Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

La Filosofia del Martell i la Crítica als Valors

Nietzsche feia una crítica destructiva que es pot considerar també com una *filosofia que martella*. Aquesta crítica va destinada als valors tradicionals, així com al llenguatge, la filosofia i la religió.

"Déu ha mort": Nihilisme Passiu i Actiu

L'expressió de **Déu ha mort** de Nietzsche significa que perdem la fe en Déu i, conseqüentment, cauen els valors i ideals occidentals. Això és un esdeveniment dramàtic que genera un gran perill, però alhora una gran esperança.

• Gran Perill (Nihilisme Passiu): Nega l'existència de la vida. Tot és absurd, no hi ha sentit en les coses i tampoc hi ha metes ideals.
• Gran Esperança (Nihilisme Actiu): L'ésser humà és capaç de crear nous valors

La Filosofia del Coneixement de Kant

Kant defensa la posició de Hume: tot coneixement comença en l'experiència. El coneixement es fonamenta amb la raó i, d'aquesta manera, defensa que el coneixement és absolut. Tot el coneixement comença en l'experiència, però no tot el coneixament es fonamenta amb l'experiència.

La Raó i l'Acció Moral

L'Imperatiu Categòric

Classificació dels judicis

Segons Kant, els judicis es poden classificar, d’acord amb la seva independència o dependència de l’experiència, en:

• Judicis a priori: Aquells que no deriven de l’experiència i tenen caràcter de necessitat i universalitat.
• Judicis a posteriori: Els que estan basats en l’experiència i es constitueixen per generalització.

Una altra manera de classificar els judicis és a partir de l’estructura mateixa del judici, de la relació subjecte-predicat:

• Judicis analítics: Aquells en què el predicat està contingut en el subjecte; són explicatius.
• Judicis sintètics: Aquells en què, contràriament, el predicat no està contingut en el subjecte; són extensius.

Els judicis d’experiència (a posteriori) són...

El gir copernicà de Kant

Els filòsofs anteriors pensaven que, d’una manera o d’altra, existia una correspondència més o menys fidel entre el món exterior i els continguts de la ment, i que el coneixement humà era simplement una adaptació de la ment als objectes. Kant proposa un nou mètode per al tractament de les qüestions del coneixement i de la veritat.

Aquesta proposta inverteix el sentit de la relació establida entre el món i el subjecte, anomenada gir copernicà, que té com a objectiu fer veure que, partint de l’experiència, el coneixement té una sèrie d’elements que són independents dels objectes, a priori, i que els aporta el subjecte (transcendentals). Kant proposa que els objectes s'hagin de sotmetre a les exigències...

Fonaments de l'Ètica Kantiana

5. Per què Kant critica les ètiques materials?

La crítica de Kant es basa en el fet que les ètiques materials (teleològiques i heterònomes) són dependents d'un fi extern. El fet que siguin teleològiques fa que siguin heterònomes.

Conceptes clau de les ètiques materials

• Teleològica: Proposa una finalitat (un fi, un bé suprem) per a la vida humana.
• Heterònoma: La raó no es dona la llei a si mateixa, sinó que depèn d’un criteri extern (el fi proposat).

La proposta ètica de Kant

Kant proposa que l’ètica ha de ser formal, a priori (no basada en l’experiència), deontològica (basada en el compliment del deure) i no ha de basar-se en aconseguir un fi. Ha de poder deduir-se a priori i, d’aquesta manera,...

Comparació entre Descartes i Plató

• Coneixement innat: Tots dos defensaven que el coneixement és innat. Per a Plató, les idees són conegudes per l'ànima abans d'unir-se al cos; per a Descartes, les idees veritables són connaturals a la raó i sorgeixen en l'enteniment pel sol fet d'usar-la.
• Dualitat humana: Ambdós sostenen la dualitat de l'home (ànima i cos). L'ànima és el lloc de la veritat i el cos la font d'errors. Tanmateix, per a Plató l'ànima és de naturalesa ideal i preexistent, mentre que per a Descartes és "pensament" (cogito) sense existència separada del cos.
• Influència matemàtica: Tots dos s'inspiren en les matemàtiques, però amb enfocaments diferents. Plató es basa en la "matemàtica mística" dels pitagòrics

Immanuel Kant (1724-1804)

És un dels filòsofs més importants després de Plató. Va néixer a la Prússia Oriental, a Königsberg. Escriu la seva primera gran obra quan ja és major, als 57 anys, La crítica de la raó pura, que conté l'epistemologia i l'ontologia. Després escriu altres obres com La crítica de la raó pràctica, que conté l'ètica, i La crítica del judici, dividida en una 1a part que tracta l'estètica i una 2a part que tracta la teleologia (Aristòtil).

En un principi era racionalista, però l'obra de Hume el va fer canviar – així com ell confessa: «Hume em va despertar del meu somni dogmàtic» – a un pensament que considerava l'experimentació. És a dir, s'ha de tenir en compte l'experimentació per conèixer,...

Natura humana i coneixement

En el seu Tractat de la naturalesa humana, Hume parla de la importància que té l'estudi d'aquesta naturalesa per al desenvolupament de la ciència, perquè totes les ciències tenen, d'una manera o altra, relació amb l'home. Així, la lògica, la moral, la crítica artística i la política ens ajuden en el coneixement de l'home i d'altres sabers.

Els elements del coneixement

En línies generals, la teoria de Locke i Hume coincideix: l'experiència és l'única font de coneixement i, per tant, tots els continguts de la nostra ment procedeixen de les dades dels sentits. En tot cas, Hume farà alguna precisió a aquesta teoria.

Per a Hume, els elements del coneixement són impressions i idees; ambdues són percepcions:...

Nietzsche i les 3 Metamorfosis de l'Esperit

Per a explicar el trànsit del nihilisme passiu al Superhome, Nietzsche utilitza la metàfora de la triple metamorfosi ("De les tres transformacions de l'esperit", en Així parlà Zaratustra): el camell, el lleó i el xiquet.

El Camell: L'Esperit de la Càrrega

El camell és símbol d'obediència cega, del que s'agenolla davant l'amo, exemple de sacrifici i humiliació. És:

• El cristià.
• El metafísic.
• L'ésser humà occidental capaç de suportar (carregar) les obligacions socials per pura tradició i amb un voluntari i desinteressat sentit del deure ("Jo he de...").

Aquest esperit és el que ha portat Occident cap al nihilisme passiu. Per tant, ha de ser eliminat.

El Lleó: El Gran Negador

Per això s'ha...

Característiques de les Cosmovisions Científiques

Les cosmovisions científiques busquen entendre el món a través d’explicacions racionals basades en l’observació, l'experimentació i el raonament. Aquestes explicacions estan sotmeses a crítica i revisió. Es caracteritzen per:

• Les idees que formen part d’una cosmovisió científica estan totes relacionades entre si (formant teories...), unes depenen de les altres.
• Aquestes idees estan sustentades per arguments sòlids com l’observació, l’experimentació, el raonament, i per l’aplicació del mètode científic.
• La veritat d’algunes idees depèn d’altres que també han de ser certes. N'hi ha que s’accepten com a vertaderes sense haver estat prèviament comprovades o experimentades,