Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

La teoria del coneixement: Plató, Aristòtil i el racionalisme

Filosofia i ètica2,31 KB

La teoria del coneixement

5.1 La teoria del coneixement en la Grècia antiga

En la Grècia clàssica els filòsofs van mantenir interès en la distinció entre doxa (opinió) i episteme (saber).

Gnoseologia: és la branca de la filosofia que estudia i planteja preguntes sobre el coneixement.

Gnoseologia, epistemologia i teoria del coneixement: sinònims de la teoria del coneixement.

5.1.1 Gnoseologia de Plató

Plató diferenciava entre opinió (doxa) i saber (episteme). Ell deia que la base del coneixement és la raó. Agafa com a model el racionalisme.

IMATGESOBJECTES FÍSICS I FABRICATSOBJECTES MATEMÀTICSIDEES
EIKASIA
(aparència)
PISTIS
(creença, opinió)
DIANOIA
(pensament)
NOESIS
(coneixement)

Elements metafísics que no es poden veure. No és un element...

Continua llegint "La teoria del coneixement: Plató, Aristòtil i el racionalisme" »

Guia Completa: Tipus d'Arguments Deductius i Inductius

Filosofia i ètica2,72 KB

Tipus d'Arguments Lògics

Argument Deductiu

És aquell en el que partint d'un principi general obtenim una conclusió de menor extensió.

Argument Deductiu Condicional

La primera premissa recull les condicions que exigim perquè alguna cosa es compleixi o s'afirmi. (Pot ser vàlid o no vàlid).

Argument Deductiu Bicondicional

Quan la condició va en dues direccions: del conseqüent a l'antecedent i de l'antecedent cap al conseqüent.

Argument Deductiu Disjuntiu

La primera premissa recull dues possibilitats incompatibles separades per la conjunció “o”, de manera que si s'afirma una, s'exclou l'altra.

Disjuntiu Excloent (Exemple)
  • P1: O sóc el teu germà o no ho sóc.
  • P2: Jo sóc el teu germà.
  • C: Per tant, no pot ser que no sigui el teu germà.
Disjuntiu
...
Continua llegint "Guia Completa: Tipus d'Arguments Deductius i Inductius" »

Acció Moral, Consciència i Llibertat: Fonaments Ètics i Polítics

Filosofia i ètica5,11 KB

L'Acció Moral: Definició i Estructura

Definició de l'Acte Moral

Acte moralment qualificable, realitzat de forma lliure, conscient i voluntària, amb incidència social.

Trets Característics de l'Acció Moral

  • Racionalitat
  • Llibertat
  • Responsabilitat

Estructura de l'Acció Moral

  • Motiu
  • Intenció
  • Mitjans
  • Resultats
  • Conseqüències

Valoració i Exigències

  • Eximents: Per exemple, coacció, ignorància.
  • No és suficient l’al·legació de motius ni d'intencions.
  • Cal adequar els mitjans als fins.
  • S’han de preveure resultats i conseqüències.
  • Singularitat: Casuística.

La Consciència Moral

Què és la Consciència Moral?

Part de la racionalitat humana que actua quan fem judicis morals.

Continguts de la Consciència

  • Normes conegudes
  • Moral personal (normes acceptades)
  • Sentiments
...
Continua llegint "Acció Moral, Consciència i Llibertat: Fonaments Ètics i Polítics" »

Kant vs. Ètiques Hel·lenístiques: Imperatiu Categòric i Felicitat

Filosofia i ètica3,03 KB

Els filòsofs del període hel·lenístic i Immanuel Kant tenen visions molt diferents sobre l’ètica. Quina de les dues visions ètiques és preferible?

Ètica Kantiana: L'Imperatiu Categòric

Kant estableix uns imperatius ètics com a eixos de la personalitat moral. Les lleis morals, per a Kant, estan relacionades amb el que ha de ser, són imperatius que mostren com hem d’actuar.

Els Imperatius Hipotètics i Categòrics

Existeixen els imperatius hipotètics i els categòrics. Els imperatius hipotètics fan actuar per aconseguir un objectiu (són condicionals), mentre que els imperatius categòrics són incondicionals i no persegueixen cap objectiu; són bons per ells mateixos.

Els imperatius categòrics responen al principi: «Actua de tal...

Continua llegint "Kant vs. Ètiques Hel·lenístiques: Imperatiu Categòric i Felicitat" »

La realitat segons la metafísica: essència, aparença i realisme

Filosofia i ètica1,98 KB

Què és la realitat? La metafísica

La clau interpretativa d'aquest model és explicar els enigmes que es planteja l'ésser humà a partir de l'elaboració de teories abstractes que interrelacionen diversos conceptes. El seu pressupòsit és el naturalisme, i en la seva dimensió pràctica, s'orienta a reflexionar sobre com ha de ser la nostra conducta amb els altres (ètica) i com s'ha d'organitzar i gestionar la vida en societat (política). Manera d'elaborar les seves respostes i valor que els assignen: 1. racional/justificat/crític.

