Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

1. Física

Tractats de Física (8 llibres) dedicats a l'estudi del moviment.

Tractat del cel — visió de l'univers

Per als grecs, un problema important és el moviment: per Heràclit la natura canvia constantment però no la podem conèixer. Parmènides diu que la naturalesa no canvia, no es mou. Entre aquests dos extrems trobem a Plató, que diu que hi ha un món sensible que podem percebre a través dels sentits. Aquest món és una còpia del món de les idees; per tant, diu que coneixent el món de les idees coneixerem la realitat. D'alguna manera evita el problema. A Aristòtil això no li serveix; per tant, ell definirà què és el moviment i quins tipus n'hi ha.

Aristòtil: punt de partida — metafísica

El punt de partida és la metafísica....

La Concepció Platònica de l'Ànima (Psyche)

La concepció de l'ànima (psyche) està íntimament connectada amb la seva teoria de les idees. Si tenim coneixement de les idees és perquè l'ànima va existir en una vida preterrenal en la qual les pogués contemplar. Així, l'ànima és d'origen diví i, per alguna falta o pecat, fou condemnada a viure en un cos mortal (soma). Aquest cos, d'aquesta manera, es converteix en el seu sepulcre (sema), una relació que, per tant, deteriora l'ànima. Amb la mort del cos arriba l'alliberament de l'ànima, sempre que es trobi prou purificada per una vida digna. Si no és així, es veurà obligada a transmigrar a un altre cos, humà o animal. El que interessa al filòsof és l'ànima, ja que el coneixement...

Demòcrit La base de la seva proposta són els àtoms, el buit i el moviment mecànic. L'àtom es concep com una partícula material simple (átomos vol dir 'no divisible) i és el substrat etern, immutable, innumerable, imperceptible i en moviment en l'espai buit infinit: Els àtoms estan separats per un espai infinit, es diferencien entre si per les seves figures, ordre i posició, es desplacen en el buit i,en trobar-se, entren en col·lisió. Alguns reboten a l'atzar i d'altres s'enllacen conforme a la simetria de les seves figures.Per a Demòcrit els cossos desprenen una imatge «efluvi d'aspecte semblant a la cosa representada» que afecta els sentits, a través dels porus. Les diverses característiques dels àtoms originen allò que...

Les meditacions metafísiques

Descartes aplica aquest mètode a l'estudi de la metafísica, iniciant així el que s'anomena procés metafísic. Descartes considera que, al llarg de la seva vida, ha donat per certes qüestions que el temps ha demostrat falses i, per això, creu que cal analitzar bé allò que es considera cert o fals.

Meditació 1 (de les coses de què podem dubtar)

1. Encara que les coses generals puguin ser imaginàries, caldrà admetre que hi ha coses simples i universals que existeixen.
2. Aritmètica i geometria tracten de coses simples i generals, certes i indubtables (despert o adormit, 4+4=8).
3. Hipòtesi del Déu enganyador: qui em pot assegurar que Déu no ha volgut que m'equivoqui en raonar matemàticament?
4. Déu és sumament bo

1. El coneixement i la seua definició

El coneixement és una relació que s'estableix entre un subjecte i un objecte, per la qual el subjecte capta la realitat de l'objecte. El subjecte és tota persona que tinga capacitat d'advertir experiències. L'objecte és la totalitat de les coses de què es poden adonar els éssers humans, des de les experiències personals fins a la comprensió d'idees, judicis i raciocinis.

Dues formes de coneixement

• 1r. El conèixer: el coneixement per experiència directa de coses o fets. El conèixer típic és la percepció.
• 2n. El saber: el coneixement de veritats, és a dir, de proposicions vertaderes. El saber per excel·lència és la ciència.

Diferències entre conèixer i saber

a) Tenim, per l'experiència,...

Ciència

És un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtinguts per mitjà del raonament. (Ariadna Díaz)

Anòmal

Que no s’ajusta a un tipus considerat com a normal o regular, dins d'un sistema. (Roser Solà Armadàs)

Sistema axiomàtic

Conjunt d’afirmacions que tenen una relació entre elles. (Andreu Jiménez)

Teorema

Proposició demostrable a partir d'axiomes o de proposicions ja demostrades. (Pol Guàrdia)

Axioma

Proposició o tesi que s’accepta sense demostració. (Pol Guàrdia)

Hipòtesi

Suposició feta a partir d'unes dades que serveix de base per iniciar una investigació o una argumentació. (Raquel Vicedo)

Paradigma (Kuhn)

El terme paradigma pot indicar el concepte d'esquema formal d'organització i ser utilitzat com a sinònim...

Realitat estàtica o dinàmica?

El problema del canvi: la realitat última és permanent o canvia amb el temps? Aquesta és una de les qüestions a les quals ha de respondre qualsevol teoria sobre la realitat.

1. Metafísica estàtica

Afirmen que la realitat és immutable. Els canvis són només aparents; la veritable realitat és eterna i inalterable.

• Pàrmenides: Proposa la filosofia de l'ésser. La seva idea és que la realitat és permanent i és l'Ésser, mentre que el que no existeix és el No-Ésser. Com que el No-ésser no existeix, d'ell no pot sortir res. Això vol dir que cap realitat nova pot aparèixer, perquè això significaria admetre que una cosa passa del No-ésser a l'ésser.

2. Metafísica dinàmica

Creuen que el canvi forma part...

Potència i Acte: La Dinàmica del Canvi

Les nocions de potència i acte són relatives, com també ho són les de matèria i forma. Efectivament, allò que és potència en un cert sentit, és acte en un altre. Per exemple, un nadó té com a potència ser un adolescent, però alhora el nadó és l'acte d'un embrió que té com a potència ser un nadó.

El Canvi com a Transició Ontològica

Definits aquests termes, el canvi es pot explicar com el pas de l'ésser en potència a l'ésser en acte. El canvi, doncs, és la transició de la potència a l'acte, de l'ésser que és (en un cert sentit) a l'ésser que encara no és (en un sentit diferent). El canvi és, doncs, real perquè és evident, lògicament possible i racionalment comprensible.

Superioritat

Teoria de les idees de Plató

Teoria de les idees:

El món que percebem pels sentits (món sensible) és una còpia d'un altre món, el Món de les Idees, on hi ha els models perfectes, universals i únics. Per a Plató, no sols existeixen els conceptes sinó que, a més, existeixen el que ell anomena Idees (essències), que, en contraposició a les coses sensibles, són immaterials i independents del món sensible. Aquestes Idees permeten la veritable comprensió: el Món de les Idees ens proporciona l'estabilitat que possibilita el coneixement; a través dels sentits només obtindrem opinió.

• Absolutes: l'idea de bellesa no és més o menys bella en relació a res.
• Úniques: només hi ha una idea de bellesa.
• Universals: aplicables a molts individus.

La naturalesa de les idees en Plató

Les idees són l'objecte del concepte o pensament; també són l'objecte de la definició i, per tant, de la ciència. Les idees es troben jerarquitzades, i existeix una idea que posseeix un rang tan elevat que engloba totes les altres, i sense el coneixement de la qual no podem afirmar cap altre coneixement.

Relació entre mons: El món intel·ligible i el sensible

Plató afirma que solament al món intel·ligible podem obtenir coneixement, i això comporta el descart del món sensible com a centre de la nostra atenció. Tanmateix, en la seva vellesa, Plató s'interessa per l'aparició del món sensible.

El mite del Demiürg al Timeu

En el Timeu, Plató ens ofereix una reconstrucció mítica de la creació del...