Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Conceptes Clau en Ètica

• Felicitat: Plaer i absència de dolor.
• Fi: Allò que ha de guiar l'acció.
• Mitjans: Aquelles coses que serveixen per obtenir-ne una altra.
• Desviació de la veritat: Dir una cosa falsa.
• Circumstancials: Avantatges que no es basen en allò fonamental o essencial.
• Alternativament: Que es dóna, però podria no donar-se.
• Consistent: Sense que hi hagi cap contradicció.

L'Utilitarisme de John Stuart Mill

La Doctrina Utilitarista

Mill intenta provar el principi utilitarista, entès com que la felicitat general és l'únic fi de la conducta.

1. El fet que la felicitat és desitjada prova (segons Mill) que és desitjable i, per tant, que és un fi.
2. Mill indica que encara li caldria mostrar que la felicitat és l'únic fi de la conducta, ja

La veritat com a correspondència: Una afirmació és veritable quan afirma que es correspon amb la veritat. Aristòtil, en la seva obra Metafísica, afirma: “Dir d’allò que és que no és, i d’allò que no és que és, és fals, mentre que dir d’allò que és que és i d’allò que no és que no és, és veritable.

El criteri d'evidència: Sosté que una afirmació és veritable quan és evident i indubtable. Descartes, aplicant el dubte metòdic, posava en dubte tot, fins i tot el que l’envoltava. Encara que dubtés de la veracitat de la realitat que l’envoltava (dubtant que aquesta era un somni), si ell era capaç de pensar dubtant, demostrava la veracitat de la seva existència: “Penso, i per tant existeixo.”

La veritat

Tòpics Literaris Universals

• Amor Post Mortem: L'amor que sobreviu a la mort.
• Aurea Mediocritas: Valoració de la vida moderada, allunyada dels excessos.
• Beatus Ille: Visió idealitzada de la vida campestre, contraposant-la amb els vicis de la vida urbana.
• Carpe Diem: Gaudir del moment present i aprofitar al màxim cada instant.
• Contemptus Mundi: Mirada crítica cap a les vanitats del món material.
• Descriptio Puellae: Descripció idealitzada de la dona.
• Donna Angelicata: Ideal de dona que simbolitza la puresa i la bellesa.
• Homo Viator: El concepte de l'home com a viatger que reflecteix la cerca constant de coneixement i experiències.
• Locus Amoenus: Espai idealitzat, un lloc de bellesa i harmonia.
• Memento Mori: La mortalitat com a recordatori de la

4. Compareu la concepció de Plató sobre quan és justa una societat (un Estat) amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d'un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

Plató concep la justícia en la societat com l’harmonia entre les tres parts de l’ànima humana (raó, esperit i desig) i les tres classes de l’Estat (governants, guardians i productors). Una societat és justa quan cadascuna d’aquestes parts compleix la seva funció sense interferències.

En contrast, John Rawls proposa la “justícia com a equitat”, on la justícia es fonamenta en la igualtat de drets i oportunitats per a tots els membres de la societat, independentment de la seva posició social.

3. Expliqueu el sentit i la justificació,

La distinció entre l'esperit i el cos segons Descartes

TEXT: Observo que hi ha una gran diferència entre l’esperit i el cos, perquè el cos, per la seva naturalesa... no se’n pot dir pròpiament que tingui parts, perquè és un únic esperit el que vol, sent, entén, etc. En canvi, amb les coses materials o extenses...

Pregunta I: El dualisme cartesià

Descartes sosté que l’esperit i el cos són substàncies fonamentalment diferents. El cos és divisible perquè es pot fragmentar en parts, mentre que l’esperit és una unitat indivisible, ja que integra pensament, voluntat i percepció sense separacions. Encara que el cos i l’ànima estan units, la seva naturalesa és completament diferent, fet que fonamenta el dualisme cartesià,...

