Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Descartes: Cogito i epistemologia — resum i anàlisi

Filosofia i ètica4,04 KB

Descartes: extractes i preguntes

Suposo, doncs, que tot el que ... sempre que la digui o la pensi mentalment.

1. Explica breument (60–100 paraules) les idees i relacions

Descartes està considerant com a fals tot allò del qual és possible dubtar: el que li diuen els sentits, l’existència del seu cos, l’existència del món material, l’existència de Déu i la seva pròpia existència.

Troba, però, una proposició de la qual no es pot dubtar: que ell existeix, perquè per dubtar i per pensar ell ha d’existir.

2. Significat de termes (5–15 paraules cadascun)

  • a) «extensió»: la capacitat d’ocupar espai.
  • b) «quimeres»: coses que algú afirma que existeixen, però que en realitat no ho fan.

3. Sentit i justificació de la frase sobre

...
Continua llegint "Descartes: Cogito i epistemologia — resum i anàlisi" »

Plató: Biografia, Filosofia i Obres Principals

Filosofia i ètica2,5 KB

Plató: Vida i pensament

Plató va néixer a Atenes al segle IV a.C. El seu nom real era Aristocles, sent Plató un sobrenom. La seva primera gran influència va ser Sòcrates, el seu mestre i protagonista de molts dels seus diàlegs, a qui definia com l'home més just de tots els temps. La mort de Sòcrates el va impressionar profundament, provocant que la seva vocació política quedés desenganyada.

Influències filosòfiques

  • Escola Pitagòrica: Per la importància atorgada a les matemàtiques.
  • Heràclit i Parmènides: Plató va realitzar una síntesi d'aquests dos pensaments contraposats. De Parmènides, va adoptar la teoria del coneixement, distingint entre el coneixement sensible i el racional.

L'Acadèmia i el seu llegat

Després de viatjar,...

Continua llegint "Plató: Biografia, Filosofia i Obres Principals" »

La filosofia i altres modalitats de coneixement

Filosofia i ètica3,07 KB

La filosofia comparteix semblances i diferències amb el coneixement ordinari i científic, la religió, l'art i la literatura. S'assemblen en el fet que són modalitats de coneixement i comparteixen alguns temes d'interès, però es diferencien per l'enfocament, el mètode i els resultats obtinguts.

La filosofia i el coneixement ordinari

  • Coneixement ordinari:
    • Enfocament: Coneixement espontani, poc fonamentat i sovint ingenu.
    • Mètode: Parteix de les dades, sentiments i opinions més comunes de la societat.
    • Resultat: Coneixements pràctics, encara que falta l'explicació o les raons del seu funcionament.
  • Filosofia:
    • Enfocament: Coneixement rigorós, fonamentat i crític.
    • Mètode: Desconfia de les dades dels sentits i de les opinions que manquen de bones
...
Continua llegint "La filosofia i altres modalitats de coneixement" »

Evolució i fonaments de la democràcia: de Grècia a l'actualitat

Filosofia i ètica2,62 KB

Fonaments i evolució de la democràcia

La democràcia és un sistema polític que defensa la sobirania del poble i el dret del poble a escollir i controlar els seus governants.

L'arrel grega

Tenia un règim polític en què el govern estava en mans de tots els ciutadans. Però la condició de ciutadà estava reservada als homes lliures nascuts a la polis i en quedaven exclosos:

  • Els esclaus
  • Els estrangers
  • Els menors de 30 anys
  • Les dones

Els ciutadans es reunien en l'assemblea (ekklesia) per decidir els assumptes públics.

Diferències amb la democràcia actual

La mida de les comunitats, que a Grècia eren petites i tots els membres es coneixien. Eren, a més, més compactes i econòmicament independents, tot i que la seva economia es basava en el treball

...

Continua llegint "Evolució i fonaments de la democràcia: de Grècia a l'actualitat" »

L'Atomisme de Demòcrit: Fonaments de la Filosofia Presocràtica

Filosofia i ètica2,64 KB

L'Atomisme Presocràtic de Demòcrit

Demòcrit (meitat del segle V - segle IV aC), contemporani de Sòcrates, és considerat el fundador del corrent atomista. L'atomisme va desenvolupar una explicació de la naturalesa que intentava reconciliar els fenòmens observables de la multiplicitat i el canvi amb la negació per part dels eleàtics de la possibilitat de la generació i la destrucció. Amb això, Demòcrit aconsegueix superar les dificultats revelades per Zenó al voltant del concepte d'infinita divisibilitat.

Divisibilitat Matemàtica i Divisibilitat Física

Una de les aportacions fonamentals de l'atomisme fou la distinció entre la divisibilitat matemàtica i la divisibilitat física:

  • La primera no s'aplica a la realitat, sinó a la geometria.
...
Continua llegint "L'Atomisme de Demòcrit: Fonaments de la Filosofia Presocràtica" »

L'utilitarisme de John Stuart Mill: Ètica i llibertat

Filosofia i ètica2,94 KB

John Stuart Mill

L'utilitarisme eudemonista

A Mill l'interessa distingir entre el bé i el mal; així l'especulació té sentit. Per a ell, el principi fonamental de la moral és el principi d'utilitat: tota acció és bona si tendeix a promoure la felicitat.

