Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

La filosofia de Nietzsche: Moral noble i d'esclaus

1. En aquest text podem veure dues idees principals: la distinció entre moral noble i d'esclaus (afirmació-acció / negació-reacció-ressentiment) i la revolta dels esclaus per produir la inversió de l'actitud moral.

• (i) Moral noble / esclaus.
• (ii) Moral noble: actua espontàniament, afirmació d'un mateix.
• (iii) Moral d'esclaus: sorgeix com a reacció.
• (iv) Ressentiment dels esclaus vers els nobles.

2. Definicions fonamentals

Ressentiment: sentiment hostil que es dirigeix cap als que són identificats per una persona com a culpables de la frustració d'un mateix.

Espontàniament: cosa que es produeix a l'atzar i parteix d'un mateix.

3. Desenvolupament de la gènesi moral

• (i) Nietzsche explica la

La lògica contemporània

La lògica contemporània es serveix d'un llenguatge simbòlic artificial, amb les seues pròpies regles i normes. L'avantatge principal d'un llenguatge artificial és que permet evitar les imprecisions, les ambigüitats i les amfibologies. La lògica tracta sobre la validesa dels nostres raonaments.

Enunciats en lògica clàssica

En la lògica clàssica alguns enunciats es designen mitjançant lletres:

• A: Universals afirmatius (Tots els S són P)
• E: Universals negatius (Cap S no és P)
• I: Particulars afirmatius (Alguns S són P)
• O: Particulars negatius (Alguns S no són P)

Si uns enunciats tenen el mateix contingut lògic són equivalents. Si els enunciats no poden ser veritables i falsos alhora són contradictoris. Els enunciats...

La voluntat de poder, el superhome i l’etern retorn

On hi ha vida hi ha voluntat de poder, voluntat de voler fins i tot allò aparent i afirmar una vida que es desplega en múltiples direccions. La voluntat de poder és hermenèutica, ja que des d’ella es reinterpreta la veritat: ja no té sentit plantejar-se si un judici de valor és veritable o no, sinó que el que cal preguntar-se és si aquest judici de valor afavoreix la vida, si la conserva i l’augmenta.

Per poder realitzar la transmutació de valors, cal superar l’home i arribar al superhome. Les transformacions necessàries per assolir aquesta superació són les següents:

• L’esperit es converteix en camell.
• El camell es transforma en lleó i vol conquerir la seva llibertat.
• El

La llibertat d'acció segons John Stuart Mill

Per Mill, el que justifica la llibertat d'acció, sempre que no danyi els altres, és la utilitat. Gràcies a la llibertat d'acció hi ha progrés a la humanitat.

Utilitat = Progrés de la humanitat

Hi ha una societat plural gràcies a la llibertat d'acció. Els individus podran forjar millor la seva personalitat si tenen una diversitat d'estils de vida. En canvi, les societats conformistes o tradicionals censuren les persones excèntriques, originals, creatives i genials en nom de la seguretat.

La paradoxa d'Occident i Orient

Mill analitza la superioritat d'Occident sobre Orient (Xina, Índia) com una paradoxa. Per explicar-la, Mill creu que Orient ha caigut en el despotisme de la tradició, en el respecte...

La crítica a la moral tradicional

El principal error de la moral tradicional és la seva antinaturalitat, és a dir, que va en contra del que és natural, en contra de la vida. En afirmar que existeix un ordre moral, el que es fa és sostenir que hi ha algú que, des de fora, dirigeix el destí del món, dels homes i de la vida. Llavors, es privilegien els valors dels febles —com la compassió, la misericòrdia o el sacrifici—, i aquests valors són decadents i maten l'autèntica vida.

Nietzsche distingeix dos tipus de moral:

• La moral dels senyors: és una moral cavalleresca, pròpia dels esperits elevats, que estima la vida, el poder, la grandesa i el plaer. És la moral pròpia del superhome, la d'aquell que vol la mort de Déu.
• La moral

Tipus de Determinisme

Determinisme cosmològic: el destí

El defensen aquelles persones que creuen que hi ha una llei que regeix l'univers i que s'imposa sobretot, de forma que el futur resulta previsible i no es pot modificar. Exemple: persones que creuen en el tarot o l'horòscop.

