Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Els Sofistes

• Consideren impossible donar una única resposta al problema de la physis.
• Tot home lliure té habilitat retòrica, oratòria i capacitat política.
• Ensenyaven l'excel·lència (areté) o virtut, a través del diàleg i la persuasió per obtenir l'èxit.
• La veritat no és el mateix que l'aparença. La veritat és diferent per a cada persona; per això deien que “l'home és la mesura de les coses”.

Escepticisme

Gòrgies: “No podem estar segurs de res”. L'home no pot assolir la veritat ni demostrar-la; estem davant d'un dubte permanent.

Relativisme

Protàgores: Hi ha una veritat per a cada persona. Tota veritat és relativa i depèn de l'home, l'individu o la ciutat.

Convencionalisme

El que és correcte depèn d'un acord humà. Distingim...

El seu pensament té diverses etapes:

1a etapa: diàlegs de joventut. Explica el que li ha passat amb Sòcrates. La seva filosofia s’assembla
molt a Sòcrates.
2a etapa: etapa de transició. Comença a sortir una teoria de les idees.
3a etapa: etapa de maduresa. Corregeix la seva teoria amb el que li diuen els alumnes.
4a etapa: etapa on està tot molt consolidat i les teories acabades.
5a etapa: vellesa. Apareix un Plató que comença a adonar-se que coses que ha dit són massa ideals.
Hi ha certa decepció.

Per saber què és la realitat parteix de Parmènides i Sòcrates.
Parmènides creu que el coneixement només prové de l’episteme.
Plató, en canvi, creu que tot és coneixement però en diferents mesures. La Doxa pot servir per
conèixer alguna...

1. Què són els mites?

Els mites són narracions llegendàries protagonitzades per déus o herois que ofereixen una explicació sobrenatural de la realitat. A tall d’exemple, podem assenyalar diversos relats mítics, com ara: La Teogonia d’Hesíode, la Ilíada i l’Odissea d’Homer (procedents de la cultura clàssica grega), així com els mites del Diluvi Universal i de la Creació (propis de la tradició judeocristiana).

Transcendència

Transcendent: Allò que es troba més enllà d’aquest món, en una altra realitat diferent de la que percebem ordinàriament. Les explicacions mítiques són transcendents perquè recorren a déus i forces sobrenaturals.

2. Origen de la filosofia occidental

La filosofia occidental va sorgir a Grècia cap...

Els filòsofs presocràtics

Tales de Milet: Arkhé: aigua. Visió del món: la Terra era plana i surava sobre l’aigua.

Anaximandre: Arkhé: apeiron (allò indeterminat). Visió del món: té forma de tambor i està envoltada per una substància il·limitada.

Anaxímenes: Arkhé: aire. Visió del món: la Terra és plana i llisca sobre l’aire.

Heràclit: Logos/raó → arkhé: foc. La guerra, els déus i el riu serveixen per explicar el logos; també utilitza símbols com la lira, l'arc i la fletxa.

“Ningú no pot banyar-se dues vegades al mateix riu”: aquesta frase explica el seu arkhé (logos). Per ell, tot està en continu moviment o canvi; mai et pots banyar dues vegades perquè ni tu ni l’aigua sou els mateixos. També parla de la...

1.1 L'Escola de Milet: Els Monistes

Els Monistes: Consideren que tot té un sol element comú (arkhé) amb el qual es pot compondre tot el que existeix.

• Tales de Milet: L'arkhé és l'aigua.
• Anaxímenes: L'arkhé és l'aire còsmic.
  • Més dens → muntanya.
  • Menys dens → aire.
• Anaximandre: L'arkhé és l'Apeiron (principi indeterminat, una mescla originària homogènia).

1.2 Heràclit i Parmènides: Sentits i Raó

Ambdós plantegen la distinció en la percepció del món:

• No fiar-se dels sentits per entendre el Kosmos: Realitat aparent.
• Fiar-se de la raó: Realitat autèntica.

Heràclit: Confia en els sentits (perspectiva empirista).