Liberalisme utilitarista

Només podem desenvolupar la nostra individualitat si som lliures. Tot individu ha de tenir la possibilitat de perfeccionar-se a si mateix i de desenvolupar la seva individualitat de manera que trobi el seu camí a la felicitat.

Liberalisme social

Només podrem trobar aquest camí si vivim en una societat on s'hagin dut a terme les reformes polítiques necessàries per possibilitar la màxima felicitat o benestar de tothom.

Principis d'utilitat

Tota acció és bona si...

Continua llegint "L'utilitarisme de John Stuart Mill: Ètica i llibertat" »

Conceptes de Nació, Societat Civil i Estat

Filosofia i ètica2,74 KB

Nació

La paraula nació procedeix del concepte llatí natio, que significa «comunitat d'origen» o «comunitat de procedència». Així, el concepte nació descriu una agrupació de persones que es constitueix a partir dels seus costums i les seves tradicions.

Una nació és, per tant, una societat conscient d'això; es fonamenta en llaços primordials i només existeix perquè els membres es proclamen part d'aquesta. Els membres d'una nació es distingeixen per una identitat comuna o consciència col·lectiva i, generalment, per:

  • Un mateix origen
  • Llengua
  • Tradició
  • Cultura
  • Territori

L'ús modern del terme va sorgir en el context de la Revolució Francesa (1789). Una nació va passar a ser entesa com un tot organitzat en un territori amb uns límits...

Continua llegint "Conceptes de Nació, Societat Civil i Estat" »

Hobbes, Locke i Rousseau: Comparativa del Contractualisme

Filosofia i ètica3,18 KB

Comparativa de les teories contractualistes

Concepte clau

Thomas Hobbes (S. XVII)

John Locke (S. XVII)

Jean-Jacques Rousseau (S. XVIII)

Naturalesa humana

Ens guiem pel desig i l’aversió; som passionals.
Homo homini lupus: l’home és un llop per als altres homes. Visió pessimista de la naturalesa humana.
Som iguals, racionals i treballadors. Ens guia una llei natural; tenim drets per natura i un sentit moral de la justícia.Visió optimista de la naturalesa humana.
El "bon salvatge" és feliç, va al seu aire i satisfà les seves necessitats. És més sensible que racional.

Estat de natura

Guerra (larvada) de tots contra tots. Caos i anarquia. Conflicte per competència, inseguretat i prestigi. "Vida miserable, solitària, breu".No és especialment
...
Continua llegint "Hobbes, Locke i Rousseau: Comparativa del Contractualisme" »

Teories Ètiques: Utilitarisme, Kant i Contractualisme

Filosofia i ètica3,72 KB

Teories Ètiques: Classificació i Fonaments

Les teories ètiques són un conjunt d'idees racionals sobre la moral. Hi ha diverses classificacions, principalment:

  • Teories Imperatives:
    • Conseqüencialistes (Egoisme Ètic i Utilitarisme)
    • Teories de Deures (Ètica Kantiana)
  • Teories de la Virtut.

Teories Conseqüencialistes

Aquestes teories justifiquen i fonamenten la correcció d'una acció per les bones conseqüències que se'n deriven.

Egoisme Ètic

Afirma que la correcció d'una acció es justifica i fonamenta en el benestar més gran que ens proporcioni a nosaltres mateixos.

Utilitarisme

La correcció d'una acció es justifica i fonamenta només pel que és més útil i fa més bé. Una acció és moralment correcta si cap de les altres opcions fa més...

Continua llegint "Teories Ètiques: Utilitarisme, Kant i Contractualisme" »

Preguntes i problemes filosòfics: sentit, univers i Déu

Filosofia i ètica4,99 KB

Preguntes i problemes filosòfics

Darrera cada afirmació hi ha una pregunta. Darrere de la pregunta sorgeix un problema i sovint un misteri. Conèixer les preguntes fonamentals de la filosofia i reflexionar sobre algunes de les respostes ens permet, a més, aprendre a pensar. La filosofia contribueix a generar en nosaltres una actitud reflexiva i crítica. Les preguntes filosòfiques mostren la curiositat que sentim pel que ens envolta i expressen l'afany de conèixer un mateix. Són preguntes que ens condueixen a replantejar la forma de viure i d'actuar amb nosaltres mateixos i amb els altres. Moltes d'aquestes qüestions són metafísiques, és a dir, van més enllà del que és merament sensible.

Grans preguntes: home, natura i Déu

Les grans...

Continua llegint "Preguntes i problemes filosòfics: sentit, univers i Déu" »