Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Fisis i Arkhé: Conceptes Clau de la Filosofia Presocràtica

Filosofia i ètica3,14 KB

Què és la Fisis (Naturalesa) per als Filòsofs Presocràtics?

La fisis o la naturalesa és el principi del moviment i del canvi. L’arkhé es fa servir per explicar la fisis, el seu origen i el seu moviment.

Empèdocles: Els Quatre Elements i les Dues Forces

Per a Empèdocles, la physis està composta per quatre elements materials (terra, aigua, foc i aire) que s’organitzen segons dos principis immaterials antagònics:

  • L’Amor: La força que atrau i uneix els elements materials.
  • L’Odi: La força que separa els elements.

Anaxàgores: Les Llavors i el Nous (Intel·ligència)

Anaxàgores diu que la physis està composta per múltiples partícules materials (anomenades llavors) minúscules i impossibles d’observar. Aquestes s’organitzen a...

Continua llegint "Fisis i Arkhé: Conceptes Clau de la Filosofia Presocràtica" »

Racionalisme i Empirisme: Guia per Entendre el Coneixement

Filosofia i ètica3,44 KB

Tipus de Veritats en Filosofia

Veritats de Raó

Les veritats de raó són aquelles que s'obtenen a través de la raó humana, sense necessitat de recórrer a l'experiència o al contacte amb el món. La seva validesa i veritat són infal·libles.

Exemples de veritats de raó:

  • La suma de dos angles rectes és de 180º.
  • Les operacions matemàtiques, com multiplicar.
  • Principis lògics fonamentals.

Veritats de Fet

Les veritats de fet són fruit de l'experiència i el contacte sensible amb el món. Són generalitzacions basades en l'observació i, per tant, la seva validesa és fal·lible.

Exemples de veritats de fet:

  • Un pare condueix.
  • L'aranya es mou.
  • Fa sol.

El Racionalisme: La Raó com a Font de Coneixement

El racionalisme és un corrent epistemològic que...

Continua llegint "Racionalisme i Empirisme: Guia per Entendre el Coneixement" »

Racionalisme, Empirisme i el Gir Copernicà: Teoria del Coneixement

Filosofia i ètica2,86 KB

Racionalistes, Empiristes i el Gir Copernicà

La modernitat comença al segle XVI amb René Descartes. La pregunta fonamental era: com coneixem les coses?, ja que abans de saber què són les coses, hem de saber com les coneixem.

Corrents Filosòfics Moderns sobre el Coneixement

A la modernitat hi ha dos corrents filosòfics principals que pretenien conèixer les coses tal com són:

  • Racionalistes

    Descarten el coneixement dels sentits. Utilitzen la lògica i les matemàtiques com a coneixements vàlids, perquè són exactes. Desconfien dels sentits perquè poden ser confusos. En la lògica i les matemàtiques no cal recórrer als sentits. Per exemple: $2+2=4$ o el fet que el tot és major que una part.

  • Empiristes

    Defensen l'ús dels sentits. No poden

...
Continua llegint "Racionalisme, Empirisme i el Gir Copernicà: Teoria del Coneixement" »

El Dualisme Ontològic i Epistemològic en Plató

Filosofia i ètica2,62 KB

La Teoria de les Idees i el Dualisme de Plató

Les idees són l’autèntica realitat; són eternes, perfectes, preexistents, el que proporciona el ser a les coses, són l’essència de les coses: el que fa que un llibre sigui un llibre és la idea de llibre, el que fa que una acció sigui justa és la idea de justícia, etc. En definitiva, Plató estableix un dualisme ontològic, duplicant el món:

  • El món de les Idees: Un món intel·ligible i real només cognoscible a través de la raó (ànima) que ens proporciona un saber (episteme).
  • El món sensible o físic: És el món dels sentits o de les aparences. Els nostres sentits mai ens proporcionaran un autèntic coneixement, només ens proporcionen opinió (doxa). Els sentits estan localitzats
...
Continua llegint "El Dualisme Ontològic i Epistemològic en Plató" »

Conceptes Clau de la Filosofia Grega: De la Fisis a Sòcrates

Filosofia i ètica2,53 KB

Física i metafísica

En el concepte grec de la fisis, hi havia dues interpretacions: la natura i la comprensió d'allò més enllà de la natura (arkhé). Són qüestions que no es poden demostrar, i això suscita una gran curiositat a l'ésser humà. No es podien comprovar les coses, ja que no sortien de l'especulació.

El pitagorisme

La progressió o ascens espiritual de la persona. La comunitat pitagòrica no només es va centrar en l'estudi de les matemàtiques, sinó també en la pràctica de l'ascetisme. Les ànimes es poden reencarnar: quan un cos mor, l'ànima va a un altre cos (dualisme antropològic).

Tot flueix

Que tots els camins acaben en el mateix lloc, ja que són realitats que podem trobar en el món.

Les quatre arrels

En la unió...

