Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Context històric de la Grècia clàssica

El segle V a.C. va ser l'època de la gran esplendor de la Grècia clàssica, tot i que també es va produir la caiguda de la ciutat d'Atenes. Hi va haver guerres entre grecs i perses. Esparta va ser la polis que va encapçalar la lluita per la terra i Atenes es va fer càrrec de la lluita marítima. L'any 460 a.C. es va iniciar el govern d'Efialtes i Pèricles. L'any 431 a.C. es va iniciar la Guerra del Peloponès, en què Atenes va ser sacsejada. Finalment, van instaurar la democràcia directa; és a dir, un règim en el qual la direcció política de la polis era exercida pels ciutadans.

La sofística: l'home i la societat

Amb els sofistes, la reflexió se centra en la societat i l'home. Es produeix...

La Filosofia d'Aristòtil: Ruptura i Continuïtat amb Plató

Aristòtil era deixeble de Plató, però no estava d'acord amb la Teoria de les Idees del seu mestre. Ell no creia que les essències existissin de manera independent en un món separat. Per a Aristòtil, la veritable realitat està constituïda pels éssers del món sensible que podem percebre a través dels sentits. Aquesta és la base del realisme filosòfic aristotèlic, centrat en la physis (natura).

Mentre que, segons Plató, les idees o essències estan fora de les coses (en el món intel·ligible), segons Aristòtil, les formes estan en les coses físiques (en el món físic). Per tant, Aristòtil trenca amb el dualisme platònic i es converteix en un pensador monista.

Teoria

L'origen de la filosofia a l'antiga Grècia

La filosofia neix a Grècia, ja que molts dels grecs vivien del comerç. Això els portava a realitzar molts viatges i a conèixer les diferents cultures que hi havia. A partir d'això, ells mateixos ja no sabien si l'única creença sobre els déus era la seva i van haver d'utilitzar més idees perquè poguessin explicar els factors de la naturalesa. Això va produir que els déus ja no fossin vistos de forma brillant i perfecta, sinó que eren percebuts amb defectes i amb més llibertat d'innovació.

El mite i el pas al pensament racional

El mite són relats que intenten interpretar i explicar el món. A part d'això, els pobles contemporanis els feien servir per ensenyar-los a comportar-se adequadament,...

Sofistes: Els sofistes es consideraven savis capaços d’ensenyar als altres com havien de parlar i comportar-se si volien triomfar. Afirmaven que eren mestres d’existència i feien entendre que les seves lliçons podien portar als seus alumnes a l’èxit i a la fama. Alguns sofistes presumien de poder defensar igual de bé una afirmació com la contrària. Molts sofistes asseguraven que amb les seves lliçons era possible dominar l’art de la paraula per convèncer els altres de qualsevol cosa. Els sofistes eren filòsofs i mestres de retòrica que van desenvolupar la seva activitat a Atenes al segle V aC. La diferència entre les preocupacions dels presocràtics i les dels sofistes es pot entendre si es compara el significat de termes...

Els sofistes

Són coneguts com “els filòsofs de la democràcia”, però no eren filòsofs, sinó mestres d’oratòria i erística, opositors de Sòcrates. Per a Sòcrates, l’educació estava lligada a la veritat i el coneixement. Els sofistes tenen en comú que defensen una postura relativista i escèptica.

Protàgores d’Abdera

Mestre d'oratòria i erística establert a Atenes, on va manifestar la seva activitat intel·lectual. Quan la situació política va canviar, Protàgores es va exiliar. És el principal representant del relativisme. Hi ha dues interpretacions:

• Relativisme epistemològic: L’home és la mesura de totes les coses. Per 'home' entenem cada individu, i per 'cosa' tot allò que veiem i que canvia constantment. El que

L'Hel·lenisme Científic: Grans Figures i Aportacions

Euclides d'Alexandria: El Sistematitzador

Va construir el primer sistema formal axiomàtic a partir dels coneixements matemàtics dels pitagòrics.

Arquimedes: Matemàtic, Físic i Enginyer

És conegut, principalment, per les seves aportacions a la física, com la teorització de la palanca i el Principi d'Arquimedes. Però també va fer avenços en geometria i va ser l’enginyer que va inventar la catapulta, el mirall còncau i les hèlices per extreure aigua dels rius.

Aristarc de Samos: L'Astrònom Heliocèntric

Va ser el primer astrònom que va presentar un model heliocèntric. Tot i que els seus càlculs eren erronis, va descobrir que el sol és més gran que la terra.

Eratòstenes: El Mesurador

Característiques del Coneixement Científic

Objectiu: Constitució i fonamentació d'un cos sistemàtic del saber (mètode hipoteticodeductiu).

Característiques principals:

• Coneixement racional, centrat en el món material o natural, les regularitats del qual vol explicar i predir.
• Mètode experimental: En formen part l'observació, l'experimentació i les inferències.
• Sistemàtic: Basat en hipòtesis, lleis i teories.
• Objectiu i públic: Requereix consens universal.

Branques de la Filosofia

Ètica

L'ètica té la moral com a objecte d'estudi. Analitza les normes que regeixen la conducta d'una persona perquè es pugui considerar bona. És una reflexió racional que fonamenta els judicis morals i busca la universalitat dels conceptes. La moral és...

El Problema Socràtic

Sòcrates no va escriure mai, per tant, no se sap amb certesa si va existir. No obstant això, la seva existència es coneix gràcies a:

• Historiadors: Alguns historiadors de l'època.
• Deixebles: Els seus deixebles, com Xenofont i Plató, d'on prové la major part de la informació sobre Sòcrates.
• Aristòfanes: Un autor de comèdies que va escriure l'obra Els Núvols, on es creu que un dels personatges era Sòcrates.

Gràcies a aquestes figures, s'ha pogut reconstruir el pensament de Sòcrates.

Sòcrates va ser acusat de corrompre la joventut i d'introduir nous déus al Partenó. Durant la seva defensa, va argumentar que Atenes li hauria de pagar per oferir filosofia gratuïta. El jurat, indignat, el va condemnar a mort. Tot...

Heràclit i Parmènides

Tots dos tracten el moviment de la phýsis (natura).

Heràclit

Es posiciona en contra dels grans pilars grecs i afirma ser posseïdor de la veritat, però que no és per a tothom.

No diferencia la natura (phýsis) de la realitat.

Defensa que la natura està en un procés dinàmic, és a dir, en constant moviment, i que tot aquest canvi només sembla irracional, ja que tot està regit pel logos (llei universal que dona sentit a tot), que sempre és constant i dona sentit als canvis. Així, els fenòmens semblen contradictoris, però no hi ha caos ni irracionalitat, perquè el logos dona sentit al caos aparent de la natura.

Els sentits ens mostren aquest caos, i la raó ho relaciona amb l’existència de l’ordre racional...