Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

John Locke: Liberalisme i Contracte Social

Locke planteja que, abans de la societat, els humans vivien en un estat de naturalesa on hi havia llibertat i ús de la raó, però també conflicte i guerra a causa de la llibertat total. Proposa un contracte social on les persones renuncien a certes llibertats a canvi d'una societat justa. Aquest contracte estableix les bases del liberalisme social, destacant la importància de l'individu en la societat.

Locke contradiu l'absolutisme, afirmant que el poder polític emana del consentiment de la societat, no de Déu. Defensa una monarquia representativa i la separació de poders. Els governants han de protegir les llibertats individuals, i si no ho fan, el poble té dret a la rebel·lió i a canviar...

Comparativa: Hobbes vs. Locke sobre el Contracte Social

A continuació, es presenta una taula comparativa de les idees principals de Thomas Hobbes i John Locke respecte a l'estat de natura i el pacte social:

Quines accions es poden considerar morals?

Quines accions es poden considerar morals? Aquelles que es fan en total llibertat i que repercuteixen en els altres o en el medi ambient.

Què significa ser lliure?

Què significa ser lliure?

• Determinisme: defensen que tot està predefinit.
• No deterministes: la llibertat existeix i permet triar.

L'autèntica llibertat ha de complir dues condicions: 1—diferents opinions i 2—poder triar alguna d'aquestes opcions. Ser lliure és la possibilitat de jutjar l'acció humana, suposant si quan actua l'individu és lliure.

Diferència entre ètica i moral

Diferència entre ètica i moral

• Moral: normes que marquen la conducta.
• Ètica: la reflexió sobre si aquestes normes són realment les correctes.

Diferents teories

Crítica a l'Inatisme de Locke

No distingeix entre la qüestió psicològica de l'origen de les idees de la qüestió epistemològica de la naturalesa del coneixement cert, i diferenciar-la de l'opinió. S'imagina l'innatisme com una doctrina acceptada pels homes, la qual cosa és una afirmació exagerada. L'acceptació d'idees innates de Descartes implica la negació del principi del dubte cartesià (que Locke accepta).

Les Idees en la Filosofia de Locke

Són l'origen del coneixement que l'ésser humà té o pot tenir. Naixem com una «tabula rasa» (en blanc). Les idees provenen de l'experiència, que té dues fonts: l'externa (sensació) i la interna (reflexió). Per a Locke, el concepte de sensació és mecanicista.

Idees Simples: Origen i

PARAULES(Hume)

Contigüitat: que estan junts ens l'espai, que un té lloc al costat de l'altre

Impressions: Alló que es presenta de forma immediata a la ments 

Percepcioms: allò que estar present a la ment ja sigui una impressió o una idea 

Essència: allò que fa que una cosa sigui el que és.

Demostrar: justificar a priori

allò que es posible: allò que no resulta contradictori suposar que es dóna

“qualitats sensibles”: les propietats que es poden percebre amb els sentits “la raó”: capacitat de pensar, de relacionar idees.

«substància»  «simplicitat»«humanitat» «raó»  «poders pels quals actuen els cossos»«qualitats sensibles» 

PARAULES(Kant)

Màxima: prinicipi subjectiu de l'acció

Sense contradicció: sense que hi hagin...

Objectiu de la Sisena Meditació

En aquesta meditació, el problema central és la fonamentació de l'existència dels objectes materials, és a dir, de l'exterioritat. L'essència de l'Ésser infinit implica la seva existència, mentre que les essències finites només impliquen la possibilitat dels objectes reals. En el primer moment de les Meditacions metafísiques, l'existència de les coses sensibles és tan sols possible. L'existència de Déu garanteix la veritat de l'ordre geomètric.

1. Com provar l'existència dels objectes materials?

• Pel fet que les idees geomètriques són clares i distintes, es pot suposar l'existència dels cossos com a possible.
• Distinció entre la imaginació i l'enteniment (la pura intel·lecció o concepció):

Plató i Locke: Organització Social i Legitimació del Govern

La Visió Platònica de la Desigualtat Natural i l'Especialització

Plató no considera, com Locke, que els éssers humans siguin iguals per naturalesa, sinó que els individus estan dotats naturalment per fer una determinada tasca específica, que han de posar al servei de la comunitat i en la qual s'han d'especialitzar. Aquesta idoneïtat està en funció de l'aspecte de l'ànima que domini en ells:

• Aspecte Concupiscible: Es dedicaran a les tasques pròpies dels camperols, els artesans i els comerciants.
• Aspecte Irascible: Hauran de ser guardians o guerrers.
• Aspecte Racional: Hauran de ser els governants.

Legitimació del Govern a la Ciutat Platònica

Correspon a aquests últims el govern...

Racionalisme vs. Empirisme: L'origen del coneixement

René Descartes i David Hume representen dues corrents filosòfiques, com són el racionalisme i l'empirisme, que han estat protagonistes en el debat sobre l'origen i la naturalesa del coneixement i la manera com l'ésser humà adquireix certesa sobre la realitat. Les seves diferències reflecteixen les divergències en la manera com els individus perceben, adquireixen i justifiquen el coneixement.

El Racionalisme segons Descartes

Defensat per Descartes, el racionalisme sosté que la raó és la via principal per assolir el coneixement veritable. Aquesta corrent argumenta l'existència d'idees innates, afirmant que algunes veritats ja són presents a la ment humana des del naixement. Confia...

La teoria de les quatre causes d'Aristòtil

A la teoria de les quatre causes hi trobem: la causa material, que seria de què està feta una cosa; la causa eficient, que seria l’agent; la causa formal, que seria l’essència; i la causa final, que seria la finalitat o propòsit de la cosa. Aplicant la teoria de les quatre causes a l'exemple de la taula, obtenim:

• Causa material: el material del qual està feta la taula.
• Causa eficient: el fuster o fabricant que construeix la taula.
• Causa formal: el disseny i les característiques específiques de la taula.
• Causa final: el propòsit o funció per a la qual es va crear la taula.

Les deu categories de la realitat

Aristòtil classifica la realitat en categories, en concret deu, per entendre-la i organitzar-...

Context històric de la sofística

Després de la mort de Sòcrates, durant el segle IV aC, Atenes experimenta una crisi social i de valors, particularment després de perdre la Guerra del Peloponès.

La sofística com a expressió democràtica

La sofística, representada per figures com Protàgores, Gòrgies i Críties, sorgeix com una expressió de la democràcia atenenca. Aquest moviment reflecteix el pluralisme d'opinions i expressions pròpies de la democràcia.

Principis fonamentals del pensament sofista

• Nihilisme ontològic: No hi ha un ésser substancial i permanent; tot està subjecte al canvi constant.
• Fenomenisme: L'aparença és l'única forma de realitat; no hi ha essència (inspirat en Heràclit).
• Subjectivisme: La veritat és subjectiva;