Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Per a l’utilitarisme, el fi justifica els mitjans?

Efectivament, un mitjà és, per definició, dependent de la finalitat que es proposa. Altrament, se’l pot qualificar d’útil o inútil, però sempre cal buscar mitjans útils.

Com s’avaluen les conseqüències d’un acte?

Únicament i exclusiva per la quantitat de felicitat —o del contrari de la felicitat— que produeixen. Mill, però, matisarà que les conseqüències no s’han d’avaluar respecte a un acte, sinó respecte a la regla dins la qual aquest acte es fa significatiu.

A qui afecta l’utilitarisme?

En principi, són subjectes morals per a l’utilitarisme tots els éssers capaços de patir (i això inclou els animals no-humans). Això implica una igual consideració de...

George Berkeley: El Subjecte i l'Objecte en el Coneixement

El subjecte es condueix receptivament enfront de l'objecte. Això no vol dir passivitat; al contrari, pot parlar d'una activitat i espontaneïtat del subjecte en el coneixement. En determinar el subjecte a l'objecte, es mostra transcendent a ell. El caràcter de transcendent és propi de tots els objectes del coneixement.

Classificació dels Objectes

Els objectes es divideixen en reals i irreals:

• Real: Tot el que ens és donat en l'experiència externa o interna.
• Irreal: Els objectes ideals merament pensats.

El subjecte i l'objecte no s'esgoten en el seu ser l'un per l'altre, sinó que tenen a més un ésser en si. En el subjecte resideix allò que ell sigui a més de subjecte cognoscent....

La Socialització i les Característiques de l'Estat

La socialització és la que ens permet viure en la societat, i la societat només és possible si existeix l’estat. L'estat presenta unes característiques determinades sobre la societat civil:

• Té la capacitat de decisió sobre un territori determinat.
• Té la capacitat de dictar i de promulgar lleis.
• Monopoli legítim del poder: Vol dir que l’estat és l’únic que té la capacitat de modificar la conducta dels ciutadans.

Els tres tipus de legitimació segons Max Weber

Hi ha un filòsof anomenat Max Weber que estableix que hi ha tres tipus de legitimació:

1. Legitimació carismàtica: És aquella en què les qualitats personals del líder fan que la gent el segueixi i li doni el poder.
2. Legitimació

1. Objectius del pilotatge d'un qüestionari

• Efectuar una sèrie d’entrevistes de prova a individus que pertanyen a l’univers objecte d’estudi de la investigació per tal de detectar possibles problemes en la redacció de les preguntes o de les instruccions.
• Evitar que s'afecti l’obtenció de la informació que necessitem.

2. Qui ha de realitzar el pilotatge?

El pilotatge l'haurien de realitzar entrevistadors qualificats.

3. Exemple de pregunta oberta (estudi sobre formatges)

Quina és la teva opinió sobre els formatges?

4. Exemple de pregunta tancada (estudi sobre formatges)

T’agrada el formatge? (Sí/No)

5. Aspectes bàsics en l'elaboració de preguntes

• No s’ha d’obligar a fer càlculs.
• No s’han de formular preguntes compromeses.

6.

Substància i Idees Simples

Substància: Aquesta idea s’obté de les idees simples que apareixen constantment agrupades. Ens enfrontem al món en el dia a dia i observem la realitat, en què sovint apareixen idees simples juntes: *groc, fusible, dúctil, dens* a l'or. Això prové de l'economia del significat. Quan veiem aquestes característiques unides sabrem que es tracta d'or. El que capta la nostra ment són sempre les idees simples. La idea d'or és una convenció del nom que rep aquest conjunt de característiques. Per tant, això és una suposició. La idea de substància marca un límit del nostre coneixement. En els fenòmens sempre hi ha una cosa que se'ns escapa, sempre hi ha alguna cosa més enllà de la substància. Per tant,

Gnoseologia: La Branca del Coneixement

Coneixement

La gnoseologia és la branca de la filosofia que es planteja preguntes sobre el coneixement.

