Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Conceptes Fonamentals de la Metafísica

METAFÍSICA: branca de la filosofia que estudia la realitat com a totalitat, a diferència de les ciències, que n’estudien aspectes concrets. La metafísica tracta d’anar més enllà del que percebem.

CONTINGÈNCIA: una cosa és, podent no ser. Com és que estic assegut en aquesta cadira en comptes de no ser-hi?

ÉSSER: el que hi ha, el que existeix, la realitat.

NO-ÉSSER: el que no és, el que no existeix, el que no té realitat.

ESPIRITUALISME: existeix una realitat espiritual que va més enllà de la realitat física, de l’aparença.

MATERIALISME: no accepta l’existència d’una realitat espiritual. Tot el que hi ha és el que podem captar amb els sentits i té les propietats de la matèria (el...

Modes dels sil·logismes

Regles fonamentals dels sil·logismes

• 1. El terme mig ha d’estar distribuït en almenys una de les dues premisses.
• 2. Si un terme apareix distribuït a la conclusió, ha d’aparèixer distribuït a la premissa corresponent.
• 3. Almenys una de les premisses ha de ser afirmativa (A, I).
• 4. Si una de les premisses és negativa, la conclusió ha de ser negativa.
• 5. Si les dues premisses són afirmatives, la conclusió ha de ser afirmativa.
• 6. Almenys una de les premisses ha de ser universal.
• 7. Si la premissa és particular, la conclusió ha de ser particular.
• 8. Si la premissa major

Locke: El dret a la rebel·lió i el poder polític

1. El legislador i l'estat de guerra

Si un legislador va en contra del seu poble, de la seva llibertat o dels seus béns, llavors aquest legislador es posa en estat de guerra amb el poble que l’ha elegit.

Dir-li al poble que es pot rebel·lar contra el legislador no vol dir que el poble sigui la causa dels danys que aquesta rebel·lió pugui provocar. Els culpables són els dirigents que no compleixen amb el seu deure, no qui defensa els seus drets.

Definicions de conceptes clau

• Rebels: Aquells que s’oposen al que diuen les lleis utilitzant la força.
• Legisladors: Són els encarregats de promulgar les lleis.

El contracte social i la llei natural

Locke parteix del fet que els homes són lliures...

L'argument de Locke sobre les qualitats dels objectes

1. En aquest text, Locke ofereix un argument per mostrar que les idees de calor o de color no són qualitats reals que es trobin en el Sol. Per justificar-ho, compara dos casos: els efectes que el Sol pot causar en un tros de cera (el Sol fa que la cera s'estovi i perdi color) i els efectes que el Sol causa en incidir sobre la nostra pell o els nostres ulls. Si en el cas de la cera és clar que esdevé tova i no passa el Sol, també hauríem d'acceptar que, en el segon cas, la calor o el color no estan en el Sol, sinó que tan sols són en nosaltres.

Classificació de les qualitats i poders

• A) Qualitats reals (primàries): La massa, la forma, el nombre, la textura o el moviment de les parts del

Teoria de les Quatre Causes

Molts pensadors tractaren aspectes de la substància per separat i no en conjunt.

Hi ha quatre causes que expliquen la constitució de la substància:

• Material: Matèria de la substància, allò que experimenta canvi.
• Formal: L’essència.
• Eficient/Motriu: Allò que ha provocat el canvi (causa externa o interna).
• Final: La finalitat del canvi, el telos.

Aristòtil creu que cos i ànima van junts; si el cos (matèria) desapareix, l’ànima (forma) també. El cos és la causa material i l’ànima és la causa eficient, formal i final.

Funcions de l’Ànima

• Nutritiva o Vegetativa (les plantes, els animals i els humans)
• Sensitiva o Apetitiva (els animals i els humans)
• Racional o Pensant (els humans)

Epistemologia Aristotèlica

El...

La Teoria del Coneixement (Epistemologia)

Aquesta teoria estudia tot allò que fa referència al concepte de coneixement: què s'entén per coneixement, quines són les eines de què disposem per adquirir-lo i quin grau de fiabilitat ens ofereixen, de quina manera podem classificar els coneixements i, també, si n'existeixen límits o no.

Concepte i Graus de Coneixement

La descripció detallada i ordenada de cadascun dels fets que han esdevingut, i les conseqüències que han provocat, s'anomena coneixement dels fets. El coneixement, per tant, és una explicació de la realitat que ens permet comprendre-la millor. En aquest sentit, el coneixement és una forma de saber que es pot distingir d'altres formes o graus:

• Opinió

  Apreciació subjectiva

Context Històric i Biografia de Kant

Immanuel Kant va néixer al segle XVIII en un poble petit d’Alemanya. Era un pensador clau de la Il·lustració, caracteritzada per la confiança en la raó humana, l'optimisme i l'antropologia.

Kant, que mai havia sortit del seu poble, venia d’una família pietista, moralista i dogmàtica (ortodoxa). Tot i això, era una ment cosmopolita en un entorn provincial.

La Il·lustració i el Coneixement

La Il·lustració és el segle de les llums. El seu ideal era que tot el coneixement s’havia d’ajuntar en enciclopèdies i s’havia d’ensenyar a la gent perquè tingués llibertat.

Una anècdota famosa explica que Kant sempre sortia a fer una volta pel seu poble a la mateixa hora, però un dia no ho va fer...

El segle de Descartes és un segle de crisi, crisi tant a l’àmbit polític, Com al’àmbit cultural, el religiós i el filósòfic. L’Europa en què va viure René Descartes (1596-1650) és la de la Guerra dels 30 anys, és a dir, el conjunt de Guerres de religió que havien estat provocades per la irrupció de la Reforma protestant i la Contrareforma. El

Segle XVII és un període de fam, pesta i guerres però també d científics importants.

A nivell polític és el moment en que es van formant a Europa els moderns Estats nacionals i les monarquies absolutistes, és a dir, la unificació del poder En un sol home.Només a Holanda i Anglaterra una nova forma política anomenada Parlamentarisme contrarestarà el poder concentrat en...

Teoria de la realitat de la coherència

La teoria de la coherència es basa en els següents principis:

• La veritat no es correspon necessàriament amb la realitat externa.
• Una idea ha de ser coherent dins d'un sistema filosòfic per ser considerada certa.

Formulada inicialment per Hegel, han aparegut diferents versions que han interpretat de forma diversa la noció clau de coherència. Totes aquestes teories coincideixen a utilitzar com a criteri de veritat la coherència de la dada o proposició amb la resta del saber ja acceptat i dotat, al seu torn, de coherència interna.

Els coherencialistes rebutgen la teoria de la correspondència, que intenta establir la veritat sobre dades suposadament segures (experiències, dades dels sentits, evidències...

Alexandria i la ciència hel·lenística

Alexandria va ser fundada per Alexandre el Gran i Ptolemeu Sòter se'n va fer càrrec a la seva mort. En aquesta ciutat hi havia un museu i una biblioteca. Els científics eren funcionaris que cobraven per dedicar-se a la investigació de tota mena: astronomia, matemàtiques, física i enginyeria.

Política aristotèlica

Aristòtil creia que l'ésser humà és sociable per naturalesa. Viure amb les altres persones forma part de la nostra condició humana, perquè els éssers humans no som autosuficients, sinó que necessitem integrar-nos en la societat per viure.

Per a Aristòtil, no existeix un sistema polític ideal; qualsevol règim pot ser just si procura el bé comú.

Aristòtil afirmava que alguns éssers...