Parmènides: Rebutja el testimoni dels sentits (perspectiva racionalista).

Misticisme i Pluralisme

Misticisme: Interpretació...

La purificació de l'ànima i les matemàtiques pitagòriques

1. Explica quina relació estableixen els pitagòrics entre la purificació de l'ànima i les matemàtiques, tot explicitant la concepció de l'ànima del pitagorisme.

Els pitagòrics creien que les matemàtiques i la geometria eren fonamentals per entendre les estructures subjacents de l’univers. També sostenien que la contemplació de les lleis matemàtiques i la recerca de la veritat numèrica podien purificar l’ànima. Segons el pitagorisme, l’ànima es defineix per les següents característiques:

• És immaterial i immortal.
• Està connectada amb el món de les formes matemàtiques ideals.

L'ésser immutable de Parmènides i els seus problemes

2. Explica per què l'ésser és

Classificació Inicial

C, C, C, F, C, C, F, F, C, F

Conceptes Fonamentals de Plató

• Demiürg

  Divinitat ordenadora que, en l’inici, va copiar el món de les idees de manera imperfecta al món sensible. És el principi ordenador.

• Doxa (Opinió)

  Fa referència al coneixement sensible i, per tant, no és fiable.

• Argument Sofístic

  Argument basat en la doxa (opinió). És un argument no vàlid per a Plató, ja que els sofistes no participen de la Reminiscència.

Preguntes Clau sobre la Filosofia Platònica

3. Relació entre “Amor Platònic” i la filosofia de Plató

“L'amor platònic” es refereix a un amor idealitzat i desinteressat que busca connexions emocionals i espirituals en lloc d'atracció física. Té les seves arrels en la filosofia de Plató...

L'Origen de la Filosofia: Del Mite al Logos

En un principi, l'ésser humà ha intentat donar resposta als interrogants més urgents de la vida a partir de l'explicació dels déus i les llegendes. El pensament mític consisteix en explicacions extraordinàries sobre l'Univers.

Les primeres respostes sobre l'origen de l'Univers van ser els mites, molt allunyades del pensament científic, ja que hi intervenen els déus i les forces de la natura per explicar l'origen i l'existència de l'Univers.

Al segle VI aC, a la Grècia Antiga, es van donar una sèrie de circumstàncies històriques i geogràfiques que van permetre una altra manera de respondre els interrogants. Aquestes causes són:

• Primera causa: Grècia era un poble de comerciants, es relacionava

Estructura d'un text filosòfic

• Introducció: Precisa i no gaire extensa, on exposem el tema i definim els conceptes que es plantegen.
• Argumentació: S'ha d'exposar la tesi que vols defensar, els arguments que la fonamenten (per què ho penso?), reforçar l'opinió citant autors i plantejar objeccions.
• Conclusió: Breu resum i, si pot ser, formulació d'una solució.

6.4 Antropologia filosòfica

Es planteja preguntes sobre l'ésser humà. Prové del grec: antropo (humà) i logia (estudi). Aclareix les característiques bàsiques que compartim i que ens diferencien dels animals. Estudia la relació entre el cos i la ment, així com el valor i el sentit de les persones. D'aquí neix l'antropologia cultural, que estudia costums, creences i formes de...

Plató i Hume: connexions i contrastos

Plató

Sentits i raó

Els sentits ens enganyen i l’experiència només ens mostra una realitat aparent (món sensible). La raó és l’autèntica font de coneixement, ja que és l’única capaç de conduir-nos a conèixer el món intel·ligible, el veritable. Els sentits ens mostren una realitat que és només aparença i, per tant, no ens proporcionen un coneixement segur.

Idea

Idea: Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que és el fonament i model dels objectes sensibles. Les coses són còpies de les idees.

N'hi ha quatre tipus i estan jerarquitzades:

• Idees de coses (objectes particulars).
• Idees matemàtiques.
• Idees de valors.
• La Idea del Bé / de la bellesa — la idea superior, causa de