Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Spinoza: El conatus i l'autoconeixement

Tot es basa en el concepte de conatus, que és el desig de conservar l'ésser. El concepte de bé i bondat resulta útil per a la vida; el que va en contra del conatus és dolent. Abans del conatus, el bé i el mal eren independents de nosaltres i decidíem si fer-ne cas o no.

• Tot el que considerem positiu incrementa la nostra vida.
• Tot el que sigui acció afavoreix les nostres capacitats.
• Ser passiu és estar inactiu.

Nosaltres mateixos hem de fonamentar els sentiments positius i intentar reduir els negatius. Els sentiments negatius s'eliminen amb l'autoconeixement: si coneixem el nostre sentiment, el podem controlar. La llibertat és una il·lusió que només creuen els ignorants; la llibertat és acceptar...

Liberalisme i Utilitarisme: John Stuart Mill

El Liberalisme del Segle XIX

• Durant la primera Revolució Industrial, la societat europea del segle XIX es transforma radicalment. Les noves estructures socials i econòmiques generen un fort antagonisme de classes socials entre la burgesia (la propietària dels mitjans de producció) i el proletariat (que únicament posseeix la seva força de treball).

Principis del Liberalisme Econòmic

• El liberalisme econòmic veu en l’interès individual el motor de l’activitat productiva i defensa l’obtenció del màxim benefici individual. Afirma el dret a la propietat i la limitació de la intervenció de l’Estat al manteniment de l’ordre social, al mateix temps que consagra la llei de l’oferta i la

Heràclit d’Efes (544-483 aC)

• No se li coneix cap mestre. Tenia un caràcter aristocràtic i altiu; menyspreava les opinions vulgars: “La majoria dels homes només busca afartar-se com les bèsties”.
• Es conserven només alguns fragments de la seva obra. El seu pensament és força enigmàtic. Se’l coneix com «l’Obscur» per la dificultat d’interpretació de les seves idees. Parla de la naturalesa, però també dels humans, del coneixement i de l’ètica.
• Estil aforístic: sembla que darrere les seves afirmacions hi ha quelcom massa important per a poder ser comunicat de manera simple.
• El principi o arjé de totes les coses és el foc, principi actiu, intel·ligent i creador. El món sencer surt del foc i mor en ell per a tornar a

Llibertat, diversitat, individualitat i originalitat

L’única llibertat que mereix aquest nom és la de buscar el nostre propi bé, pel nostre propi camí, sempre que no privem els altres del seu o els impedim esforçar-se per aconseguir-lo. Ara bé, hi ha una creixent inclinació a estendre indegudament els poders de la societat sobre l’individu, una disposició de l’home a imposar les seves pròpies opinions i inclinacions com a regla de conducta per als altres.

Es perd de vista, doncs, que la diversitat no és un mal. Cal deixar el camp lliure als diferents caràcters, sempre que no perjudiquin els altres. En les coses que no concerneixen els altres, cal que sigui afirmada la individualitat. El lliure desenvolupament de la individualitat...

René Descartes: Pare de la filosofia moderna

Descartes va ser un dels primers filòsofs moderns, ja que va centrar-se en el subjecte. Va formar part de l'escolàstica, d'on va aprendre la majoria del seu vocabulari. La seva motivació principal és l'escepticisme i la manca d'un mètode de coneixement. Els seus tres temes més importants són: El discurs sobre el mètode, Regles per a la direcció de l'enginy i les Meditacions metafísiques.

El mètode cartesià

El mètode té 4 regles: l'evidència, l'anàlisi, la síntesi i l'enumeració. El procés de coneixement es divideix en dues parts:

• Part negativa (el dubte metòdic): Es troba en la primera meditació. Descartes ofereix raons per posar-ho tot en dubte: els errors dels sentits, la confusió

Comparació: utilitarisme de J. S. Mill i Plató

John Stuart Mill defensa l'utilitarisme. Aquest equipara el plaer, l'absència de dolor, la satisfacció i la felicitat amb allò que resulta útil. Mill proposa que la societat i l'Estat s'han de regir per la noció del bé comú, és a dir, la màxima felicitat pel màxim nombre de persones. Un sentiment moral que faci el bé a més gent durant més temps tindrà un valor moral superior. Però això no vol dir que els petits plaers personals siguin dolents: només significa que no són tan valuosos perquè no augmenten la felicitat de tanta gent com es podria fer en l'altre cas.

L'ètica de Mill és conseqüencialista: un acte és tant més bo com millors conseqüències té. En canvi, per Plató...

El Mite d'Er i la Justícia a la República

6. Plató és l’autor de la República. A la seva obra s’afirma que les actuacions realitzades durant la vida tindran repercussions a la següent vida; això ho feia donant l’exemple del mite d’Er al desè llibre de la seva obra.

Si una persona s’ha sabut racionalitzar durant la vida i no guiar-se per les coses materials, tindrà una recompensa positiva al món sensible o al món intel·ligible. Però, qui jutja aquests actes? Ho feien els savis, persones d’or i àrbitres, ja que saben què és el correcte i què és l’incorrecte. Per això ni els soldats, moguts per la venjança, ni els de coure, pel seu limitat coneixement, seran capaços de jutjar els nostres actes.

Amb això, el just...

Crítica a la Cultura Occidental

La cultura occidental, incloent-hi la filosofia, la moral i la religió, és símptoma d'una decadència. Aquesta decadència es produeix perquè s'oposa als instints i a la vida, valorant exclusivament la racionalitat.

Crítica a la Filosofia

L'origen d'aquesta cultura es troba en el món grec, on es manifesten dos valors principals:

1. El valor de la Raó (Esperit Apol·lini)

• Representat per Apol·lo: Déu de la racionalitat, l'ordre, la mesura, el seny i la serenitat.
• S'expressa en la pintura i l'escultura.
• No expressa la barreja d'apassionament i terror de la vida.

2. El valor de la Vida (Esperit Dionisíac)

• S'expressa en la música, la dansa i el teatre.
• Representat per Dionís: Déu de la vitalitat, el vi, la festa,

La Veritat com a Construcció Social

(ii) D'altra banda, però, normalment no en som conscients d'això i acceptem una mena d'obligació moral cap a la veritat que respon, però, només a les necessitats de l'ordre social.

Conceptes Clau

a) Metàfores

Hi ha una metàfora quan s'usa una expressió que significa una cosa per a significar-ne una altra, basant-se en què es pot comparar algun aspecte d'allò que les dues expressions signifiquen.

b) Propensió Moral cap a la Veritat

Sentiment que estableix l'obligació d'usar el llenguatge de manera que s'avingui amb allò que es pren com a vertader.

La Il·lusió de la Veritat segons Nietzsche

3. Expliqueu el sentit i la justificació de Friedrich Nietzsche de la frase següent del text: «les veritats...

Introducció a l'Empirisme de John Locke

Locke vol estudiar la naturalesa del coneixement humà. Locke és un filòsof empirista, per tant no accepta res més que el coneixement a través de l'experiència.

El Procés del Coneixement Segons Locke

La Mente com a Tabula Rasa

Locke ens diu que quan naixem la nostra ment no conté cap idea ni principi innat. Per tant, tot el que tenim a la ment ha arribat mitjançant l'experiència. La ment està en blanc, és una tabula rasa.

Tipus d'Idees Adquirides per l'Experiència

Locke ens explica que d'aquestes idees que adquirim mitjançant l'experiència en podem distingir dos tipus:

• Les que adquirim mitjançant la sensació.
• Les que adquirim a partir de la reflexió.

Aquestes percepcions són les que formen idees