Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Relació entre pensament i matèria

Descartes és conscient que l'ànima immaterial està influenciada pel cos material i, al contrari, el cos per l'ànima. D'alguna manera, ànima i cos formen una unitat; fins i tot Descartes tracta d'esbrinar el punt d'interacció entre els dos, que segons ell seria una petita glàndula situada en el centre del cervell: la glàndula pineal. En aquest aspecte, existeix una relació amb Plató, ja que ambdós coincideixen que l'home està format per cos i ànima.

El mecanisme cartesià

Segons Descartes, el món físic es caracteritza pel mecanisme; és a dir, tot és explicable per una sèrie d'estructures físiques i, per entendre la realitat, és necessari analitzar les seves parts. El mecanisme és una teoria...

El coneixement: diferents maneres de conèixer

Tant les persones com els animals posen a la pràctica el coneixement cada dia; no hi ha manera de viure sense ell. Tanmateix, el coneixement humà i l'animal són diferents. Per exemple, ambdós tenen informació sobre el medi on viuen, però si aquesta informació faltés, l'animal moriria, mentre que l'ésser humà podria sobreviure, tot i que amb dificultats.

Adaptació al medi i coneixement

Per què no moriríem? Perquè els humans no estan adaptats a cap medi específic; al contrari, adapten el medi al seu coneixement. Si portes un cargol al pol nord, morirà perquè no està adaptat a aquell entorn. En canvi, si hi poses una persona, com que no està limitada a un sol medi, pot utilitzar el...

Pensament hel·lenístic

1. Característiques del pensament hel·lenístic

Triomf d'Alexandre el Gran: aquest fet marca el fi de l'autonomia de les ciutats gregues i, després de la seva mort, es produeixen forts canvis polítics i econòmics que generen inestabilitats.

Inestabilitat: pèrdua d'interès pels grans temes metafísics per part dels filòsofs; replegament interior del filòsof. L'hel·lenisme reflecteix la pèrdua del control sobre allò que passava a les ciutats gregues i en el seu món. La filosofia es dedica a buscar com viure bé dins del caos polític i social existent. Predomina el problema ètic, que es converteix en l'eix de la reflexió filosòfica mentre s'abandona l'intent de crear un sistema unitari o de donar una interpretació...

L'especificitat de l'ésser humà

Per descobrir l'especificitat de l'ésser humà, és útil comparar-lo amb els animals i determinar les semblances i les diferències que existeixen entre ells. Veiem una sèrie de característiques que diferencien els éssers humans dels animals. Que són:

• Capacitat de simbolització

  Aquesta capacitat és pròpia de l'ésser humà, el qual es comunica mitjançant una sèrie de símbols, mentre que l'animal es comunica només amb signes naturals. Per exemple: el lladruc d'un gos i el cant d'un rossinyol.

• El lliure albir

  L'ésser humà és l'únic animal capaç de dir no a la satisfacció de les seves apetències instintives. I també l'ésser humà pot triar el seu futur, que va construint amb les seves accions.

Formalisme

• Són formals tots aquells sistemes que consideren que la moral no ha d’oferir normes concretes de conducta, sinó limitar-se a establir quina és la forma característica i més adequada de qualsevol norma moral.
• Kant va ser el filòsof que va reivindicar per primera vegada la necessitat d’una ètica formal. Segons aquest autor, només una ètica d’aquestes característiques podria ser universal i garantir l’autonomia moral pròpia d’un ésser lliure i racional com és l’ésser humà. La llei o norma moral no pot venir imposada des de fora (ni per la natura ni per l’autoritat civil...), sinó que ha de ser la raó humana la que s’ha de donar a ella mateixa una llei. Si és així, si la raó legisla sobre ella mateixa,

John Locke i l'Empirisme: El Coneixement per Experiència

John Locke considera que l'única possibilitat de coneixement es fa a través de l'experiència sensible, negant qualsevol possibilitat de coneixement a través de les idees innates, tal i com proposava Descartes.

Les idees són la representació que la ment fa d'alguna cosa. Això té com a conseqüència la impossibilitat de les idees innates, ja que sense cap experiència prèvia no podem tenir cap representació a la ment. No podem saber com són les coses, sinó com aquestes coses afecten els nostres sentits.

Arguments contra les Idees Innates

John Locke intenta demostrar perquè no hi ha aquests principis innats:

• No existeix cap coneixement que la humanitat tingui com a coneixement

Teoria del Coneixement de John Locke

El Valor de l'Experiència: La Tabula Rasa

Segons Locke, tots els continguts que tenim en el nostre coneixement tenen el seu origen en l’experiència sensible. Com que el món físic i empíric és limitat, allò que se’ns escapa del món físic no ho podem arribar a conèixer.

A més a més, Locke considera que naixem com una tabula rasa, és a dir, que tenim la ment en blanc (a diferència de Descartes, que defensava les idees innates). A mesura que ens formem i coneixem, la nostra ment es va omplint d'idees.

Locke diu que nosaltres intentem conèixer la realitat, però la substància o l’essència nosaltres no la coneixem. El que més l’interessa és el procés que fa la nostra ment per entendre el...

El paper de l'ésser humà en la cultura

1. Som integradors de la cultura: Assimilem novetats d’altres cultures (multiculturalitat, interculturalitat...).
2. Som transformadors de la cultura: És un procés inesgotable. La cultura no es trenca ni es fragmenta; la cultura canvia, s’enriqueix, dialoga i evoluciona.
3. Som transmissors de la cultura: Necessitem la cultura per viure i millorar la vida. D'aquí ve la gran importància de l’educació.

Conseqüències de la nostra relació amb la cultura

1. Ens realitzem en l’hàbitat de la cultura. És el nostre medi natural.
2. La cultura és la profunda singularitat de l’home com a ésser viu.
3. La cultura és la gran potència per a la humanització. Ara bé, cal garantir el procés. Naixem homes i dones per

La Contraposició a Descartes

Hume, influït per Descartes però en contraposició a la seva filosofia, va realitzar una anàlisi de la ment humana diferent. Mentre Descartes establia que la ment està formada per la res cogitans i el seu contingut són les idees innates, factícies i adventícies, Hume argumentava que només existeixen les impressions i les idees.

La dificultat per diferenciar entre somni i vigília, degut a la similitud entre impressions i idees, porta a Hume a afirmar que la diferència rau en la vigor i la vivesa de les impressions. A més, rebutja la idea de les idees innates, ja que no hi ha una forma experimental de demostrar-les.

Influència de l'Empirisme

Seguint la línia del filòsof empirista Aristòtil, qui creia que...

Context: Nietzsche i els Pensadors de la Sospita

La filosofia de Hegel i Kant se centra en la raó (en el cas de Kant, en com coneix l’ésser humà), però Nietzsche se centra en el tema de l’existència de l’ésser. De fet, el situen dins dels pensadors de la sospita, ja que trenca amb tots els esquemes anteriors. En aquest grup també trobem Marx i Freud, i amb aquest últim comparteix una teoria: que la conducta humana està controlada pels instints.

A més, pertany a un grup de pensadors (juntament amb Schopenhauer i Kierkegaard) coneguts com a *antiacadèmics*, perquè no està dirigida a un públic universitari, sinó a un públic lector. Un fet molt important és que Nietzsche pertany a un moviment irracionalista i antiidealista...