Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Què és la Filosofia Política? Definició i Corrents Actuals

Filosofia i ètica2,73 KB

Què és la Filosofia Política?

La filosofia política aborda les qüestions polítiques des del pla de la validesa normativa. Aquesta disciplina no intervé directament en la vida política, sinó que actua de manera reflexiva. Aquest va ser l'error de Plató (427-347 a.C.) i, en certa mesura, de Jean-Jacques Rousseau (1712-1778).

Des d'Immanuel Kant (1724-1804), va quedar clar que, si bé el filòsof polític no pot convertir-se en un polític actiu, es reserva el paper de crític i conseller al nivell dels principis normatius. Les seves categories bàsiques —com la societat, l'estat, la llibertat i la igualtat— no es poden resoldre empíricament; no obstant això, el seu plantejament correcte condiciona tot l'ordre institucional, ja que...

Continua llegint "Què és la Filosofia Política? Definició i Corrents Actuals" »

Justícia i Societat a la República de Plató: Anàlisi

Filosofia i ètica1,12 KB

Unitat 3: Política Platònica 1

La República, Llibre II: Per què ser justos?

Objectiu de La República (368c-376c).

Val la pena ser just?

Adimant, germà de Plató, qüestiona Sòcrates sobre la preferència de la justícia davant la injustícia.

Proposta d'un Mètode

Sòcrates defensa que la justícia és un bé en si mateix, superior a la injustícia.

  • Justícia individual vs. justícia comunitària.

Sociabilitat Natural Humana

Principis de la sociabilitat segons Plató:

  1. No autosuficiència humana.
  2. La ciutat neix de les necessitats.

L'ésser humà necessita un entorn comunitari per a protecció i seguretat.

Ciutat Primitiva (369b-372d)

Societat basada en l'intercanvi i la reciprocitat.

Especialització i divisió del treball segons habilitats innates....

Continua llegint "Justícia i Societat a la República de Plató: Anàlisi" »

Evolució de la democràcia: De l'antiguitat a l'era moderna

Filosofia i ètica4,55 KB

Mòdul 1. Concepcions antigues

Una de les polis on la democràcia va arrelar amb més profunditat fou l’Atenes dels segles V i IV aC, de ben segur, la democràcia antiga més coneguda. Cal tenir present que la democràcia, tal com era entesa en l’antiguitat, dista força de com la concebem avui dia. El demos era força restringit. El cos de ciutadans estava format només per homes majors d’edat nascuts de famílies atenenques. Quedaven exclosos de la vida política tant els esclaus, com les dones o els metecs (estrangers). De fet, el percentatge de ciutadans sobre el total de la població arribava amb prou feines a un 10% a l’Atenes del segle IV aC.

Cal destacar que la democràcia atenenca es caracteritzava pel seu caràcter directe i...

Continua llegint "Evolució de la democràcia: De l'antiguitat a l'era moderna" »

Epicureisme i Escepticisme: Ataràxia i Suspensió del Judici

Filosofia i ètica3,04 KB

Epicureisme i Escepticisme: Filosofies de la Felicitat

Epicureisme: La Recerca de l'Ataràxia

Objectiu i Fundador

  • Objectiu: Viure d'acord amb la natura i buscar la felicitat.
  • Fundador: Epicur.

Pels epicurs, la felicitat és l'ataràxia (gràcies a la qual assolien l'equilibri emocional). Per viure feliços, deien que el cos té la mateixa importància que la ment.

Física Epicúria

Els epicurs seguien la física dels atomistes: tots som compostos atòmics.

El Tetrafàrmac: Remeis contra la Por

Epicur afirmava que la filosofia és necessària per a tothom, perquè ensenya i prescriu el camí de la felicitat, i perquè és el remei per als quatre grans mals de la humanitat (el tetrafàrmac), que són:

  • La por dels déus.
  • La por de la mort.
  • La por del destí:
...
Continua llegint "Epicureisme i Escepticisme: Ataràxia i Suspensió del Judici" »

Filosofia de Plató i Aristòtil: Dualisme, Ànima i Causes

Filosofia i ètica4,35 KB

L'Ésser Humà com a Objecte de Reflexió

L'ésser humà com a objecte de reflexió: Què és l'ésser humà? El més comú és definir-lo com un ésser compost de cos i ànima.

Plató i el Dualisme

La mort de Sòcrates va ser el detonant de la filosofia de Plató.

Dualisme Cosmològic

  • Món Intel·ligible: Perdura al llarg del temps. Les Idees són la veritat i allò real.
  • Món Sensible: Les coses. Són còpies o aparences.

Dualisme Antropològic

  • Ànima: Pertany al món intel·ligible, és eterna.
  • Cos: Pertany al món sensible.

