Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Conceptes d'Origen, Evolució i Antropologia

Teories sobre l'Origen i la Permanència

Fixisme

És una teoria segons la qual tot allò que existeix, incloent-hi els éssers vius, no ha variat amb el pas del temps. S'observa, avui dia, en la mateixa forma que ha presentat en el passat i que continuarà mostrant en el futur. Descriu la natura com una realitat definitiva i acabada en la qual els éssers vius constitueixen formes inalterables.

Creacionisme

És una creença religiosa segons la qual l'univers i totes les coses han estat originats per un acte creador. El creacionisme fou acceptat fins al segle XIX.

L'Estudi de la Humanitat: Antropologia i Filogènia

Antropologia

Té com a objecte d'estudi tots els éssers humans i totes les dimensions de la...

Conceptes: «ànima» i «coratjós»

a) «ànima»: la part d’una persona que és immortal i on resideixen les seves funcions intel·lectuals i les virtuts morals, com ara la valentia i la justícia.

b) «coratjós»: que té la qualitat que correspon als guardians de la ciutat i a la part irascible de l’ànima; alternativament, que té la capacitat d’intentar fer que prevalgui, encara que costi, allò que cal que prevalgui; també, que té una força que permet conservar l’opinió recta i justa en tota circumstància.

Heràclit i Parmènides

Heràclit: Cal copsar el logos, allò que hi ha més enllà de la lluita de contraris (del canvi d’aparences). Cal buscar aquesta harmonia de contraris, allò que roman constant malgrat la lluita...

L'origen de la filosofia i el pas del mite al logos

La filosofia és un saber que aborda qüestions que no poden ser objecte d'estudi d'altres disciplines, com el sentit de l'existència.

El naixement del pensament a Jònia

Neix a Jònia, al segle VI a.C., i es creu que el primer filòsof va ser Pitàgores, observant els jocs olímpics per aprendre, conèixer i entendre.

Pensament preracional: mite i màgia

Són les primeres descripcions i explicacions del món, que es caracteritzaven per recórrer a personatges llegendaris, com déus. Eren relats imaginatius o fantàstics; l'autor era desconegut o col·lectiu i posseïa un caràcter tradicional i acrític, que transmetia el pensament de pares a fills, acceptat tal com venia donat per la tradició....

Els poders de la ment (II)

La frenologia (segles XVIII i XIX)

Franz Joseph Gall (1758–1828)

Postulat: que les facultats mentals es troben en àrees específiques del cervell.

Observació del crani: una facultat ben desenvolupada presentarà una protuberància a la part corresponent del crani; si està poc desenvolupada, s'hi observarà una depressió.

Frenologia

Definició: el caràcter de les persones, la seva intel·ligència i la seva moralitat poden ser determinats mesurant i palpant el crani.

La frenologia divideix el cervell en «òrgans» diferents, on cada un determina un tret de personalitat.

Se'n distingien entre 26 (segons Gall) i 43.

Es pensava que eren innates, però també s'acceptava que un ús intensiu d'aquella «facultat» (exercitar-...

Tractaments i Filosofia de la Ment

Farmacopea: L'Art de Preparar Fàrmacs

La farmàcia medieval es basava en l'art de preparar medicaments, un ofici històricament lligat a la comprensió de les malalties.

Malalties Mentals a l'Edat Mitjana

Classificació segons Sant Isidor de Sevilla (Segle VII)

San Isidoro de Sevilla classificava les afeccions mentals en dues grans categories:

• Agudes: Frenesí, Letargia.
• Cròniques: Epilepsia, Mania, Melancolia.

Formes Representatives de la Bogeria

• Mania: Implicava fúria, deliris, agitació corporal i pensaments incoherents.
• Melancolia: Es caracteritzava per tristesa, abatiment, pors, inactivitat i pensament obsessionat amb una sola idea. S'explicava pel lent moviment dels esperits animals. Existien molts tipus, com

Què és una fal·làcia?

Una fal·làcia és un raonament no vàlid o incorrecte, però amb aparença de raonament correcte.

Principals tipus de fal·làcies

• Ad hominem: Es nega l'opinió criticant la persona o les seves circumstàncies.
• Ad baculum: Per establir una conclusió, es recorre a l'amenaça o a la força.
• Ad verecundiam: Es defensa una opinió apel·lant a una autoritat.
• Ad populum: S'exposen raons no vinculades amb la conclusió, però que desperten emocions i sentiments.
• Ad ignorantiam: Pretén defensar la veritat d'una afirmació basant-se en la ignorància del contrari.
• Tu quoque: Per demostrar que una acusació és falsa, s'acusa l'altre d'allò mateix.
• Falsa causa: Davant la coincidència de dos fenòmens, s'estableix una connexió

 El coneixement mitologic

Les branques de la filosofia

Raó teòrica i raó pràctica

L’ús teòric de la raó: consisteix a utilitzar la nostra raó per conèixer. Això és el que fem quan tractem de contestar preguntes referents a les realitats que existeixen i a la manera com podem arribar a la veritat.

L’ús pràctic de la raó: consisteix a emprar la raó per actuar. És el que ocorre quan decidim comportar-nos o quan pensem quina pot ser la millor manera d’organitzar la nostra convivència.

Classificació de les disciplines filosòfiques

L’ús teòric de la raó comprèn:

• La lògica.
• La metafísica.
• L’epistemologia.
• L’antropologia filosòfica.

L’ús pràctic de la raó inclou:

• L’ètica.
• La filosofia política.
• L’estètica.

La lògica

Aquesta fou desenvolupada...

Liberalisme Contemporani

Actualment existeixen diverses teories liberals sobre la justícia, que afirmen que cal mantenir en la societat el pluralisme de les concepcions filosòfiques i religioses, sempre que respectin la convivència pacífica. Es poden classificar en dos grups:

Neoliberalisme o Liberalisme Propietarista (Nozick)

Una societat justa no ha de permetre que s'arrabassi a l'individu allò sobre el qual té legítima propietat. Nozick reconeix el dret de propietat i diu que una distribució de béns serà justa si prové d'una altra distribució justa a través de mitjans legítims, i l'Estat no ha de redistribuir béns, perquè aleshores atempta contra els drets de propietat legítimament adquirits. Un Estat que grava amb impostos...