Continua llegint "Conceptes Clau de la Filosofia Grega: De la Fisis a Sòcrates" »

Filosofia: Aprenentatge, Mètodes i Relació amb Ciència i Art

Filosofia i ètica2,66 KB

La Filosofia: Més Enllà de la Memorització

La filosofia no és quelcom que s'estudia o s'aprèn de memòria com les matemàtiques, sinó que s'ha d'aprendre mitjançant l'experiència mateixa, com la saviesa. La filosofia es basa en l'art de "pensar"; no és quelcom teòric, sinó pràctic, i només aquell que comprèn el camí aconseguirà "aprendre a filosofar".

Definició i Abast de la Filosofia

Podríem dir que filosofia és el que fan els filòsofs quan reflexionen o escriuen, i referir-nos tot seguit a les obres de Plató, Aristòtil, Descartes, Hume, Kant i Russell, entre altres autors famosos. Tanmateix, aquesta resposta no sembla útil per a qui no hagi llegit res sobre aquests autors. Però, fins i tot en el cas que una persona els...

Continua llegint "Filosofia: Aprenentatge, Mètodes i Relació amb Ciència i Art" »

Filosofia Grega Antiga: Mites, Físics i els Presocràtics

Filosofia i ètica4,22 KB

Mites i el Pas al Pensament Racional

Diferències entre Mites Grecs i Egipcis

  • Mites Grecs: Expliquen fenòmens naturals i l'experiència humana. Els grecs vivien en polis i tenien un pensament sovint guerrer. Els déus grecs estan destinats al destí.
  • Mites Egipcis: Els déus egipcis semblen crear el destí.

L'Explicació Mítica: Mite-Logos

El pas del mite al logos implica una explicació racional i natural dels fenòmens.

Els Físics: Buscant l'Arkhé en la Natura

Tales d' الاMilet: L'Aigua com a Principi

La Fisis i l'Arkhé

Tales és fonamental per importar les matemàtiques a Grècia. El concepte de fisis es tradueix com la natura, l'essència, allò que és contrari al que sembla ser.

  • La seva ciutat era un lloc de pas i comerç.
  • La seva constitució
...
Continua llegint "Filosofia Grega Antiga: Mites, Físics i els Presocràtics" »

Filosofia: acadèmica, mundana, prejudicis i humanitats

Filosofia i ètica2,38 KB

Filosofia

1. Filosofia acadèmica i filosofia mundana

Filosofia acadèmica és aquell tipus de filosofia exercida per professionals, per gent que ha estudiat per fer aquesta carrera. En canvi, la filosofia mundana és aquella que tots nosaltres duem a terme: és la que utilitzem per entendre la vida. La nostra opinió pot ser jutjada per aquests professionals. Des d'aquesta perspectiva, tots som filòsofs perquè cadascú de nosaltres té la seva pròpia opinió per entendre les coses; ara bé, que tots ho siguem no significa que siguem bons.

2. Filosofia, prejudicis i sentit comú

Els prejudicis, segons la filosofia, són teories que inconscientment són acceptades o que s'han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició. Els prejudicis...

Continua llegint "Filosofia: acadèmica, mundana, prejudicis i humanitats" »

Els Presocràtics: Orígens de la Filosofia i la Physis

Filosofia i ètica2,95 KB

Els Presocràtics: La recerca de la physis

Presocràtics: La creença en una realitat ordenada (kosmos). La realitat té múltiples canvis, però sota una unitat de permanència. No s'accedeix mitjançant els sentits, sinó a través del logos (raó), que permet comprendre la realitat. Aquest és el concepte fonamental del pensament grec: la physis, entesa com l'element del qual tot està fet en darrer terme.

Milèsics: Els primers monistes

La physis és entesa com un element i substància única. Els monistes proposen un element originari:

  • Tales: La physis és l'aigua. 1) Principi de vida, 2) capacitat de transformació, 3) explicació unificada de caràcter físic.
  • Anaximandre: La physis és l'àpeiron. Del no-res no prové res; tot genera quelcom
...
Continua llegint "Els Presocràtics: Orígens de la Filosofia i la Physis" »

Retòrica, Argumentació i Filosofia de la Felicitat: Anàlisi Històrica

Filosofia i ètica7,9 KB

La Retòrica: Art de la Persuasió

Retòrica: Art de la persuasió, de convèncer altres persones de les nostres tesis.

La retòrica sofista es basava en la idea que qui domina la paraula té influència. Els sofistes s'interessaven per l'oratòria: desenvolupar i defensar arguments.

  • Gòrgies o Isòcrates (Segles V-IV aC): Defensaven l'areté o virtut, que implicava dominar la retòrica i la política.
  • Retòrica de Sòcrates, Plató i Aristòtil: Subordinaven la retòrica a la filosofia, com un mitjà per apropar-se a la veritat.

Sòcrates: Li importava més apropar-se a la veritat que persuadir.

Plató: S'havia de conduir a conclusions verdaderes. Volia verificar.

Aristòtil: Donava importància a l'oient; la retòrica havia de ser útil al ciutadà.

...

Continua llegint "Retòrica, Argumentació i Filosofia de la Felicitat: Anàlisi Històrica" »