Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

L'ètica kantiana: el deure i la voluntat

Kant sosté que només l'ésser humà és capaç d'actuar segons la representació de les lleis i que, per obeir-les, cal utilitzar la raó. La moralitat d'una acció és determinada per la voluntat de qui la realitza. Si el motiu és complir amb el deure, independentment dels resultats, l'acció serà moral, ja que la intenció ha estat bona (imperatiu categòric).

Estic d'acord amb Kant quan diu que tots hauríem d'actuar com ens agradaria que actués la resta de la societat. Per exemple, si puc robar sense ser vist, no ho faig perquè no m'agradaria que altres m'ho fessin.

D'altra banda, això no sempre es pot dur a terme, ja que som éssers emocionals. Per exemple, si m'obliguen a triar entre la mort...

Mètode Inductiu: Observació i Generalització

La ciència es construeix mitjançant raonaments que, partint de l’experiència, tracten d’obtenir conclusions aplicant la generalització.

Francis Bacon i J.S. Mill consideren que la ciència comença amb l'experiència, una idea que també defensaran els empiristes.

Per exemple, per estudiar com es mouen els objectes a la superfície terrestre, un inductivista començaria per l’observació. Repetiria l’experiment amb diferents objectes i, després d’haver comprovat que el resultat sempre és el mateix, passaria a generalitzar les seves conclusions.

Problemes de la Inducció

• No hi ha observació sense teoria.
• No és formalment vàlida: el raonament inductiu no pot ser la base del coneixement

Què és l'acció?

L'acció és una conducta decidida i deliberada, per tant, és intencionada. Es tracta de la intervenció o no intervenció intencionada en un curs d'esdeveniments (canvis en els estats que es produeixen durant un període de temps, per exemple, caminar o no caminar, cantar o no cantar, etc.). Una intervenció és quan un ésser humà intervé intencionadament o no en el curs dels esdeveniments. Hi ha dos tipus de conductes que no són accions:

• Inconscients: sense voler, caminant, trepitjo una formiga.
• Involuntàries: tancar els ulls en esternudar.

Requisits de les accions

Objectius (conducta observable)

1. S'ha produït un esdeveniment (p. ex., jugar a tennis).
2. Conducta observable de l'agent (veure com algú es proposa a xutar la

Què és una Acció Humana?

Una acció és la intervenció, o no-intervenció, intencionada d’un ésser humà en el curs dels esdeveniments. Una acció és, per definició, una conducta deliberada i decidida, és a dir, una conducta intencionada.

Un agent és l’ésser humà que intervé, o no intervé, intencionadament en el curs dels esdeveniments. Parlem d’acció si, i només si, hi ha un agent.

És crucial distingir entre accions i altres conductes:

• Les intervencions inconscients (com parlar mentre dormim) i involuntàries (com ser arrossegat damunt un escenari contra la nostra voluntat) no són accions.
• Només les intervencions conscients i voluntàries són considerades autèntiques accions humanes.

Requisits Essencials de les Accions

Perquè...

Aristòtil

1. Diferències amb Plató

Dels dualismes al monisme: un únic món i una única manera de conèixer-lo, a través de l’experiència. L’ésser humà tampoc no està escindit en ànima i cos, sinó que formen una unitat: l’ànima és el principi vital del cos.

2. Ciència aristotèlica

• Tipus de causes per explicar els éssers: material, formal, agent i final.
• Importància de la causa final: El pas de la potència a l’acte permet el desenvolupament i el dinamisme dels éssers vius, assolint la seva finalitat.
• L’univers segons Aristòtil: Tancat i finit, format per esferes concèntriques en moviment. El moviment es transmet fins al primer motor immòbil (causa del seu propi moviment, identificat per Sant Tomàs com a Déu).

3. Ètica

• La

La Virtut i el Bé: Comparativa entre Plató i Hume

Es pot comparar la concepció de David Hume sobre la virtut i el bé amb el plantejament de Plató.

La Concepció Platònica: Ètica, Ànima i Universalitat

Per al filòsof atenès, hi ha una relació molt estreta entre aquests dos termes, ja que només per mitjà de la pràctica de les virtuts, l’ànima humana es purifica i pot aspirar a tornar al Món de les Idees, on hi regna de forma sobirana la idea del Bé.

Cal recordar que aquest procés de purificació és, per a Plató, llarg i individual, i integra el perfeccionament de les tres parts de l’ànima:

• La part concupiscible (més lligada al cos), que es purifica amb la pràctica de la temperança o moderació.
• La part irascible, que es

Locke es conegut com el pare del liberalisme polític ( defensa la llibertat individual, la igualtat davant la llei i la limitació del poder de l'Estat ). Per entendre a Locke, és necessari entendre la postura de Hobbes (el filòsof que pensava al contrari d’ell). 

Hobbes

Ell considerava que l’estat hauria de ser autoritari, encara que no era empirista.

Segons el contracte social de Hobbes, es parteix d’un estat de naturalesa (estat on no hi ha poder polític) i considerava que davant això tothom es egoista i hostil i pensa en com es podria impedir aquest egoisme. 

Per això, ell considera que és important crear un estat polític (contracte social) amb poder i que aturi l’egoisme de les persones de manera que es creïn unes lleis

El dubte metòdic i la certesa del pensament

1. Descartes considera fals tot allò de què es pot dubtar: les coses que percebem a través dels sentits, l’existència del seu propi cos, l’existència de tot el món material, l’existència de Déu i, fins i tot, de la seva pròpia existència. També afirma que està convençut que existeix, ja que és capaç de dubtar i, com que dubtar és una forma de pensar, mentre ell pensi, serà.

2. Conceptes fonamentals:

   • Extensió: Tot allò que ocupa un espai.
   • Quimera: Coses que es pensa que existeixen, però que en realitat no existeixen.

La recerca de la veritat absoluta

3. Descartes utilitza el dubte metòdic per trobar veritats absolutament indubtables amb les quals vol fonamentar l’edificació del coneixement

Bibliografia i fonaments de Hume

La filosofia de Hume es basa en l'empirisme, segons el qual tot coneixement prové de l'experiència. Aquest autor s'ajuda del mètode de Newton per estudiar la naturalesa humana, argumentant que el coneixement de la natura mai serà complet si no comprenem el subjecte que coneix.

• Gir subjectivista: Combinació de l'estudi de la ment humana amb l'empirisme.
• Objectiu: Conèixer com funciona el nostre saber per avançar en totes les ciències.

Teoria del coneixement: Les percepcions

Hume classifica tota informació que prové de l'experiència com a percepcions, dividides segons la seva intensitat i composició:

Per intensitat

1. Impressions: Coneixement directe i actual dels sentits.
   • Sensació: Dades immediates (ex: sentir

El Dubte Metòdic i el Dualisme Cartesià

Propòsit: Acabar amb la incertesa crònica del coneixement filosòfic. La geometria és el model.

Com: Trobant una veritat filosòficament inqüestionable que pugui servir de base per reconstruir el saber.

Procediment: El mètode per eliminació, el dubte metòdic. "Rebutjar com a absolutament fals tot allò que pugués imaginar el més petit dubte per tal de veure si, després d'això, queda alguna cosa en la meva creença que fos eternament indubtable". És un dubte metodològic: no cal dubtar realment, n'hi ha prou amb pensar o imaginar la possibilitat de dubtar.

Dualisme

Què sóc essencialment, el meu esperit o el meu cos? El meu esperit. Hem vist amb el dubte metòdic que és concebible que jo existís...