Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Aristòtil: la felicitat és prudència

Aristòtil deia que tots els éssers humans tenim un objectiu a la vida: obtenir la felicitat. Per a Aristòtil, una vida feliç seria una vida contemplativa, basada en l'exercici de la raó, en el coneixement de la natura i de Déu, i en la conducta moral prudent. Si ets una persona virtuosa, és a dir, una persona que actua amb prudència, aconseguiràs la felicitat. Sempre s’ha de trobar el terme mitjà per tenir una felicitat continuada, ja que ni el massa ni el massa poc és bo.

Epicur: la felicitat és el plaer

Per a Epicur, el plaer és l'absència de dolor i de pertorbacions. La serenitat de l’ànima és l’objectiu de l’ésser humà i la veritable essència de la felicitat. Segons Epicur,...

Els plaers superiors i les facultats humanes

Els éssers humans, segons John Stuart Mill, tenim facultats més elevades que els apetits animals i, un cop en som conscients, no considerem com a felicitat res que no suposi la gratificació d’aquestes facultats. Els porcs només són capaços dels plaers sensuals, però les persones, a més d’aquests, experimenten també els plaers de l’intel·lecte, dels sentiments, de la imaginació i dels sentiments morals, que són d’una qualitat superior als merament sensuals.

La superioritat d’aquests plaers resideix en la seva qualitat i en el seu valor intrínsec (per ells mateixos).

El criteri de l'experiència en la tria de plaers

Però, quin és el criteri amb què podem decidir quins plaers són

1. Resposta de Kant a la crítica de Hume

Quina és la resposta de Kant a la crítica de la causalitat de Hume? Per què el filòsof alemany va dir que Hume l’havia despertat del somni dogmàtic?

Hume havia vist en el principi de causalitat la clau de la teoria del coneixement. Quan donem per suposat que tot allò que succeeix té una «causa», o bé pensem en una pura successió de fenòmens, o directament no pensem res. Per a Hume, la veritat està en el principi de la còpia: les idees són veritables perquè són una còpia de les impressions, que alhora són còpies de la realitat tal com la percebem. Llavors, no tenim cap impressió de les causes ni dels lligams, només del costum. Per tant, com que no es pot garantir que B succeirà...

Utilitarisme de John Stuart Mill: Principis Fonamentals

L'utilitarisme de John Stuart Mill es fonamenta en el principi d'utilitat, heretat de Jeremy Bentham. Aquest principi estableix que una acció és correcta si promou la felicitat, i incorrecta si no ho fa. L'objectiu principal és aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones.

L'ètica de Mill es caracteritza per ser:

• Empírica: Basada en l'experiència.
• Hedonista: Identifica el plaer amb la felicitat.
• Eudemonista: Orientada a la promoció de la felicitat.
• Conseqüencialista: Valora les accions per les seves conseqüències.

Càlcul Utilitarista: Criteris per Avaluar el Plaers

Per determinar si una acció és bona, Mill proposa un càlcul basat en els següents criteris per avaluar...

La crítica de Hume a la idea de substància

Hume assenyala que, quan observem la nostra ment, no hi trobem res simple ni permanent, sinó un cúmul de percepcions que se succeeixen les unes a les altres, negant així la tesi cartesiana del jo com a substància pensant.

Mentre que Descartes, a partir del "penso, per tant existeixo", conclou que existeix una substància que pensa, Hume rebutja aquest plantejament. Aplicant el criteri empirista, observa que en la nostra ment no hi ha cap impressió permanent ni simple, sinó una successió contínua d'idees.

El jo com a successió d'impressions

La tesi del jo com a substància seria vàlida si tinguéssim una impressió permanent, però això no és així. Hume conclou que el jo no és res més que...

