Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

L’ésser no té límits

Si l’ésser tingués límits, hi hauria d’haver quelcom que el limités, però ja hem dit que només hi ha un ésser. Per tant, l’ésser (la realitat) és il·limitat.

Heliocentrisme contra Geocentrisme

L’exemple de canvi de paradigma més representatiu del Renaixement és el conegut com a revolució copernicana. Aquesta representa el pas del tradicional sistema ptolemaic geocèntric (herència clàssica adaptada i conservada pel pensament cristià medieval) a l'innovador sistema copernicà heliocèntric. Aquest procés es va iniciar al segle XVI per Nicolás Copèrnic i es va culminar al segle XVII per Isaac Newton.

Aquesta revolució va impulsar de manera molt important el panorama intel·lectual de finals del...

Lògica: Raonament Formalment Vàlid

Què és? La ciència de les condicions del raonament formalment vàlid. Per raonament entenem un procés mental que es caracteritza perquè en ell es passa d'una o més enunciats (premisses) a un altre (conclusió) que es deriva necessàriament d'aquells.

Un raonament és formalment vàlid quan existeix una connexió adient entre les premisses i la conclusió. És vàlid si:

• La conclusió es deriva de les premisses i/o axiomes del sistema per aplicació de regles de raonament establertes en el sistema.
• La conclusió és vertadera per a tots els casos d'interpretació de les premisses si són vertaderes.

En un raonament vàlid, la conclusió es deriva rigorosament de les premisses, de manera que és impossible...

Trets essencials de la religió

La persona creient (ésser-persona) i la comunitat creuen en el misteri o divinitat; és per això que hi ha un lligam entre els dos gràcies a les mediacions. En elles hi ha símbols, objectes o un espai sagrat, ja que és necessari per expressar vivències profundes. L’ésser ha de donar un sentit a la vida i ha de tenir fe.

Definició de cultura segons Taylor

La cultura és una "totalitat complexa que inclou els coneixements, les creences, els valors, l’art, la moral, les lleis, els costums, les tradicions, les formes de vida, actituds i capacitats adquirides per l’home, i que serveixen per donar sentit a la vida dels individus que componen la societat".

Què és l’excel·lència?

Dins de la concepció

Qui és la persona? El jo psicològic i ontològic

[Del llibre de text de 1r de batxillerat de Ferrer, U; Gordillo L; et al. Filosofia i ciutadania. Editorial Casals. Barcelona, juny 2008. Pàg. 119 i 125.]

L’ésser humà sap que el seu ésser no és com el de la resta de coses amb què es troba. I això és així perquè, a més de ser éssers humans, som un JO que no havia existit anteriorment i que, en conseqüència, aporta alguna cosa nova al món.

Diferències entre el jo psicològic i el jo ontològic

En aquesta manera de ser de l’ésser humà podem distingir entre el jo psicològic i el jo ontològic:

• El jo psicològic: és aquell del qual soc conscient immediatament i que sorgeix a la vegada que la meva autoconsciència (és a dir,

Qüestions Fonamentals del Coneixement

Segons Hessen, el coneixement es defineix a través de les següents qüestions:

1. La possibilitat del coneixement: Existeix realment una relació entre el subjecte humà que coneix i l'objecte conegut?
2. L'origen del coneixement: D'on procedeixen els objectes del coneixement?
3. L'essència del coneixement humà: En el dualisme de subjecte i objecte, l'ésser humà és actiu i espontani o es comporta merament de manera passiva i receptora?
4. Les classes de coneixement: Hi ha algun altre coneixement humà que no es faci mitjançant una representació intel·lectual de l'objecte?
5. El criteri de veritat: Com sabem que el coneixement és vertader?

Graus de Coneixement (Segons Immanuel Kant)

Kant distingeix diversos nivells...

La fi dels ideals i el sentit del món en Nietzsche

Davant d'això, Nietzsche es planta i afirma que el sentit del món ja no s'ha de cercar fora del món. Ara vivim la fi de la nostra civilització; s'enfonsen tots els ideals, fins i tot l'ideal de la ciència positivista, que es basa en la pressuposició d'un sentit únic i fix de les coses.

Nietzsche dirà: “Totes les veritats són ficcions, totes les ficcions són interpretacions, totes les interpretacions són perspectives. La veritat és una gran mentida, la realitat és caos, no ordre”.

El nihilisme: definició i tipus

Assumir la mort de Déu implica ser conscient que s'està sense valors, la qual cosa ens aboca al nihilisme. El nihilisme és la doctrina que nega l'existència de valors...

La idea principal de Nietzsche

L'autor afirma en aquest text que l'home noble, aquell que ha assumit els valors propis de la moral del senyor, ja té per si mateix i de manera autosuficient el concepte i la realitat del que és "bo"; a partir d'aquí, doncs, també coneix el que és "dolent". En la moral de l'esclau i del ressentiment, en canvi, la idea del que és "bo" ve imposada per una suposada metafísica i, en conseqüència, mancada per uns valors "antivida". Per tant, tot home virtuós i noble és titllat de "pervers".

"Home noble":

És aquell que ha assumit els valors de la moral aristocràtica-guerrera del senyor (vitalisme, força innocent...)

"Ressentiment":

És l'odi i la frustració propis de la moral de l'esclau fruit dels valors...

Crítiques Filosòfiques: La Mort de Déu i el Nihilisme

d) La Mort de Déu

L'anàlisi de la trajectòria del pensament i la cultura occidentals porta a Friedrich Nietzsche a constatar la mort de Déu. Déu havia estat la brúixola de l'home occidental. Però l'home ha anat matant a Déu sense adonar-se'n, expulsant-lo a poc a poc del seu pensament i de la seva cultura. En descobrir la mort de Déu, l'home queda desorientat; la seva vida perd el sentit.

La mort de Déu és, en realitat, la mort del monoteisme cristià i de la metafísica dogmàtica, per als quals només hi ha un Déu i una veritat. I el responsable d'això és l'home. En prendre consciència d'això, l'home substitueix aquest Déu i aquesta veritat única per múltiples déus

Conseqüències de la revolució astronòmica

Les conseqüències de la revolució astronòmica del Renaixement

Després de Copèrnic, Kepler, Galileu i Newton va triomfar una nova visió del món, matematitzada i poc relacionada amb l'aparença.

La imatge que els humans tenien del món físic queda esberlada. La Terra ha perdut la seva centralitat, però els materials de la terra i del cel han trobat la seva unitat: la matèria i les seves lleis són universals. La ciència reposa ara sobre principis mecànics sòlids; té un mètode fecund —alhora experimental i racional— i totes les ciències que neixin d'ara endavant prendran com a model la Mecànica Celeste de Newton. Es posa en marxa la civilització moderna.

Galileu i la nova física

El...