Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Què és la ciència? Objectius i el mètode de Francis Bacon

Filosofia i ètica2,38 KB

Què és la ciència?

La ciència és un coneixement objectiu que estableix relacions universals i necessàries entre els fenòmens i en preveu els resultats.

Els objectius generals de la ciència

Els objectius fonamentals de totes les ciències són:

  • Analitzar: Saber com és cada objecte d’estudi, quins components el formen i quines són les seves característiques.
  • Explicar: Comunicar i transmetre com es relacionen les parts de l’objecte d’estudi o com s’estructuren els seus elements.
  • Preveure o predir: Si sabem com actua la natura, ens podem anticipar als esdeveniments.
  • Actuar: Segons les previsions que fem, podem actuar per transformar o influir. Aquesta capacitat de dominar la naturalesa ha donat a l’ésser humà un poder immens.

Francis

...
Continua llegint "Què és la ciència? Objectius i el mètode de Francis Bacon" »

Guia de Tipologies Textuals, Retòrica i Pronominalització Catalana

Filosofia i ètica4,6 KB

Tipologies Textuals: Expositiva i Argumentativa

El Text Expositiu

Finalitat, Estructura i Models d'Organització

La finalitat del text expositiu és transmetre o obtenir informació. La seva estructura habitual es compon d'introducció, nus i conclusió. Existeixen diversos models d'organització:

  • Problema-solució: Presenta una relació temporal, sovint sense connectors gramaticals explícits i amb l'ús de fórmules.
  • Causa-conseqüència: Exposa un fet i les causes que l'han provocat. Utilitza connectors com "per tant", "així" o expressions com "les causes són...".
  • Descripció-enumeració: Molt usual, consisteix en una llista de propietats introduïda per una frase. Pot incloure índexs gràfics o organitzadors.
  • Comparació-contrast: S'inicia
...
Continua llegint "Guia de Tipologies Textuals, Retòrica i Pronominalització Catalana" »

Visió Heliocèntrica i el Mètode Científic de Francis Bacon

Filosofia i ètica4,88 KB

La Visió Heliocèntrica de l'Univers

El model heliocèntric és el model cosmològic segons el qual el Sol és el centre del sistema solar i tots els planetes orbiten al seu voltant. Va ser proposat per primera vegada a l'Antiga Grècia per Aristarc de Samos, com a resposta al model geocèntric, i va anar evolucionant a través dels anys i de diferents filòsofs que el van defensar. Durant els segles XVI i XVII, després de ser ressuscitat per Nicolau Copèrnic, va ser motiu d'una important disputa amb el model geocèntric.

Nicolau Copèrnic i la Revolució Astronòmica

Copèrnic es considera el primer científic que va proposar, demostrar i defensar un model heliocèntric de manera sistemàtica. Va revolucionar l'astronomia i la ciència en...

Continua llegint "Visió Heliocèntrica i el Mètode Científic de Francis Bacon" »

Anàlisi del Coneixement i la Realitat segons Hume

Filosofia i ètica4,25 KB

La Concepció del Coneixement

Percepció

  • Impressions: Fortes i vives a través dels sentits.
  • Idees: Record d'impressions, origen i causa en les impressions.

Principi de Còpia

Les idees procedeixen d'impressions; una idea és vàlida si correspon a una impressió.

Memòria i Imaginació

  • Memòria: Transforma les impressions en idees.
  • Imaginació: Combina idees simples per formar idees complexes.

Lleis d'Associació d'Idees

S'estableixen per:

  • Semblança entre elles.
  • Contigüitat en espai-temps.
  • Relació Causa-Efecte (R.C.E).

Classes de Coneixement

Relacions d'Idees

  • S'estableixen per la raó, seguint el principi de no-contradicció (comparar idees).
  • Són saber universal i necessari (coneixement de Ciències Pures).
  • Aporten certesa, però no amplien el coneixement
...
Continua llegint "Anàlisi del Coneixement i la Realitat segons Hume" »

Nietzsche i el Rock & Roll: La filosofia dionisíaca

Filosofia i ètica2,48 KB

Nietzsche i el Rock & Roll

Les relacions de Nietzsche amb la música són més que evidents. Encara que, segons diuen, va ser un músic mediocre (ja que va fer algunes xicotetes composicions), la seua relació amb personatges com Wagner i el seu particular pathos de la música, feien d'ella un element important dins la seua filosofia.

La música es trobava, per a ell, en el centre de l'art tràgic a causa del seu poder conceptual i afiguratiu, que ens permetria anar més enllà de tal o qual dolor, alegria o qualsevol altre pensament, enfrontant-nos, així, amb el dolor, el sofriment i l'alegria primordials. A través de l'onatge del ritme se'ns manifestaria l'apol·lini, així com en el corrent unitari de la melodia i l'harmonia se'ns presentaria...

