Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Les Fal·làcies Lògiques Més Comunes

Una fal·làcia és un argument que sembla vàlid, però que en realitat no ho és. A continuació, es detallen algunes de les més freqüents:

• Fal·làcia Ad Hominem: Desacreditar la Persona

  Ataca la persona que argumenta, no l'argument en si mateix.

  Exemple: El professor Soler afirma que la classe de 1r de Batxillerat és indisciplinada, però tothom sap que el professor és exagerat.

• Fal·làcia Ad Baculum: L'Argument del Bastó

  Utilitza el poder, l'amenaça o la por com a justificació.

  Exemple: No s'ha de fer, perquè si no em pegaran.

• Fal·làcia Ad Verecundiam: Apel·lació a l'Autoritat

  Es basa en el prestigi o la popularitat d'una persona (metge, advocat) sense relació directa amb l'argument.

  Exemple:

Conceptes Fonamentals de Sociologia

Socialització

Procés mitjançant el qual un individu adquireix les normes de conducta, els valors imperants i la cultura d'un determinat grup social. De durada variable, el procés es concentra en els primers anys de vida, quan hi ha més aprenentatge per imitació. Després queda integrat dins de l'educació.

Societat

Conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interactuant entre si per constituir un grup o comunitat.

Cultura

Es refereix als patrons o tipus d'activitats humanes i les estructures simbòliques que donen significat a aquesta activitat.

Xenofòbia, Racisme i Etnocentrisme

Xenofòbia

Animadversió cap a persones o cultures diferents, o considerades com a estrangeres....

L'origen de la ciència i la revolució científica

Entre els segles XV i XVII es produeix la revolució científica, que marca la independització definitiva entre la ciència i la filosofia. Aquesta s'expressa mitjançant un llenguatge precís i exacte. En aquest context, la població creix de manera independent i necessita preparació; per aquest motiu neixen les universitats. Com que no hi ha prohibició, comença la investigació amb figures clau com Galileo Galilei.

Característiques de la ciència

1. Observació.
2. Matematització (ús del llenguatge matemàtic).

Classificació de les ciències

• Formals: Es construeixen mitjançant proposicions formals. No s'ocupen d'esdeveniments reals ni parlen de fets reals, sinó que només relacionen idees.

El llenguatge

El llenguatge simbòlic: obertura a un món compartit

El llenguatge humà és un sistema de comunicació interpersonal que té tres funcions:

• Representativa: els signes lingüístics són símbols que serveixen per representar coses.
• Expressiva: els signes lingüístics són símptomes que manifesten l’estat interior del parlant.
• Apel·lativa: els signes lingüístics són senyals dirigits a l’interlocutor, de qui s’espera una reacció.

Coneixement del llenguatge

Adquirim coneixements per via lingüística, els conservem gràcies al llenguatge i els compartim amb altres persones. La constitució lingüística està relacionada amb l’activitat de conèixer.

La lògica

La lògica formal

S’ocupa de l’estudi de les regles que ens...

Determinisme, Causalitat i les Grans Teories Físiques

Determinisme i Atzar

El Determinisme és la llei natural que estableix que tot està governat per una llei universal, és a dir, la causalitat. El concepte atzar és el contrari (casualitat) i defensa que no hi ha una llei natural, sinó una coincidència de circumstàncies. Si fos cert, no hi hauria ciència ni filosofia.

Existeix un atzar mínim que pot ser cert, però no sempre ho és. Exemple: els avions que porten tres circuits elèctrics per si en falla algun per casualitat.

La Causalitat Múltiple

La causalitat múltiple és la coincidència de diferents causes en un moment donat. Exemples:

1. La Personalitat: Som com som com a resultat d'un cúmul de circumstàncies.
2. Física: Suma de factors.

Anàlisi Comparativa de Conceptes Ètics

A continuació, s'analitzen diverses perspectives filosòfiques sobre el concepte de bé i mal, incloent-hi l'utilitarisme, la genealogia nietzscheana i altres teories clàssiques.