La Gnoseologia de Plató: Doxa i Episteme

La gnoseologia de Plató distingeix entre l'opinió (doxa) i el saber veritable (episteme).

Per explicar la diferència entre aquests dos termes, Plató sempre deia: el coneixement és com una línia que podem dividir en dues parts. La primera part correspon al coneixement sensible, que es capta amb els sentits i genera l'opinió. La segona part, en canvi, representa el coneixement intel·ligible, al qual s'arriba mitjançant la raó i que és l'únic que constitueix un saber valuós. Aquest saber es caracteritza pel fet de ser una opinió veritable que som capaços...

La interacció entre cos i ment: la glàndula pineal

Descartes resol la relació entre cos i ment a través de la glàndula pineal, situada a la base del cervell. Aquesta posa en contacte ambdues substàncies mitjançant els denominats "espíritus animales": uns corpuscles materials ínfims que, circulant per l'interior dels nervis i el cervell, comuniquen aquest amb els músculs.

La teoria de les passions de l'ànima

Basant-se en aquest dualisme, Descartes construeix la seua teoria de les passions de l'ànima, causades pel cos. Distingeix sis emocions primitives en l'home, que oscil·len entre el fisiològic i el psicològic:

• Admiració
• Amor
• Odi
• Desig
• Alegria
• Tristesa

Aquestes passions es combinen entre si, produint-ne d'altres més complexes. Descartes...

1. Vida i obra de René Descartes

Va néixer a la població francesa de La Haye (1596) i va morir a Estocolm el 1650, al palau de la reina Cristina de Suècia. Va estudiar amb els jesuïtes (en un col·legi religiós) i el 1616 es va llicenciar en Dret a la Universitat de Poitiers. Un any després va ser reclutat i va participar en la Guerra dels Trenta Anys. Ell diu que bona part del seu pensament se li va ocórrer al front quan estava sol, fent una guàrdia. La Guerra dels Trenta Anys va acabar el 1648 amb la Pau de Westfàlia, que va separar els catòlics al sud. El 1629 va anar a viure als Països Baixos i va publicar la seva obra més important, que és el Discurs del mètode, el 1637. Descartes va viure en una època de guerres, epidèmies,...

Filosofia Medieval: Del segle V al XIV

El període comprès entre la caiguda de l'Imperi Romà i el Renaixement (s. V-XIV) es caracteritza per la manca de límits entre religió i política, generant conflictes constants entre l'Estat i l'Església.

Característiques principals

• Aparició de les primeres universitats.
• El problema de Déu: L'aparició del cristianisme aporta una nova visió del món i de la història.
• Relació entre raó i fe: L'esforç per compaginar el cristianisme amb el pensament grec.

Etapes de la filosofia medieval

• Patrística: Representada per Sant Agustí (1r període), centrada en els Pares de l'Església.
• Escolàstica: Representada per Sant Tomàs d'Aquino (2n període), desenvolupada a l'àmbit universitari.

Sant Agustí d'

3 parts, 3 macedonis, 4 seges, hel.Lenització món, difondre cultura grega, cosmopolita.
F, metafísica subordinada a l'EPICUREISME: escola medonista o cirenaica (astrip de cirene) plaer- "hedoné"
fi natural es la recerca viure plenament instant present, un dels secrets de la vida (talent).
Epicur de Samos, el Jardí.Etica eudaimonista, felicitat. Analisi felicitat, 4 causes infelicitat: "tetrafarmakon"
--por als deus: atoms subtils i mes lleugers
-por a la mort: mai coincideixen, atoms es disgreguen, no patiment-por al dolor: maxima reguladora conducta humana (4 pautes)
plaer sentits: moment, a curt termini, apendre a limitar desitjos.plaer espiritual/gaudiment: superior, profund, llarg termini. "ataraxia" serenitat, tranquilitat d'anim, absencia...