TEXT

Aquesta naturalesa [la d’un ésser compost de cos i ment] m’ensenya prou bé a fugir de les coses que em causen una sensació de dolor i a buscar les que em transmeten alguna sensació de plaer.

Pregunta I
Descartes sosté que la informació que rebem a través dels sentits no és suficient per conèixer la veritat, ja que pot ser enganyosa. Les sensacions com el dolor o la calor són percepcions subjectives i no sempre reflecteixen la realitat tal com és. Per això, segons ell, el coneixement autèntic prové exclusivament de la ment, sense dependre del cos. L’exemple de l’estrella i la flama mostra com els sentits ens poden confondre si no apliquem la raó per analitzar-los correctament.

Pregunta II
a) «Concloure»: Significa arribar...

Primera Meditació: Raons per Dubtar de Totes les Coses

Objectiu del Dubte Metòdic

L'objectiu principal és trobar els primers principis evidents i indubtables mitjançant el dubte metòdic.

Definició i Utilitat

El dubte metòdic consisteix a eliminar totes les opinions i falses creences de l'educació rebuda per a començar de nou els fonaments i establir quelcom ferm i constant en les ciències.

El Mètode Sistemàtic

S'estableix un criteri de dubte molt exigent. Es formulen successivament nous criteris encara més exigents. Si el coneixement els ha resistit tots, s'assoleix la certesa que aquesta veritat és totalment indubtable.

Graus del Dubte i Coneixements Qüestionats

1. Desconfiança dels Sentits: Desconfiança d'allò que ens proposen els

Informació personal

• Filòsof, matemàtic i físic francès.
• Va néixer a La Haye, Turena (1596-1650).
• Va estudiar medicina a la universitat.
• Als 22 anys va anar a Holanda com a voluntari a la Guerra dels Trenta Anys.

Objectiu i mètode

• Ús de les matemàtiques com a recerca de la certesa; cerca mètodes deductius.
• Rebutja els filòsofs anteriors, ja que mai arriben a una finalitat clara.
• El dubte juga un paper fonamental en el seu mètode psicològic per trobar bases i conclusions segures.

Discurs del mètode (1637) i el Mètode Cartesià

Descartes exposa les fases per trobar la certesa:

1. Evidència: No acceptar res com a vertader, evitant la precipitació.
2. Anàlisi: Dividir tot problema en parts petites.
3. Síntesi: Una vegada arribat a allò simple, escalar

Diferències fonamentals entre Nietzsche i Mill

Hi ha diverses diferències entre els temes morals de Friedrich Nietzsche i els de John Stuart Mill. En general, Nietzsche s'enfoca més a qüestionar i desafiar la moralitat existent, mentre que Mill se centra més a desenvolupar una moralitat basada en la raó i la utilitat.

El principi d'utilitat vs. la crítica vitalista

Una de les diferències és que Mill s'enfoca en el principi d'utilitat com a base per a la moralitat, mentre que Nietzsche critica aquest enfocament. Per a Mill, la moralitat es tracta de maximitzar la felicitat i minimitzar el patiment de la societat en conjunt, i aquesta meta pot ser aconseguida mitjançant l'ús de la raó. D'altra banda, Nietzsche considera que la moralitat...

La naturalesa humana i el mètode experimental

Continua la crítica a l’empirisme. Totes les ciències tenen alguna relació amb la naturalesa humana. L’únic fonament sòlid de la ciència humana és l’experimentació i l’observació. Hume volia aplicar el mètode experimental de les ciències naturals per estudiar l’home. Pel que fa a la naturalesa humana, Hume distingeix dos aspectes: el pràctic i el teòric. El seu objectiu és estudiar la conducta humana per conèixer fins a on pot arribar l’enteniment humà i descobrir els principis que el regeixen.

L'origen del coneixement: Impressions i idees

No existeixen les idees innates: el coneixement es deriva exclusivament de l’experiència. Hume divideix les percepcions en dues categories:...