L'Estructura de l'Ànima Segons Plató

El Mite del Carro Alat

L'ànima consta de tres parts, explicades mitjançant el Mite del Carro Alat:

Racional (Conductor):
La raó, el cervell, la intel·ligència. Ha de dirigir el carro (l'
...
Continua llegint "Filosofia de Plató i Aristòtil: Dualisme, Ànima i Causes" »

Mètode Hipotètic-Deductiu i Pensament de Descartes: Raó i Mètode

Filosofia i ètica2,86 KB

c) Mètode Hipotètic-Deductiu o Experimental

- **Galileu** (1564-1642)
- Combinació dels mètodes **inductiu** i **deductiu**
- D’una banda s’ocupa de les dades empíriques que es fan amb la inducció, i d’altra cerca la generalitat i consistència de la deducció.
- Mètode que més bons resultats ha proporcionat a les ciències empíriques.

Passos del Mètode

  • **Observació de la realitat i formulació (definició) del problema.**
    • Descobriment d’una situació problemàtica.
  • **Formulació d’una hipòtesi.**
    • Es proposa una explicació o solució possible que ha de ser coherent i estar d’acord amb l’actitud científica: rigorosa, neutra i contrastable.
  • **Deducció de conseqüències.**
    • Utilitzant el mètode deductiu, s’extreuen les conseqüències
...
Continua llegint "Mètode Hipotètic-Deductiu i Pensament de Descartes: Raó i Mètode" »

Metafísica de Plató: Teoria de les Idees i Reminiscència

Filosofia i ètica4,33 KB

El Problema de la Realitat en Plató

Explicacions dels naturalistes (Presocràtics): Explicacions incompletes de la realitat.

  • La recerca de l'Arkhé se centra en la causa material, no en la causa primera.
  • Una explicació racional del món implica un món fet racionalment (planificació, un model).

El Dualisme de la Realitat Segons Plató

Plató estableix que la realitat es divideix en dos àmbits:

1) Àmbit Físic (Món Sensible)

És la part física de la realitat, el món natural. Les seves característiques són:

  • Corpori: Té tres dimensions.
  • Sensible: Es pot captar a través dels sentits.
  • Fungible: Es genera i es destrueix.
  • Canviant: Qualsevol element està subjecte a transformació.

2) Àmbit Metafísic (Món Intel·ligible o Món de les Idees)

És...

Continua llegint "Metafísica de Plató: Teoria de les Idees i Reminiscència" »

La Justícia i el Mite de la Caverna de Plató

Filosofia i ètica3,34 KB

La definició de justícia en Plató

«Per tant, tenim totalment acomplert el nostre somni: aquell pressentiment que ens deia que, tan bon punt comencéssim a fundar la nostra ciutat, trobaríem, amb l’ajut d’algun...»

1. La justícia a la ciutat i a l'individu

  • (i) Haver considerat què portaria a fundar una ciutat ha permès arribar a trobar què és la justícia.
  • (ii) En el cas de la ciutat, la justícia consistia en què cadascú fes allò que correspon a la seva naturalesa.
  • (iii) La justícia en un individu és això mateix, però aplicat a les diferents parts de l’ànima: per a que un individu sigui just cal que cada part de l’ànima dugui a terme el que li és propi, i que aquestes parts estiguin en harmonia.

2. Conceptes clau

«La...

Continua llegint "La Justícia i el Mite de la Caverna de Plató" »

Teoria del Coneixement i Psicologia de Plató

Filosofia i ètica2,87 KB

Els graus del coneixement

  • Episteme (ciència, saber): fa referència al coneixement d’allò intel·ligible, de les Idees.
  • Doxa (opinió): fa referència al coneixement sensible i, per tant, no és fiable.

Nivells de la Doxa

  • Eikasia (imaginació): és el grau de coneixement més baix. Es constitueix per aquelles afirmacions que només es recolzen en l'observació sensible (per exemple: “la lluna creix i decreix”, “els pals es torcen quan els introduïm en l’aigua”).
  • Pistis (creença): grau de coneixement basat en l’observació sensible, però des d’una perspectiva crítica. Constitueix l’intent d’entendre els fenòmens basant-nos en hipòtesis explicatives (per exemple: “la lluna té fases perquè l'ombra de la Terra la cobreix
...
Continua llegint "Teoria del Coneixement i Psicologia de Plató" »

La Jerarquia de les Ànimes i l'Amor Platònic

Filosofia i ètica2,76 KB

Les ànimes seran jutjades segons la Jerarquia psicològica, que són els criteris segons els quals es jutjaran Les animes, contra més s’hagin entregat a la raó, al coneixement o a la ciència, Més s’hauran apropat a les idees immortals. 

BRONZE- Esclaves del desig concupiscible i Mortals, el plaer és efímer.

PLATA- tendents a la voluntat irascible, ira.

OR- entregades a la racionalitat immortal.  

Mite d’Er (judici diví): En el judici de l’Hades, a les ànimes se’ls diu: «No serà el dimoni qui us esculli a vosaltres, sinó vosaltres Que escollireu el vostre dimoni. ... La virtut no té amo. ... La culpa és de Qui escull». Durant el judici després de la vida mortal, només importen la Virtut (i.E. Filosofia com a teosofia)...

Continua llegint "La Jerarquia de les Ànimes i l'Amor Platònic" »