Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Comparació Hobbes i Locke: Contractualistes Clau

La comparació més adequada entre els filòsofs és la de Hobbes amb Locke, ja que, tot i tenir semblances, també presenten diferències significatives. Tots dos filòsofs eren empiristes i es consideren els més importants en la política i l'Estat modern.

Coincidències Fonamentals

Ambdós filòsofs eren contractualistes, és a dir, creien que l'Estat i el poder eren producte d'un pacte entre ciutadans lliures. Seguidament, coincideixen en què l'ésser humà és naturalment lliure i aquesta llibertat, a través del consentiment, és la força moral que anima i dona forma concreta i històrica a la societat civil o política.

Estat de Naturalesa: Visions Diferents

L'última coincidència és...

Sòcrates: El pare de la moralitat

Sòcrates és considerat el pare de la moralitat. Creia en la naturalesa moral de la consciència humana i va desenvolupar un mètode per trobar i implementar els valors morals.

La maièutica socràtica

El mètode que va utilitzar s'anomenava maièutica socràtica i consistia a utilitzar la dialèctica per fer veure als altres la seva docta ignorància, desvetllant així l'Oracle de Delfos. El procés seguia aquests passos:

• Ironia: Provocava una contradicció en l'interlocutor per fer-lo adonar de la seva ignorància.
• Descobriment: Ajudava el subjecte a descobrir els valors que no tenia.
• Acceptació: Finalment, el subjecte acceptava que vivia en la ignorància i podia definir els valors que abans desconeixia.

L'intel·lectualisme

L'Atenes de Pèricles i la Fundació de la Democràcia

Ens situem en l'Atenes de Pèricles, on l'objectiu de la seva democràcia era el govern de la ciutat i l'establiment d'unes lleis (nomos). Per tal de governar, existia el poder de l'Assemblea, que depenia de l'acord de la majoria.

Els Sofistes: Mestres de la Paraula i la Llei

Els sofistes eren considerats savis i, sovint, estrangers que van anar a Atenes perquè era el centre cultural de l'època. Eren mestres de la retòrica i de l'erística (l'art de la disputa), és a dir, dominaven la paraula per convèncer, ser eficaços i gestionar les lleis.

Característiques i Pràctiques

Com que eren savis a sou, es preocupaven molt per la seva imatge, l'aparença i l'opinió pública. Els sofistes...

La responsabilitat des del determinisme

No hi ha cap diferència entre les diferents accions del món. Tot el que fas té una causa. Hi ha una responsabilitat justificada i excusada, però hi ha responsabilitat. Malgrat aquest determinisme, la persona o l’ésser ha de fer una deliberació a l’hora d’actuar i analitzar les bones raons, encara que el resultat de tota acció estigui determinat.

La responsabilitat des de l'indeterminisme

Hi ha diferència entre una acció i la resta dels esdeveniments, ja que aquestes accions són fruit d’un agent conscient que actua lliurement i espontàniament.

L’agent escull lliurement entre diverses opcions i té l'obligació de respondre i fer-se càrrec de la seva acció. En l’indeterminisme hi ha...

L'inductivisme

La ciència i la inducció

La part de la filosofia que analitza la ciència s'anomena epistemologia. A partir dels segles XVI i XVII, l'epistemologia es va convertir en una part central de la investigació filosòfica. Els avenços aconseguits per les ciències van ser interpretats amb un enfocament inductivista.

L'inductivisme afirma que la ciència es construeix mitjançant raonaments que, partint de l'experiència, tracten d'obtenir conclusions aplicant la generalització. Els inductivistes més influents van ser Francis Bacon i John Stuart Mill. Els inductivistes creuen que la ciència comença amb l'experiència. L'observació experimental ens permet elaborar enunciats particulars sobre els fets que percebem (per exemple, la...

Què és la filosofia?

La filosofia actua com a metadiscurs (“meta” = més enllà). La filosofia és un discurs de segon nivell que pot actuar com un de primer nivell. Els de primer nivell o ordre són els que estudien directament la realitat i les experiències directes. Els de segon nivell estudien els de primer nivell, reflexionant sobre els conceptes i les característiques de les disciplines que ens fan entendre el món.

La divisió de la filosofia

• Metafísica: L’essència i l’existència (l’ànima). (“Meta”: més enllà del físic).
• Lògica: Raonaments lingüístics (prejudicis, malinterpretacions...).
• Epistemologia (Gnoseologia): El coneixement (límits i tipus). (“Episteme”: coneixement).
• Ètica: El bé, el mal i el comportament.

L'Ésser Humà Racional

Concepte de Racionalitat

• El comportament de l’home depèn de la natura, la rutina i la raó.
• L’home és l’únic amb raó, i la natura, l’hàbit i la raó han d’estar equilibrades.
• Els homes prioritzen la raó per davant de la naturalesa i l’hàbit, actuant en contra d’aquestes dues en algunes situacions.
• Els humans som els únics que tenim raonament i llenguatge.

Arguments a Favor de la Racionalitat

1. «Penso, llavors existeixo»: es necessita tenir consciència i raonament per existir.
2. La raó es pot oposar a la naturalesa i l’hàbit, fent que actuem en contra d’aquests. Els animals, en canvi, només actuen per instint o aprenentatge, sent irracionals. Per això diem que l’home és racional, ja que actua per

René Descartes i el racionalisme

René Descartes és el primer filòsof modern i el màxim exponent del racionalisme. Vol crear un mètode universal basat en la raó. No ens podem refiar de l’experiència sensible, ja que en podem dubtar (parteix de l’escepticisme).

Tipus d'idees segons Descartes

Són els continguts mentals del jo i n’hi ha de tres tipus:

• Adventícies: extretes a partir de l’experiència sensible (no vàlides).
• Factícies: construccions de la nostra imaginació (no vàlides).
• Innates: impreses en la ment (les úniques a partir de les quals es pot construir el coneixement).

Accepta l’existència d’idees innates i aquestes li serviran per provar la segona veritat (l’existència de Déu).

Les tres substàncies de la realitat

La...

1.1 L'Experiència i la Causalitat Segons Hume

Per a l'imperi de l'experiència, resulta impossible tenir coneixement d'una cosa que encara no ha succeït. L'exemple de les boles de billar mostra que no es pot establir una relació necessària entre els termes de causa i efecte. La **casualitat** actua pel **costum**.

A més, l'experiència, d'aquí l'escepticisme de Hume, malgrat ser constant sobre un fet, no em dóna absoluta seguretat que aquest fet passarà de la mateixa manera en les experiències procedents.

1.2 Suposició de Continuïtat

“Suposar que l'efecte serà conforme a l'experiència passada”:

• Tret de l'observació de les qualitats sensibles de les boles, no observo cap força que necessàriament produeixi en el futur el mateix

1. El Pas del Mite al Logos: La Racionalitat

La racionalitat es pot entendre com el pas del mite al logos. La filosofia emergeix quan es qüestionen les creences mitològiques i s'aspira a un coneixement basat en raons i arguments lògics. Aquesta expressió fa referència a l'abandonament del mite en favor del logos, simbolitzant l'aparició del pensament racional i reflexiu.

S'abandona el mite quan l'ésser humà, en apropar-se a la natura, busca explicacions que no depenguin dels déus, sinó que es basin en l'observació de la realitat i la reflexió racional sobre aquesta. Per tant, la racionalitat és l'intent de sistematitzar i explicar la realitat de manera lògica.

Aquests primers filòsofs ja mostren racionalitat perquè:

• Van desenvolupar