Continua llegint "Nietzsche i el Rock & Roll: La filosofia dionisíaca" »

Conceptes Clau de l'Ontologia i la Metafísica: Ésser i Realitat

Filosofia i ètica4,06 KB

Conceptes Fonamentals de la Metafísica i l'Ontologia

Definicions Clau

Fenomen

És qualsevol fet o cosa en el món tal com se'ns apareix, tal com se'ns mostra. Al mateix temps que les coses se'ns mostren, hi ha una cosa que se'ns amaga.

Monisme

Designa tota concepció de la realitat segons la qual la totalitat del real és constituïda per una sola substància, i segons això, la realitat és formada o governada per un sol principi.

Arkhé

Significa d'on venen les coses (origen), allò que predomina actualment sobre les coses (ésser) i allà on tornaran totes les coses (destí).

Ontologia

Part de la filosofia que es pregunta en què consisteix l'ésser.

Sentits de la Realitat

Hi ha tres sentits de la realitat:

  1. La realitat efectiva: Es dona en un espai-

...
Continua llegint "Conceptes Clau de l'Ontologia i la Metafísica: Ésser i Realitat" »

La idea de Déu i l'existència del món en Descartes

Filosofia i ètica2,6 KB

La idea de Déu en la filosofia de Descartes

  • Què significa la idea de “Déu” per a Descartes: Representa l’ésser perfecte, infinit, etern, omniscient i omnipotent.

Com demostra l’existència de Déu

  • L'argument del text: Cal explicar detalladament l’argument proposat. És evident (clar i obvi per si mateix) que l’única essència que implica l’existència és la de l’ésser perfecte.

Importància i necessitat de la demostració

  • Déu és el nostre creador i, per tant, la garantia que les nostres facultats intel·lectuals són fiables sempre que les utilitzem adequadament, seguint el mètode.
  • Per tant, un cop demostrada l’existència de Déu, descartem la hipòtesi del geni maligne, acceptem la inclinació natural a creure en l’existència
...
Continua llegint "La idea de Déu i l'existència del món en Descartes" »

Descartes: L'existència de Déu i el dualisme ànima-cos

Filosofia i ètica2,76 KB

L'argument ontològic de Descartes sobre Déu

Segons Descartes, l'existència de Déu és una veritat evident. Tot i que algunes idees són més difícils d'esbrinar que d'altres, si s'analitzen correctament, la seva certesa esdevé inqüestionable.

Per exemple, el teorema de Pitàgores no és immediatament obvi, però un cop analitzat, és tan evident com qualsevol idea simple. De manera semblant, en analitzar atentament la definició de Déu com un ésser suprem i perfecte, resulta evident que existeix, ja que aquesta idea implica necessàriament l'existència eterna.

Si tinguéssim una ment totalment lliure de prejudicis i de la interferència de les imatges que s'originen en les sensacions, percebríem tan clarament i distintament que Déu...

Continua llegint "Descartes: L'existència de Déu i el dualisme ànima-cos" »

Descartes i la metafísica cartesiana: substàncies, cos i ment

Filosofia i ètica2,51 KB

Metafísica cartesiana

Diu que en el món només hi ha tres substàncies:

  • Res infinita → Déu
  • Res cogitans → El jo que pensa
  • Res extensa → El món (cos)

Substància: és allò que existeix de tal manera que no necessita de cap altra cosa per existir.

Concepció del món

Concepció mecanicista

Segons el mecanicisme, totes les coses de la natura estan sotmeses a les lleis naturals i físiques del moviment; per tant, entén la natura com el mecanisme d'un rellotge. Explica la concepció amb el principi de la causalitat: tot el moviment és una cadena de causes i Déu és el primer motor, l'únic que fa és posar el món en marxa. Per Descartes, Déu és el rellotger. Ell creu que l'univers és determinista: si faig un moviment, aquest moviment estarà...

Continua llegint "Descartes i la metafísica cartesiana: substàncies, cos i ment" »

La Llegenda de l'Anell de Giges i l'Estructura de l'Ànima en Plató

Filosofia i ètica2,44 KB

9.- La llegenda de l’anell de Giges (bàsicament Gollum en el Senyor dels Anells). Plató pretén amb aquesta llegenda fer-nos reflexionar sobre si l’home és just per naturalesa o per necessitat imposada. Giges, amb la seva superioritat i impunitat sobre els altres homes, s'aprofita buscant el seu bé, no la justícia o el bé comú. Podria haver utilitzat l'anell per descobrir, per exemple, els criminals, per fer una societat més justa, però decideix que és més interessant créixer adquirint riquesa i poder. L'última reflexió de Plató és què hauríem fet cadascun de nosaltres si haguéssim trobat el màgic anell, distingint entre expressar una opinió si se'ns pregunta i ser realment amos del poder de l'anell. Plató arriba a...

Continua llegint "La Llegenda de l'Anell de Giges i l'Estructura de l'Ànima en Plató" »