Fal·làcies No Formals

Les fal·làcies no formals són errors en el raonament que es produeixen pel contingut de les premisses o per la intenció de l'emissor, i no per l'estructura lògica.

Fal·làcia Ad Hominem (Contra l'home)

Raonament que, en lloc de presentar raons adequades per rebatre una determinada posició o conclusió, s'ataca o desacredita la persona que la defensa.

Fal·làcia Ad Baculum (S'apel·la al bastó)

Raonament en el qual, per establir una conclusió, no s'aporten raons sinó que es recorre a l'amenaça, a la força o a la por. És un argument que permet vèncer, però no convèncer.

Fal·làcia Ad Verecundiam (S'apel·la a l'autoritat)

Raonament o discurs en el qual es defensa una conclusió o opinió no aportant raons sinó...

Conceptes Ètics i Socials Fonamentals

Desenvolupament Moral

Madurar des de l'heteronomia, que suposa l'actuació irreflexiva i basada en l'autoritat d'altres, cap a l'autonomia moral, que implica actuar segons unes normes sobre les quals hem reflexionat i que pretenen ser les millors per a l'ésser humà (guanyem autonomia, llibertat i responsabilitat).

La Vida Bona

1. Actuar d'acord amb els comportaments, les actituds i els valors que hem adoptat, gràcies a la reflexió ètica i l'experiència de la vida durant el procés de maduració.
2. Triar, entre totes les possibilitats que la vida ens presenta, la millor per a dur a terme un projecte fonamental de la vida.

La Realització Personal

S'aconsegueix quan descobrim l'ideal de vida personal i quan aconseguim...

Recursos Estilístics de Caràcter Formal

• Al·literació: Consisteix en la repetició d'un mateix so vocàlic o consonàntic, cosa que produeix un efecte fònic especial (com per exemple, els embarbussaments).
• Anàfora: És la repetició d'una o més paraules a l'inici d'un seguit d'oracions o de versos amb l'objectiu de donar-los èmfasi.
• Asíndeton: És l'omissió de la conjunció de coordinació. Es troba en les enumeracions. La figura contrària és el polisíndeton.
• Encavallament: És el trencament sintàctic d'una oració quan el vers s'acaba i aquesta ha de continuar en el següent.
• Enumeració: Consisteix en la relació continuada d'una sèrie d'idees o d'objectes que es refereixen a una mateixa cosa.
• Hipèrbaton: És l'alteració de l'ordre

Les preguntes últimes de la filosofia

La filosofia neix de l'admiració i la curiositat davant del món. Segons Aristòtil, les persones comencen a filosofar quan es fan preguntes sobre la realitat, la vida i elles mateixes.

Les preguntes filosòfiques són preguntes fonamentals o últimes, perquè van a l'arrel dels problemes i busquen el seu significat profund. Alguns exemples són:

• Com hem de viure?
• Quin sentit té la vida?
• Què és l'ésser humà?

La filosofia es diferencia de la ciència perquè no estudia només fets concrets, sinó qüestions generals sobre la realitat, el coneixement i els valors. Tot i això, necessita els coneixements científics per reflexionar adequadament.

Bertrand Russell afirma que hi ha preguntes molt importants que...

L'origen de la ciència moderna i la Revolució Científica

La ciència moderna apareix als segles XVI i XVII amb la Revolució Científica. Aquest període canvia la manera d’entendre la natura: ja no es basa en la tradició, l’autoritat o l’aparença sensible, sinó en la raó i les matemàtiques. El pas del geocentrisme a l'heliocentrisme mostra aquest canvi: Copèrnic defensa que el Sol és el centre perquè aquest model és matemàticament més senzill i racional, encara que contradigui el que sembla que veiem.

La natura com a sistema matemàtic i quantitatiu

La ciència moderna parteix de la idea que la natura és racional i segueix lleis que es poden expressar matemàticament. Per això, el coneixement científic ha de ser objectiu...

La Justícia com a Harmonia a la Ciutat i l'Ànima

Plató defensa que la justícia consisteix en l’harmonia i l’ordre, tant a la ciutat com a l’individu. A La República, divideix la ciutat en tres classes socials segons les capacitats naturals de cada persona:

• Els governants-filòsofs: dirigeixen la ciutat perquè coneixen el Bé; la seva virtut és la saviesa (sophia).
• Els guardians o auxiliars: protegeixen la ciutat i mantenen l’ordre; la seva virtut és el coratge (andreia).
• Els productors o artesans: s’encarreguen de les necessitats materials; la seva virtut és la temperança (sophrosyne).

La ciutat és justa quan cada classe fa només la seva funció sense interferir en les altres.

L'Estructura de l'Ànima Humana

Plató aplica aquesta...

Martha Nussbaum: Ètica i Capacitats

L'experiment mental

És una eina filosòfica que consisteix a imaginar situacions ideals o hipotètiques per reflexionar sobre problemes (com utopies o teories de justícia). Serveix per comparar amb la realitat i millorar-la, però no es posa en pràctica. Nussbaum critica aquest enfocament massa abstracte i prefereix analitzar situacions reals i concretes.

Les capacitats humanes

Són les possibilitats reals que té una persona per ser i fer coses (viure amb dignitat, educar-se, decidir la seva vida...). No n’hi ha prou amb tenir drets teòrics: cal poder exercir-los. Les capacitats són la base de la justícia i serveixen per lluitar contra desigualtats (socials, de gènere, etc.).

La vulnerabilitat

És una...

La modernitat i el pensament actual

La ciència com a discurs paradigmàtic: Ciència i art

Es considera coneixement vàlid sobre el món aquell que es desenvolupa en el concepte de la ciència. La ciència és un conjunt d'afirmacions sobre el món que pretenen ser vàlides i produeix lleis basades en la raó.

• Paradigma: Model interpretatiu, mitjà pel qual entenem la realitat.
• Ciència paradigmàtica: El món s’entén a partir de la ciència.

Vivim en una situació en què la ciència és paradigmàtica (funciona com a paradigma). En la Grècia antiga, la paradigmàtica era la poesia. L'objectivitat és la idea central de la modernitat. El corrent artístic que sorgeix després de la Il·lustració és el Romanticisme.

Les crisis de la modernitat

Argument

És una relació entre idees en què la veritat d'una d'elles, anomenada tesi o conclusió, depèn tant que les altres siguen verdaderes (les premisses) com que l'argument siga lògicament correcte. Si volem qüestionar una argumentació, hem de revisar tant si les premisses són certes en la realitat com si l'estructura lògica és vàlida.

Validesa lògica

Un argument és lògicament vàlid quan compleix unes regles universals. La validesa és purament formal, és a dir, depèn de la relació entre idees i no de si les premisses són verdaderes en la realitat. En canvi, la veritat empírica depèn de si realment passa allò que diuen les premisses. La lògica és la disciplina que estudia estes normes del pensament correcte.

Formalització

Igual...

🧠 PLATÓ

1. Context històric i influències

2. Antropologia: cos i ànima

Dualisme

Parts de l’ànima

👉 Han d’estar en equilibri

Mite del carro alat