1.2 La realitat com a representació

Valoració gnoseològica ens permet accedir al coneixement del que és real. I amb la valoració ontològica posseeix més realitat, et permet diferenciar els aspectes que...

Continua llegint "La realitat segons la metafísica: essència, aparença i realisme" »

Política i poder: Estat, sistemes polítics i filosofia política

Filosofia i ètica5,55 KB

De la societat a la política

De la societat a la política. Els éssers humans no podem subsistir aïlladament. Hem de conviure per poder sobreviure. Existeix una situació social quan hi ha interacció entre membres de la societat en el si d’una cultura. La política és el govern de les situacions socials a fi de dirigir-les, ordenar-les i integrar-les. Política i poder van units.

Aristòtil: de la família a la pòlis

Aristòtil: de la família a la pòlis.

  • a) L'ésser humà és sociable per naturalesa.
  • b) La pòlis és la forma més perfecta d’associació o societat humana.
  • c) L’ésser humà està dotat de raó i llenguatge.
  • d) Els éssers humans tenim sentit de la justícia, del que és correcte i del que és bell.

L’ésser humà neix...

Continua llegint "Política i poder: Estat, sistemes polítics i filosofia política" »

Conceptes Clau d'Audiència, Opinió Pública i Mitjans de Comunicació

Filosofia i ètica3,12 KB

Conceptes Clau d'Audiència i Opinió Pública

Definicions de l'Audiència

L'Audiència com a Públic Social

Persones s'agrupen com a audiències diferents en funció del grup social al qual pertanyen.

L'Audiència com a Agregat d'Oients o Televidents

El nombre de persones assolit pel contingut dels mitjans, sense distinció de graus de participació.

L'Audiència com a Mercat

Determinat contingut s'exposa i es ven a una massa de potencials consumidors en competència amb altres mitjans de comunicació.

Mesurament i Valor de l'Audiència

Jara i Garnica: Valor de Mercat de les Audiències

Les audiències adquireixen un valor de mercat per a totes les entitats que hi participen.

Rating

Percentatge estimat sobre el total de persones o llars.

Share

Percentatge...

Continua llegint "Conceptes Clau d'Audiència, Opinió Pública i Mitjans de Comunicació" »

El Mètode de Descartes: Del Dubte Metòdic a la Certesa

Filosofia i ètica3,15 KB

El mètode de Descartes i la recerca de la primera certesa

El problema que ben aviat preocupà René Descartes fou el de la fonamentació del coneixement: com puc avançar amb seguretat en el camí del saber? Reconeixia els nombrosos errors com a veritats inqüestionables. Si la raó humana és la mateixa, per què pot fer progressar la ciència i no la filosofia?

Descartes conclou que la ciència té un mètode que li permet la seguretat, però a la filosofia li manca un mètode adequat. Per això, introdueix un mètode matemàtic en la filosofia per tal de dotar la raó humana d'un criteri de veritat definitiu i inapel·lable.

La influència de la matemàtica

Galileu ja havia establert la necessitat de matematitzar les dades de l’observació...

Continua llegint "El Mètode de Descartes: Del Dubte Metòdic a la Certesa" »

La Realitat i el Llenguatge: Una Perspectiva Filosòfica

Filosofia i ètica3,34 KB

La naturalesa de la realitat

La realitat és el conjunt de les coses que hi ha (ja sigui materialment o com a objecte del nostre pensament) en general. Per molt coneixement que tinguem i per molt que el treballem, en relació amb la realitat, la nostra percepció mai serà perfecta.

Què significa la paraula "llenguatge"?

El llenguatge és un mitjà de comunicació i d’expressió que no té per què ser verbal. És una capacitat que tots els humans compartim i l’estudi de totes les llengües. Actua com un filtre entre nosaltres i la realitat; és a dir, s’entén la realitat a través del llenguatge.

  • Llengua: Una determinada materialització del llenguatge.

Conceptes fonamentals de l'estudi del llenguatge

  • Element simbòlic: Qualsevol cosa a
...
Continua llegint "La Realitat i el Llenguatge: Una Perspectiva Filosòfica" »

Guia bàsica sobre l'argumentació i els tipus d'arguments

Filosofia i ètica2,69 KB

Què és argumentar?

Argumentar és afirmar alguna cosa exposant el seu fonament, fer públic el nostre pensament als altres per tal de convèncer-los de les nostres (millors) raons.

Tot argument és la successió de passes que van des d’unes premisses (fonaments, dades inicials, fets, raonaments anteriors) fins a una conclusió (proposició que tanca l’argument on s’exposa allò que volem provar o demostrar). Només els fanàtics o les persones dogmàtiques es tanquen a la discussió o estan a la defensiva, convertint les seves idees i opinions en veritats absolutes.

Tipus d'observació

  • Observació directa: (el que anomenem coneixement per experiència) és la que prové del contacte dels meus sentits amb la realitat i ens sembla més segura.
...
Continua llegint "Guia bàsica sobre l'argumentació i els tipus d'arguments" »