Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica
Filosofia d'Aristòtil: Classificació del Coneixement, Metafísica i Ètica
Classificació del Coneixement
El saber es divideix en tres modalitats principals:
- Productiu: Saber fer un producte segons normes o regles.
- Pràctic: Relatiu a l’acció; saber actuar segons les circumstàncies.
- Teòric: Contemplatiu, saber desinteressat que només busca el coneixement mateix.
Sabers Teòrics
Els sabers teòrics són:
a) Física
Estudia les coses materials i canviants, els objectes naturals mòbils. Queden exclosos els productes de la tècnica.
b) Matemàtica
Estudia coses immòbils, però que no existeixen separades de la matèria (figures geomètriques o nombres).
c) Filosofia Primera (Metafísica)
Estudia l’ésser en tant que ésser, allò que tenen en comú totes les substàncies. Com que la divinitat (théos) és el primer principi...
Comparativa filosòfica: Plató i John Locke
Plató i Locke: Filosofia política i coneixement
Per a ambdós autors, la filosofia política no es pot separar de la teoria del coneixement: segons Plató, el governant ha de ser el savi, el qui coneix millor les idees. En canvi, per a Locke, el poble (i no el filòsof-rei, el príncep o els savis) és la font del poder.
Per a Locke, la reivindicació de la llibertat i el liberalisme deriven del pluralisme de les experiències humanes. La certesa que tenim sobre el món és sensitiva i, per tant, canviant. Si hi ha experiències humanes molt diverses, també cal que hi hagi un debat polític imparcial i lliure sobre aquestes experiències.
Locke, però, en els seus escrits sobre educació va estar d’acord amb Plató en una sola tesi: la finalitat...
Realitat física vs. percepció: una anàlisi filosòfica
Com és la realitat: percepció o física?
Tema: Com és la realitat, tal com la veig o tal com la descriu la física?
Estructura i tesis del text
- [1-7] Plantejament de la qüestió: Es defineixen dues possibles concepcions de la realitat a partir de l’exemple d’una taula: la taula de la percepció visual i tàctil (material, sòlida, amb una forma, unes mesures i un color determinat) i, en segon lloc, la taula segons la ciència contemporània (un conglomerat d’àtoms amb els seus electrons, protons i neutrons).
- [7-11] Tesi principal: La realitat és estrictament com la descriu la ciència. Les afirmacions científiques estan provades experimentalment i són vertaderes fins que es demostri el contrari. Tanmateix, es fa molt difícil renunciar
Il·licitud Reflexa i Desconnexió: Excepcions a la Prova Il·lícita
Efectes Reflexos de la Il·licitud i Connexió d'Antijuridicitat
La jurisprudència aborda els efectes reflexos o excloents de la il·licitud, no només respecte a la prova obtinguda vulnerant drets fonamentals, sinó estenent-los a allò obtingut indirectament. En aquest sentit, s'entén que la “connexió d’antijuridicitat” presenta diverses excepcions:
Bona Fe dels Agents Públics
No resulta aplicable la doctrina dels fruits de l’arbre enverinat quan s’aprecia que els agents públics van actuar de bona fe al practicar la primera diligència. Si els agents van actuar en la convicció de respectar la legalitat i els drets de l’investigat, l’acte en si serà il·lícit, però aquesta il·licitud no es traslladarà a les restants diligències
Plató vs. Sofistes: Teoria de les Idees i l'Estat
Plató vs. Sofistes: Dues Visions de la Realitat
Plató vs. Sofistes: Mentre que els sofistes eren mestres ambulants, Plató se centrava en la formació de bons ciutadans.
Coneixement: Relativisme vs. Dualisme
Els sofistes defensaven el relativisme, afirmant que no hi ha res absolut. En canvi, Plató proposava el dualisme (món de les idees, idea del bé i món físic).
Pel que fa a l'oratòria, els sofistes la veien com una eina per convèncer (sense veritat absoluta), mentre que Plató sostenia que hi ha molt més que la simple opinió.
La Política i la Ciutat Justa
En l'àmbit polític, els sofistes creien que les institucions i les lleis són convencionals i relatives. Plató, en canvi, proposa una estructura basada en la justícia.
La justícia...
Principis Filosòfics: Identitat, Negativitat i Llenguatge
Afirma el següent:
- Principi d’identitat: Tot canvia i res roman igual en dos moments consecutius; per tant, no es pot dir que alguna cosa sigui alguna cosa perquè, com està contínuament canviant, va passant de ser una cosa a l’altra i així repetitivament. Això planteja el problema d’identitat o essència de les coses, que diu que A = A. Però si en dos moments una cosa té propietats diferents, és a dir, ha canviat, A no pot ser igual a A. Concloent, si tot canvia constantment, el principi d’identitat no té sentit i, sense identitat, no hi ha fonamentació de la realitat. En conseqüència, no podem dir que les coses són i caiem en l’irracionalisme. No hi ha equivalència o correspondència entre les paraules i les coses,...
Mite cosmogòric i Escola de Milet: caos, cosmos i Logos
Mite cosmogòric
Mite cosmogòric:
És un tipus de mite que ens explica com apareix el món.
Totes les cultures i religions canvien el nom dels déus i la forma d’aparició del món.
Fases: del caos al cosmos
Té dues fases en les quals hi ha un pas entre les dues: del caos al cosmos:
Caos: desordre, confusió, etc.
Cosmos: ordre, estructura, etc.
Filosofia grega i polis
Filosofia grega: Comença a Grècia, on hi ha polis (ciutats). Aquestes polis es troben en crisi: sobrepoblació i pobresa.
Esparta (una polis militar) va voler acabar amb la crisi de forma militar, però no totes les polis són iguals i no funciona. Llavors exporten el problema de població i els problemes socials fent colònies en llocs deshabitats.
Jònia i l'aparició de la filosofia
En...
De la Substància Cartesiana a la Cosmologia Quàntica: Evolució del Pensament
Substància i Subjecte en la Filosofia Moderna
Descartes i la Primera Veritat: La Substància Pensant
Descartes produeix un canvi molt important en l'orientació de la metafísica. Adopta un punt de vista diferent d'altres pensadors: segons ell, si volem trobar una realitat indubtable, ens hem de fixar en el subjecte que pensa.
En la filosofia moderna, el paper del subjecte és fonamental.
La Substància en el Racionalisme
El filòsof alemany Leibniz creia que hi havia infinites substàncies. Al seu entendre, la realitat estava composta per una infinitat de substàncies elementals que va anomenar mònades. Leibniz pensava que les mònades eren punts de força que formaven tot allò que existeix.
Spinoza, en canvi, creia que només existia una única
...«idees de diverses coses sensibles»
-Dualisme antropològic: concep a l'ésser humà com un compost de cos i ànima units accidentalment.
El cos és una cosa sensible més que es genera i es mor. És un obstacle per aconseguir la perfecció, per la qual cosa la missió de l'ésser humà en vida és tractar de purificar-se per poder ascendir l'ànima al seu lloc natural: el món de les idees, aconseguint la felicitat. És la tomba de l'ànima.
L'ànima és immortal i domina sobre el cos. És una substància homogènia. La seva activitat pròpia és la contemplació de les idees i constitueix l'essència de l'ésser humà, per tant, l'antropologia platònica és una psicologia. Plató divideix l'ànima en tres parts:
Racional: representada pel *auriga, que és la que contempla les...