Utilitarisme de John Stuart Mill

Per a Mill, el concepte de bo i dolent ve donat per les conseqüències que té una acció. Una acció és bona si proporciona el màxim de felicitat al màxim nombre de persones (felicitat entesa com a plaer). Creu en la quantitat i fa una diferència entre els plaers superiors i els inferiors.

La Genealogia de Nietzsche

Nietzsche creia que el concepte de bo i dolent podia canviar al llarg del temps i, per això, s'hauria de fer servir la genealogia, per comparar el criteri actual amb els passats....

Comparació entre Descartes i Plató

Tots dos donen molta importància a les matemàtiques. Per a Plató, el discurs matemàtic ens fa arribar a la veritat, i per a Descartes, també basa el seu mètode en la ciència i en les matemàtiques.

Els quatre passos del mètode de Descartes

• 1. Evidència: tot allò que considera clar i distint, o intuïció.
• 2. Anàlisi: de les parts més complexes a les més simples; la part més simple és la raó.
• 3. Síntesi: (del 'jo penso' es dedueix tot).
• 4. Revisió o enumeració.

Les tres substàncies de Descartes

• 1. Substància infinita: Déu.
• 2. Substàncies finites: la res cogitans (el pensament) i la res extensa (figura i moviment).

Tipus d'idees segons Descartes

Idees innates: que les tenim des del naixement.

• El

Els Pluralistes: Més enllà d'Heràclit i Parmènides

El que existeix no ha sorgit d'un únic principi sinó de diferents elements; els canvis que s'observen són combinacions d'aquests elements dinamitzats per alguna força.

Empèdocles d'Agrigent (494 - 423 a.C.)

• L'Arkhé: Aigua, aire, terra i foc (els 4 elements).
• Les coses naturals són combinacions d'aquests quatre elements.
• El canvi (les combinacions) està regit per dues forces: l'Amor (uneix, atrau) i l'Odi (divideix, separa).

Anaxàgores de Clazòmenes (500 - 428 a.C.)

• En tot hi ha de tot.
• L'Arkhé: Llavors (spérmata, les homeomeries d'Aristòtil).
• El dinamisme de la naturalesa és degut a la Nous (ment o intel·ligència, entitat que regeix l'univers).

Els Atomistes

Leucip i Demòcrit

Leucip...

Què és una persona?

Quan parlem d'un individu, entenem que parlem d'algú sense tenir en compte la seva singularitat. Per comprendre millor què és una persona, podem distingir cinc dimensions:

• Intimitat: Tots els éssers vius tenen un espai d'interioritat pel fet d'estar vius i no ser mers objectes.
• Corporalitat: La persona humana és també un cos, una matèria que revela la nostra interioritat.
• Obertura: Les persones es relacionen i dialoguen les unes amb les altres.
• Donació: És un acte que ens perfecciona com a persones.
• Llibertat: És la capacitat de la persona d'orientar-se cap als seus propis fins.

Reconèixer que hi ha condicions que ens vénen donades no és ser conformista, és acceptar-nos tal com som. La dignitat de la persona fa...

Filosofia Antiga: Corrents i Pensadors Clau

Presocràtics

• Pensadors destacats: Escola de Milet (Tales, Anaximandre, Anaxímenes), Pitàgores, Heràclit, Parmènides.
• Característica fonamental: Posseeix un caràcter natural que s'interessa pel cosmològic, buscant donar una explicació racional de l'origen i la naturalesa de l'univers.

Sofistes i Sòcrates

• Pensadors destacats: Protàgores, Gòrgies, Sòcrates.
• Context: Coincideix amb l'esplendor d'Atenes i la democràcia.
• Diferència clau: Sòcrates, el seu contemporani, va combatre el relativisme dels sofistes, defensant la universalitat del bé.

Plató i Aristòtil

• Pensadors destacats: Plató, Aristòtil.
• Importància: La sistematicitat de la seva producció els converteix en els filòsofs més importants