Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Els mètodes en les ciències: Inducció i Deducció

1 La Inducció

Les ciències es caracteritzen pel fet d’establir enunciats universals. Un enunciat universal és una proposició que afirma o nega alguna cosa sobre tots els individus que pertanyen a una classe. Per exemple, el principi d’Arquimedes es considera aplicable a tot cos submergit en un fluid.

Els enunciats empírics universals són generalitzacions a partir de l’experiència. La formulació d’enunciats generals a partir de l’experiència s’anomena inducció, o bé raonament inductiu.

Aquests enunciats, encara que procedeixen de l’observació d’alguns casos, fan referència a tots els casos. És a dir, fem la generalització sense haver observat tots els casos. Observar-...

Interpretació Periodística: Conceptes i Graus

La interpretació en el periodisme implica incloure, excloure i jerarquitzar la informació. Aquesta tasca es realitza per:

• Diferenciar i comparar
• Ordenar i relacionar
• Tradueix i reagrupar
• Resumir i ampliar
• Fer hipòtesis

Graus d'Interpretació segons Experts

Diversos autors han proposat diferents graus d'interpretació:

• Llorenç Gomis:
  • Primer grau: Informació
  • Segon grau: Opinió
• Héctor Borrat:
  • Dos graus informatius
  • Un tercer grau d'opinió
• Francesc Burguet: No hi ha graus, tot és interpretació.

Manipulació en el Periodisme

La manipulació pot entendre's en dos sentits:

• En el bon sentit: Gestionar o tractar la informació amb habilitat.
• En el sentit negatiu: Tergiversar la informació amb intenció.

El Mètode

A. El Racionalisme

Amb la Revolució Científica que es produeix entre Copèrnic, Galileu i Newton, coincideix paral·lelament una revolució en la filosofia i en el pensament: el Racionalisme. Aquest corrent sosté que l'origen i el límit del coneixement humà és la raó. Per això, la seva característica principal és l'innatisme: hi ha idees i principis que són independents de l'experiència i constitueixen l'essència de la raó.

Amb Descartes neix una nova filosofia que seguiran Leibniz i Spinoza, i que més tard contradiran els empiristes.

B. René Descartes

1. Biografia

René Descartes (1596-1650) va néixer a La Haye, una petita ciutat de la Bretanya francesa, en el si d'una família de la petita noblesa molt privilegiada. Va estudiar...

Nominalisme de Guillem d'Ockham

La Qüestió dels Universals

Què és real? Són reals els universals (idea, essència que determina el conjunt d’individus)?

La Tesi Nominalista

El Nominalisme sosté que els universals són noms, un simple “flatus vocis” (aire de la veu). Per tant, els universals no existeixen com a entitats reals.

• Tesi d’Ockham: Només existeixen els subjectes singulars, les coses (els quals són creats i conservats per Déu, que actua lliurement).
• La realitat és singular. Per tant, els nominalistes diuen als metafísics que la forma, la idea o l’essència no corresponen a cap realitat.
• Els noms o universals són signes amb els quals ens referim i agrupem els individus.

La Naturalesa dels Conceptes

Sant Anselm diu que els...

Plató: Dialèctica, coneixement de les idees i Idea del Bé

La dialèctica és el camí necessari per arribar al coneixement de les idees i a la seva definició. Conèixer una idea vol dir entendre la seva definició. De fet, Sòcrates, com a personatge, mai arriba a la definició definitiva de la paraula idea, ja que per definir una idea necessites definir-les amb altres idees.

Diferenciem l'ordre cronològic de l'ordre lògic. Per exemple: la definició d'animal és lògicament anterior a la definició de cavall. Quan una cosa està pressuposada és perquè anteriorment se n'han definit els seus components; per tant, la cosa concreta no l'entendrem mai si no entenem la cosa que no és concreta.

Definir una idea és posar en pràctica la dialèctica,...

Principis Generals de la Raó

Tots els humans tenim raó.

Procediments Bàsics

• Intuïcions: Coneixement directe d’una idea que es presenta de forma indubtable. És evident i ens proporciona certesa.
• Deduccions: Encadenament d’intuïcions que ens permet fer raonaments més llargs.

El Mètode Cartesià

La necessitat del mètode: No n’hi ha prou amb tenir bon enteniment, el principal és aplicar-lo bé. Un bon mètode per a la raó ens assegura un bon ús d'aquesta i, per tant, el poder avançar en el coneixement amb seguretat.

Les Quatre Regles del Mètode

1. Evidència: No acceptar com a veritable res que no es presenti a la meva raó com a clar i distint.
2. Anàlisi: Quan una idea o afirmació no ens resulti evident, és el moment de l'anàlisi (dividir

Resum de les idees del Llibre X de Plató

La República és un diàleg de Plató on es comença parlant de la imitació (mímesi) i s'acaba expressant la seva teoria de les Idees. La idea principal del Llibre X és donar arguments per expulsar els poetes de la ciutat ideal. Plató considera que no es pot permetre que la poesia imitativa formi part del seu Estat perfecte. Aquest llibre, que és l'últim, reprèn i culmina la crítica a la funció educativa de les arts, ja iniciada als llibres II i III.

Per què Plató expulsa els poetes de la ciutat ideal?

Plató expulsa els poetes perquè considera que la poesia és simple aparença, ens allunya de la veritat i alimenta la part irracional de l'ànima. Per tant, s'enfronta directament a la filosofia,...

Diferències fonamentals entre Plató i Aristòtil

Mentre que Plató havia partit de motivacions morals i polítiques, Aristòtil va tenir interessos més teòrics:

• Resoldre les deficiències de la Teoria de les Idees, creant així una filosofia que ha estat considerada nova i contraposada a la de Plató.
• Desenvolupar la ciència empírica, continuant la tradició científica dels presocràtics jònics.

El contacte entre Aristòtil i Plató és innegable, però existeixen diferències clau: Plató es centrà en l'universal i immutable, mentre que Aristòtil es centrà en el món sensible.

La visió platònica: El món de les Idees

Segons Plató, l'autèntica realitat és el món immutable i perfecte de les Idees. El món sensible és una còpia imperfecta...

Glossari de Termes Filosòfics

Monisme

Corrent filosòfic que afirma que només hi ha un únic element que configura la realitat. Ex. Tales.

Arjé

Paraula grega que significa principi. És allò material a partir del qual es genera tota la realitat. Ex. Tales de Milet, l’aigua.

Pluralisme

Afirma que hi ha diversos elements que configuren l’Univers. Ex. Demòcrit.

Causalitat i Atzar

• Causalitat: Noció que estableix un ordre necessari entre els fets i el seu origen.
• Atzar: Noció que estableix un ordre no necessari entre els fets i el seu origen.

Determinisme i Indeterminisme

Determinisme (DET.)

Corrent que considera que hi ha un ordre estrictament causal entre tots els fets de la realitat, i per tant, nega la llibertat humana. Ex. Laplace.

Indeterminisme