Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Branques de la filosofia

• Filosofia de la ciència: reflexiona sobre la naturalesa del coneixement científic, els pressupòsits que accepta la ciència, els seus mètodes, què és ciència i què no ho és.
• Filosofia del llenguatge: reflexiona sobre els diferents tipus de llenguatges humans, el llenguatge natural i el llenguatge artificial, juntament amb les seves característiques i diferències.

Diferents tipus de coneixements

• El coneixement ordinari: és el coneixement que emprem en el nostre dia a dia per sobreviure i relacionar-nos amb els altres. És un coneixement empíric (és a dir, que està basat en la nostra experiència), teòric i pràctic; no segueix cap mètode específic i està a l'abast de tothom. Allò de què s'ocupa és la

L'Escola de Milet: Els primers filòsofs

Els milesis, també coneguts com a "físics", van ser els primers a cercar una explicació racional de l'univers.

Tales de Milet (segle VII aC)

Considerat el primer filòsof, astrònom i matemàtic, Tales es va centrar en qüestions cosmològiques. No es conserva cap fragment de la seva suposada obra, i el que en sabem prové d'autors posteriors que el citen. Segons aquests, va escriure un llibre titulat Sobre la naturalesa (Περὶ φύσεως).

• Physis (Φύσις): Per a Tales, la physis (que es pot traduir per néixer, créixer, desenvolupar-se i morir) és allò que fa que les coses neixin, es desenvolupin i morin. És l'origen, el final, el material constitutiu i el principi organitzador del cicle

Les tres fases del coneixement segons Kant

Primera fase: Estètica transcendental

És la primera fase del procés de coneixement. Passem de no conèixer res a conèixer-ho tot.

Facultat: la sensibilitat

La primera cosa que fem quan no sabem res és rebre informació pels sentits. La part positiva dels sentits és que et posen en contacte amb el món; la negativa és que et limiten, ja que només podem conèixer allò on els nostres sentits arriben.

Formes a priori: espai i temps

Són prèvies a l’experiència (com calaixos buits). Tota la informació que rebem pels sentits l'organitzem mentalment, de manera inconscient, en un espai i temps determinats.

Resultat: intuïcions o impressions

Són el resultat de la informació que hem rebut pels sentits...

Aristòtil: Idees, Ésser i Realitat

L'Ésser i la Realitat

Parmènides i l'Ontologia: L'Ésser (“to on, to onto”) implica tenir esser, fins i tot amb el canvi.

La Substància i els Accidents

Aristòtil uneix la substància amb el món sensible i el món intel·ligible.

El món es divideix en:

• Substància: Allò que té essència, allò que fa ser una cosa (ex: l'ànima).
• Accidents: Canvis circumstancials que no alteren l'essència.

Meta-morfo: Potència i Canvi

El terme Meta-morfo significa “més enllà de la forma”.

Per a Aristòtil, l'essència pot canviar. Això es defineix com a Potència: la capacitat de ser i la possibilitat de canvi.

L'Ésser i el Coneixement Universal

“El coneixement veritablement valuós consisteix a conèixer allò

Què significa ser una bona persona?

Característiques de la persona

• Únic: Perquè és diferent de tots els altres éssers i ocupa un lloc propi i especial al món.
• Digne: En paraules de Kant, és “un fi en si mateix”. No pot ser utilitzat per cap altre ésser humà per aconseguir una finalitat. No és algú a qui es pugui utilitzar com a instrument en benefici d’altri. Mereix un gran respecte.
• Valuós: Reuneix un conjunt d’atributs que el fan especialment preuat: la llibertat, la possibilitat de decidir sobre els seus actes i conduir la seva vida, de relacionar-se i preocupar-se pels altres.

Evolució històrica del concepte de persona

Edat Antiga

Antigament, el terme persona designava la màscara que es posaven els actors en el teatre clàssic....

Disertació

Tot el que podem pensar ho podem expressar en paraules?

Es el pensament tot ell el llenguatge?

En aquestes dues preguntes ens parla del llenguatge i del pensament, i per començar explicaré que es això de pensament i que significa el concepte llenguatge.Moltes vegades pensem que “pensar” i”pensament” són sinònims però són coses diferents. El pensar és el procés mental mental, que fan els éssers humans, en contacte amb la realitat material i social,elaboren conceptes, els relacionen entre si i adquireixen nous coneixements. Per una altre banda en concepte “pensament”  és un producte elaborat per la ment, que fa una estructura la qual conceptualitza la realitat. Dona sentit i interpreta la realitat a traves de...

OPCIÓ A: Filosofia Política

A ningú no se li acudiria pensar que la voluntat...

1. Idees principals del text

L’Estat ha nascut com a conseqüència d’un pacte per potenciar les llibertats naturals i no per destruir-les. Els ciutadans posseeixen un dret natural de resistència com a autodefensa sempre que els legisladors, o el poder establert, pretenguin anar més enllà dels límits del contracte social sobre el qual es fonamenta l’Estat i esclavitzar els individus. Quan el dret natural a la llibertat o a la propietat de tots els individus no és respectat des del poder, el contracte es trenca i el poble pot recuperar la seva llibertat originària.

2. Definició de conceptes clau

• a) «Poder legislatiu»: Aquella part de l’Estat que té

Descartes: El pare de la filosofia moderna

S’acostuma a considerar que Descartes és el pare de la filosofia moderna perquè amb la seva obra es produeix un canvi en la pregunta sobre la qual s’articula la filosofia. Es passa d’una filosofia de l’essència, que havia estat la grega i la medieval, a una teoria del coneixement humà. No és que deixi d’interessar la pregunta per l’ésser, sinó que aquesta pregunta es copsa des del subjecte que coneix i a partir d’una valoració central de la ciència com a model de coneixement.

El canvi de paradigma: Com arribem a conèixer?

Des d'Heràclit i Parmènides la filosofia grega s’havia plantejat el tema de: què és l’ésser? Els medievals van adaptar la pregunta preguntant: què és

Les paradoxes i el sentit comú

Les paradoxes són enunciats que afirmen alguna cosa, però quan intentes decidir si són vertaders o falsos, generen un cercle viciós de contradiccions que va contra el nostre sentit comú.

Els raonaments: Deducció i inducció

Els raonaments són processos mitjançant els quals obtenim informació a partir d’una sèrie de dades. Tots els raonaments consten de dos components:

• Premisses: Conjunt d’enunciats que expressen les dades de partida.
• Conclusió: Enunciat final que presenta el resultat obtingut a partir de les premisses.

Els raonaments poden ser de dos tipus:

• La deducció: Es passa d’unes premisses generals a una conclusió menys general.
• La inducció: És un tipus de raonament en el qual s’arriba a

René Descartes: El pare del racionalisme

• Va estudiar a l'escola La Flèche, a França, on va aprendre bona part de la filosofia aristotèlica i escolàstica.
• Obres importants:
  • El discurs del mètode (1637)
  • Meditacions metafísiques (1641)

El pensament racionalista

• Descartes és racionalista, ja que rebutja els arguments d'autoritat i afirma el poder de la raó per trobar la veritat.
• Aspira a dissenyar un mètode matemàtic que permeti aconseguir veritats fermes i segures sobre les quals construir tot el coneixement.

El dubte metòdic cartesià

Per trobar veritats absolutament indubtables, utilitza el dubte metòdic, que consisteix a no acceptar cap coneixement que tingui la més mínima possibilitat de ser erroni:

• No podem acceptar el testimoni dels