exigent, basada en normes universals que qualsevol persona racional hauria de seguir.

2. La filosofia pràctica

La filosofia pràctica tracta de respondre la pregunta: Què he de fer? Analitza què fa que una acció...

La crítica de Nietzsche a la veritat i el llenguatge

Nietzsche critica la idea tradicional de veritat afirmant que l’ésser humà no busca la veritat objectiva, sinó que utilitza la intel·ligència per sobreviure i adaptar-se a la societat. Per això, el que anomenem “veritat” és en realitat un acord social basat en el llenguatge, no una realitat absoluta. Les paraules no reflecteixen el món tal com és, sinó que són interpretacions que simplifiquen la realitat.

Aquest procés de coneixement implica diverses transformacions: primer hi ha un fenomen, després el percebem amb els sentits, es genera una imatge mental i finalment es tradueix en paraules. Això significa que el coneixement és indirecte i parcial, mai totalment fidel...

John Stuart Mill: L'Utilitarisme

Context: John Stuart Mill s’emmarca dins del liberalisme clàssic, hereu del contractualisme de Hobbes i Locke. Hobbes defensava un govern fort per garantir la seguretat, mentre que Locke afirmava que l’Estat ha de protegir els drets naturals (llibertat, propietat i integritat). Mill recull especialment la idea lockeana de la llibertat individual i la defensa dels drets, incloent el sufragi femení.

Principi utilitarista

L’utilitarisme afirma que una acció és bona si produeix la màxima felicitat per al màxim nombre de persones. La felicitat consisteix en el plaer i l’absència de dolor; per això, és una ètica hedonista, eudemonista i teleològica, ja que jutja les accions segons les seves conseqüències....

La revolta dels esclaus

Pregunta I

El text explica l’origen de la moral dels esclaus segons Nietzsche. Aquesta moral neix del ressentiment dels febles, que no poden actuar directament contra els forts i, per això, creen una venjança imaginària. A diferència de la moral noble, que afirma espontàniament la seva pròpia força i es considera «bona», la moral dels esclaus comença negant allò exterior: el fort, el noble i el poderós. Així, transforma els valors: allò que abans era noble passa a ser «dolent», i els febles es consideren «bons».

Pregunta II

• «Esclaus»: s’oposa als nobles o poderosos.
• «Indemnitzats»: compensen la seva incapacitat d’actuar amb una venjança imaginària.

Pregunta III: El capgirament dels valors

Segons...

Concepcions de la veritat en la filosofia contemporània

Avui dia, la veritat és un tema complicat perquè ja no creiem tan fàcilment que existeixi una única veritat objectiva.

La perspectiva de Nietzsche i Foucault

Friedrich Nietzsche va afirmar que la veritat no és una cosa totalment pura o neutral. Segons ell, no veiem la realitat tal qual és, sinó que sempre la interpretem des del nostre punt de vista. És a dir, no hi ha «fets absoluts», sinó diferents interpretacions que depenen dels nostres interessos (la seva famosa voluntat de poder). A més, el llenguatge no reflecteix la realitat de manera exacta, sinó que la simplifica i la transforma.

D'altra banda, Michel Foucault afegeix que la veritat tampoc és universal, sinó que depèn...

Ètica: Plató vs. Nietzsche

Plató i Nietzsche també tenen visions molt diferents sobre la moral i el sentit del bé i del mal.

L'intel·lectualisme moral i la crítica vitalista

En la moral, Plató defensa l’intel·lectualisme moral: això vol dir que el coneixement de les idees ètiques s’identifica amb la virtut. Per a ell, si coneixes el bé, actues bé. A més, pensa que s’han de controlar i reprimir els desitjos i els impulsos sensibles. Nietzsche, en canvi, critica la moral tradicional perquè la considera una moral de feblesa i ressentiment. Diu que la moral occidental (amb origen en Sòcrates) ha reprimit els instints i ha creat una “moral dels esclaus” que ha domesticat els impulsos vitals.

L'origen i el fonament de la moral

Pel...

Introducció a l’empirisme

L’empirisme és un corrent filosòfic que defensa que tot el coneixement té el seu origen en l’experiència. El terme empirisme prové del grec empiria, que significa experiència. Segons aquesta doctrina, coneixem la realitat a través de les percepcions sensibles, com ara els colors, els sons, les textures, els gustos o les olors. Això implica que no podem anar més enllà de l’experiència, és a dir, del que percebem pels sentits, i que el coneixement humà és limitat i no absolutament segur.

Entre els principals empiristes trobem John Locke, George Berkeley i David Hume. John Locke és considerat el creador de l’empirisme modern i el primer empirista. A la seva obra Assaig sobre l’enteniment humà,...

La crítica de Nietzsche a la racionalitat

Nietzsche reacciona contra l'optimisme racionalista de la Il·lustració perquè creu que la raó ha empobrit la vida. Es considera un dels filòsofs de la sospita (juntament amb Marx i Freud) perquè vol desemmascarar les intencions ocultes sota la cultura occidental i els valors judeocristians.

Influències i mètodes

• Influències: Heràclit (esdevenir), vitalisme (vida com a energia), Schopenhauer (voluntat), romanticisme (art) i Darwin (evolució moral).
• Mètodes: Usa l'aforisme (textos curts i intuïtius) i la genealogia (rastrejar l'origen de les idees per descobrir-ne les trampes).

La Filosofia del Martell

L'objectiu és demolir els "ídols" (falses veritats) d'Occident.

Apol·lo vs. Dionís

La tragèdia...

Immanuel Kant (1724-1804)

Context històric: Segle XVIII, la Il·lustració, que defensa la raó i la llibertat. Kant viu a Königsberg, a Prússia, sota el regnat de Frederic II i el despotisme il·lustrat. És una època de grans canvis com la Revolució Americana de 1776 i la Revolució Francesa de 1789, que acaben amb l’Antic Règim i impulsen els drets humans. També el terratrèmol de Lisboa reforça la confiança en la raó. Destaca la Constitució de Cadis de 1812. A més, la burgesia guanya pes i, culturalment, sobresurten l’Enciclopèdia, el Neoclassicisme i el primer Romanticisme.

Context filosòfic: Dins la Il·lustració, Kant es pregunta si la metafísica pot ser una ciència segura com la física de Newton. El seu pensament...

Glossari de conceptes utilitaristes

• Felicitat: Plaer i absència de dolor; el criteri per valorar moralment les accions.
• Mitjans: Accions o condicions que permeten augmentar la felicitat dels altres.
• Desviació de la veritat: Mentir o comunicar informació falsa que trenca la confiança entre les persones.
• Felicitat humana: Benestar general de la humanitat basat en el plaer i l'absència de dolor.
• Circumstancials: Relacionats amb les condicions o avantatges externs d'un plaer.
• Consistent: Compatible o coherent amb el principi utilitarista.
• Fi: Objectiu final que es busca per si mateix i no com a mitjà.
• Drets: Reclamacions morals o interessos legítims que les persones tenen i que cal respectar.
• Consideracions d'utilitat: Valoracions basades en les