Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

L’ECEPTICISME (aquell que davant les circumstàncies de incertesa, analitza, valora i pensa)

Els estoics i epicuris estaven d'acord a considerar que era important la veritat d'un coneixement.  Pensaven que per ser felíç cal ser savi i saber què són les coses. Només així podrem saber quina actitud adoptar davant elles i quines poden ser les possibles conseqüències. Però identificar l'autèntica saviesa amb la felicitat implica  afirmar que és possible tenir certeses.

Aquesta actitud antidogmàtica es convertirà en els escèptics en una mena de principi ètic: si volem ser felíços, hem de renunciar a qualsevol afirmació, renunciar a qualsevol saber. Una altra manera de buscar la felicitat i la tranquil·litat d'ànim és fugir...

Racionalisme vs. Empirisme: Descartes i Hume

En el camp de la filosofia, René Descartes i David Hume representen dues postures fonamentalment oposades respecte a la raó i l'origen del coneixement. Mentre que Descartes atorga a la raó un paper central en la construcció del saber, Hume en limita l'abast.

La Raó i el Coneixement

Per a Hume, la raó només és aplicable als judicis matemàtics i lògics, és a dir, a les relacions d'idees que no amplien el coneixement. Segons ell, ens hem de guiar per les impressions, ja que l'experiència dels sentits proporciona el coneixement més fiable. Així doncs, aquests dos filòsofs tenen idees i postures totalment contràries.

La Naturalesa de les Idees

Les Idees segons Descartes

Per a Descartes, la idea...

El mètode filosòfic de René Descartes

René Descartes va ser un filòsof que tenia com a objectiu cercar la certesa absoluta, refusant qualsevol idea de la qual es pugui dubtar i exposant-la com a falsa. És partidari del mètode científic, que té una gran rigorositat, i sobretot de les matemàtiques, que considera una eina exacta i vertadera. Com a còpia d'aquest mètode, ell mateix crearà un mètode per a la filosofia que es dividirà en 4 regles:

• Evidència
• Anàlisi
• Síntesi
• Enumeració

La base d'aquest mètode és dubtar de tot, perquè, segons Descartes, només dubtant es pot arribar a cercar algunes veritats.

Les quatre regles del mètode

Per a Descartes, les regles són les següents:

• La regla de l'evidència: no acceptar res com a vertader

Filosofia Moderna (s. XVII)

Diversos filòsofs, com Bacon i Descartes, van intentar establir un nou fonament per al saber. L'obra de Descartes va ser crucial, ja que va situar aquest fonament en el jo o consciència («Penso, per tant soc»). A partir d'ell, sorgeixen dues corrents filosòfiques oposades: el racionalisme, que considera la raó com a origen del coneixement (Europa continental, Spinoza, Leibniz al s. XVIII), i l'empirisme, que emfatitza els sentits (Illes Britàniques, John Locke i David Hume al s. XVIII).

Il·lustració (s. XVIII)

Aquest ampli moviment va presentar diferències segons el país. A França, els pensadors il·lustrats, com Montesquieu, Rousseau i Voltaire, van criticar l'Antic Règim i van establir les bases de la...

Hume i l'empirisme

Hume: entendre com funciona la ment humana a través d'un anàlisi (psicoanalista), a buscar com funciona la ment humana. Tots els continguts de la ment són percepcions (depèn de la força amb què se'ns presentin).

Percepcions: impressions i idees

Hi ha dues classes:

• Impressions: més fortes i vives; són vivències que impacten directament la nostra consciència.
• Idees: còpies d'impressions; per tant són més dèbils, imatges dèbils de les impressions del pensament.

Classes segons l'origen

• Internes: sentiments, emocions, allò que sents en veure el teu gos.
• Externes: com veiem el color de les coses, la dolçor, etc.

Principis fonamentals de l'empirisme

Principi de la còpia o correspondència: totes les idees són còpies de...

John Stuart Mill (1806-1873)

El segle XIX va ser una època de canvis: es consolida el capitalisme i el sistema social. Mill va ser un economista i polític, defensor dels drets de la dona, de l'Utilitarisme i del Liberalisme.

Obra: Sobre la Llibertat (1859)

En la seva obra Sobre la Llibertat (1859), reivindica la llibertat individual davant l'estat i l'opinió pública. D'acord amb Isaiah Berlin, només parla de llibertat negativa.

Limitacions de la Llibertat

Mill estableix dues limitacions fonamentals a la llibertat:

• El paternalisme.
• El principi del dany.

Principi Paternalista

No es pot imposar per llei; la societat només pot persuadir, raonar i suplicar. Aquest principi s'ha d'aplicar a menors i persones sense capacitat legal.

Principi del Dany

La...

A priori

Independent de l'experiència. Concepte molt important en la teoria del coneixement kantiana, ja que aquesta es basa en el fet que, en el procés de coneixement, el subjecte hi participa activament introduint elements a priori com el temps, l'espai i les categories.

Deducció

Procediment pel qual, a partir d'unes veritats generals, se n'obtenen altres de particulars.

Dogma

Principi ferm i cert sobre el qual es pot construir el coneixement utilitzant el mètode deductiu.

Dogmatisme

Corrent filosòfic segons el qual és possible conèixer la veritat amb tota certesa.

Epoché

Suspensió del judici. Principi escèptic proposat per Sext Empíric segons el qual, per evitar el dogmatisme, s'ha d'arribar a un estat de consciència en què ni s'afirma...

Crítica kantiana. Què podem conèixer?

El filòsof alemany Immanuel Kant va aclarir les possibilitats del coneixement humà i va investigar el fonament que fa possible la ciència. Va recollir en la seva filosofia la influència dels racionalistes i dels empiristes. Creia que els empiristes tenien raó pel que fa a la importància de l'experiència per al coneixement, però pensava que la raó humana també tenia un paper important, com diuen els racionalistes. Kant sosté que l'experiència ens proporciona el contingut dels nostres coneixements. Segons Kant, hi ha elements del coneixement anteriors a l'experiència (a priori) que permeten establir grans veritats universals, fonament de les ciències.

La sensibilitat

Per trobar els elements...

L'innatisme en la filosofia de Descartes

L'innatisme de Descartes afirma que hi ha idees connaturals a la raó perquè aquesta posseeix una predisposició natural a formar-les. Són idees, doncs, que brollen de manera natural, espontània i immediata del nostre pensament.

Característiques de les idees innates

Exemples d'idees innates són l'existència o la idea d'infinit, les quals són conegudes per una percepció immediata de la intuïció. Aquesta tesi és fonamental per al racionalisme, ja que permet:

• Sortir de l'existència del subjecte pensant.
• Accedir a la realitat extramental (la substància extensa o món).
• Salvar el solipsisme.

Diferenciació amb altres tipus d'idees

Ni les idees adventícies ni les factícies són vàlides per a aquest...