La Recerca de la Felicitat en la Filosofia Antiga

L'Ètica Aristotèlica: Contemplació i Benestar

Aristòtil va defensar que l'autèntica felicitat es basa en la contemplació de les coses i que aquesta contemplació ha d’estar relacionada amb l’amistat, el plaer, la salut i el benestar material. És la base de totes les coses, l'objectiu final de l'ésser humà: ser feliç. A més, Aristòtil pensa que la felicitat comuna s’ha de prevaldre sobre la individual.

La Lògica Formal Aristotèlica

Aristòtil va ser el pare de la lògica formal, el primer a utilitzar-la d’aquesta manera. És a dir, Aristòtil va implementar sil·logismes per examinar si un raonament era correcte i, per tant, va plantejar la necessitat d'una nova constitució...

Conceptes Fonamentals: Realitat i Causa

Realitat: Allò que és.

Causa (Realitat): El que produeix efectes o és efectiu.

Fi: Objectiu que es vol aconseguir.

Significats de la Paraula «Realitat»

Definició Negativa

Realitat és el contrari d'aparença; realitat és el contrari de ser possible.

Tipus de Realitat

• Realitat Contingent: Quelcom que és actual, però pot deixar de ser i pot no haver estat. (Contrasta amb la idea de realitat necessària, que no pot deixar d’existir).
• Realitat Sensible o Física: Anomenem real allò que percebem a través dels sentits. Com més sentits certifiquen la presència d'un objecte, és més probable que el considerem real.
• Realitat Psíquica: Per designar la realitat dels nostres pensaments, imaginacions, desitjos,

Tipus Comuns de Fal·làcies Lògiques

1. Fal·làcia *Ad Hominem* (Atac Personal)

En comptes de refutar un argument, es produeix un atac personal contra qui l'ha formulat. D'aquesta manera, ni tan sols s'analitza el contingut del que diu l'altra persona, perquè la resposta és un atac personal.

Exemple:

• "En Marx és un mentider, per la qual cosa no podem tenir en compte cap de les seves propostes."

2. Fal·làcia *Tu Quoque* (Tu També)

En comptes de rebatre un argument, quan prèviament hem estat objecte d'un atac verbal, tornem l'acusació a qui ens ha atacat.

Exemples:

• "Com poden parlar vostès de corrupció, si quan vostès governaven, cada dia es descobria un nou cas?"
• "¡No m'ajudes gens amb les tasques de la llar! ¡Te'n vas a veure la televisió

Què és l'Ètica?

L'ètica es troba relacionada amb la nostra acció com a individus, ja que ens fa reflexionar sobre allò que considerem correcte o incorrecte amb l’objectiu d’obrar de la millor manera possible.

L'Ètica i la Configuració de la Personalitat

L'ètica és una capacitat que tenim els éssers humans i que pot arribar a configurar la nostra personalitat.

Definició de Personalitat

La personalitat és la manera de ser d’un individu que ens identifica com a ésser únic i diferent de la resta.

Components de la Personalitat

1. Temperament: Part biològica de la nostra personalitat que constitueix els nostres impulsos. És innat (naturalesa). L’ètica no el modifica.
2. Caràcter: Part cultural de la nostra personalitat que té a veure

Què és el saber?

El saber és una eina fonamental per a l'ésser humà:

• Ajuda a donar sentit a la nostra vida.
• Afina els nostres sentits per descobrir el món.
• Ajuda a entendre la nostra existència i la dels altres.
• Fa que ens fem preguntes i intentem buscar solucions.
• És una passió que ens fa despertar molts sentiments (alegria, bogeria...).
• És un coneixement que ajuda a comprendre el nostre món.

Àmbit del saber

El saber es defineix com un estat cognitiu que implica:

• Subjecte: La persona que coneix.
• Objecte o realitat: La cosa coneguda.

Fonts del coneixement

• Raó: Capacitat que té l'ésser humà per conèixer (prové de l'experiència).
• Sensibilitat: Els sentits ens proporcionen informació.

Tipus de saber

• Comú: Centrat en l'experiència quotidiana