Determinisme teològic: la predestinació

Aquest tipus de determinisme el defensen aquelles persones que pensen que hi ha un ésser diví o diversos déus que ho sap tot i és la causa de totes les accions humanes.

Determinisme científic

Consisteix a explicar la conducta humana des de les interpretacions que ens proporciona la ciència i que es poden comprovar empíricament o demostrar. Els principals determinismes científics són:

• Monisme fisicalista: defensa que els

Objectiu de Descartes

El seu punt de partida és una actitud crítica respecte al coneixement. Només li sembla ben fonamentada la matemàtica. Segons ell, la tradició filosòfica ha comès un error. L’error és no utilitzar un bon mètode basat en la raó. Per la qual cosa, utilitza conceptes sense cap fonament i els hi dóna la categoria d’evidència.

Descartes, com Galileu (el qual té per model científic), rebutja l’argument d’autoritat, que és quan s’accepta una teoria degut al prestigi de l’autor que la defensa, sense contrastar-la amb l’experiència ni els coneixements actuals. L’objectiu és fer una filosofia el més científica, racional i objectiva possible, seguint els criteris de la raó.

Descartes proposa un nou...

Discursos Textuals: Tipus i Estructures

Els discursos textuals són textos escrits amb una finalitat determinada.

1. Discurs Argumentatiu

Finalitat:

• Convèncer, persuadir.

Canal:

• Oral: debat, defensa d’un Treball de Recerca (TR), Projecte Final de Carrera (PFC), tesi doctoral, judici.
• Escrit: columna d’opinió, crítica, defensa, memòria de TR, etc.

Estructura:

• Enquadrada: TESI + COS ARGUMENTATIU + CONCLUSIÓ / CONFIRMACIÓ TESI
• Deductiva: TESI + COS ARGUMENTATIU + CONCLUSIÓ
• Inductiva: COS ARGUMENTATIU + TESI
• Centralitzada: COS ARGUMENTATIU + TESI + COS ARGUMENTATIU + CONCLUSIÓ / CONFIRMACIÓ TESI

Què són els arguments?

Són la base de l'argumentació que converteix la tesi en científica o sòlida.

1. Xifres demostrables: Autoritats, organismes reconeguts.

Utilitarisme i conceptes clau

Càlcul utilitarista

Càlcul utilitarista: mesurament racional de la quantitat de plaer i del nombre de persones que en poden gaudir, necessari a l'hora d'escollir una línia d'acció determinada. És especialment útil en el cas que es produeixin dilemes morals.

Utilitarisme

Utilitarisme: doctrina ètica que defensa la utilitat com a criteri per discriminar les bones accions de les dolentes, entenent que aquesta utilitat ha de redundar en el màxim grau de felicitat per al màxim nombre de persones.

Tirania de la majoria

Tirania de la majoria: Mill s'hi oposa. Per molt que una decisió sigui majoritària, no pot anar contra els drets bàsics de les minories, o fins i tot de persones individuals.

Utilitarisme de regles

Utilitarisme

Les Proves Cartesianes: Déu i el Món

Argument Ontològic i Existència de Déu

Es parteix de la idea innata de Déu com un ésser summament perfecte i de l’aplicació del criteri de veritat. Descartes analitza la idea de Déu i conclou que no és concebible que a la idea d’ésser summament perfecte li falti una de les perfeccions: existir. Per tant, la qualitat de l’existència pertany a l’essència de l’ésser summament perfecte. Així, demostra que Déu existeix.

Eliminació de la Hipòtesi del Geni Maligne

Un cop establerta l'existència de Déu, cal eliminar la hipòtesi del geni maligne. Com que Déu és un ésser summament perfecte i enganyar és una imperfecció, Déu és veraç. Així queda restablerta la veritat en l’àmbit...