Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

John Locke: L'estat de pau i drets naturals

Per començar a comparar Locke (1632-1704), Hobbes (1588-1679) i Rousseau (1712-1778), hem d'analitzar primer l'estat de natura. Locke el defineix com l'estat en què Déu ens ha creat: un estat de pau i harmonia on regna una llei natural implícita. Aquesta llei obliga a respectar els drets naturals fonamentals:

• Dret a la vida.
• Dret a la llibertat.
• Dret a la igualtat.
• Dret a la propietat privada (entenent-la com els béns necessaris per viure, fruit del propi treball, i com a protecció contra l'expropiació arbitrària dels monarques).

Locke sosté que Déu ens ha dotat de raó; per tant, és un estat racional on ningú té poder sobre ningú. Tanmateix, la naturalesa humana és feble —només Déu és...

L'Ètica en l'Utilitarisme: Origen i Fonaments

Aquesta forma de filosofia sorgeix a Anglaterra a mitjans del segle XIX, fortament influenciada pel positivisme. Com a característica principal, s'identifica el rebuig de la metafísica, substituint-la per la introducció de la ciència, la qual va intervenir en molts camps, especialment en el de l'ètica.

John Stuart Mill i la Ciència de la Conducta

John Stuart Mill afirma que l'utilitarisme busca transformar l'ètica en una ciència positiva de la conducta humana, convertint-la en una disciplina exacta.

El fi de l'activitat de l'ésser humà és la felicitat compartida, on coincideixen la utilitat privada amb la pública, pretenent augmentar el benestar i la felicitat com a doctrina moral.

El Principi

Filosofia Moderna: Descartes, Locke i Mill

Descartes: El Mètode i les Idees

Anomenarà contextos complexos que s’analitzen sotmetent-se a les regles del mètode:

• Anàlisi: Es descomposa el context complex en idees simples.
• Síntesi: Es torna a construir el context complex a partir de les idees simples per deducció.
• Revisió: Repassa tot el procés per estar segur de no haver-se equivocat i trobar la certesa cartesiana.

Tipus d'idees:

• Factícies: Produïdes per la imaginació a partir de les idees adventícies. Descartes no hi dona importància perquè les considera coneixements no vertaders.

En finalitzar el procés, anirà de la veritat a l'ésser, perquè fonamenta l'ontologia.

La Substància: Descartes vs. Locke

Descartes: La Realitat i les Tres

Origen i constitució del coneixement (II): Idees complexes

L’experiència sensible ens proporciona un conjunt d’idees simples que constitueixen els àtoms amb els quals es construirà el nostre coneixement. Per a això, l’enteniment combina unes idees simples amb unes altres per formar-ne unes de complexes.

El funcionament de l'enteniment

Locke descriu el funcionament de l’enteniment en la constitució del coneixement mitjançant els següents processos:

• Percepció: La ment percep les idees que conté per començar a operar.
• Retenció: L’enteniment individualitza les idees.
• Discerniment: Analitza les semblances i diferències.
• Composició: Combina idees per formar idees complexes.
• Comparació: Associa idees en virtut de les semblances.
• Abstracció:

Origen, Legitimació i Funció del Poder

Origen, legitimació, funció del poder.

Estat de Naturalesa (Locke)

Per entendre - abans era un estat:

• Llibertat, independència, igualtat
• Llei naturalesa - és la raó, igualtat i independència
• Drets naturals - llibertat i propietat
• Violació de llei - objectiu: no envair drets altres
• Dret jurisdicció: tothom castiga
• Justificació: perfecta igualtat
• 2 drets: castigar (tothom) i buscar reparació (afectat)

Estat de Societat

Estat de societat:

1. Estat naturalesa: junts conforme raó, igualtat, pau i convivència
2. Estat de guerra: no tots bons, desigualtat, violència

Societat - punt intermig, poder arbitra llei, finalitat = preservar drets naturals, mecanismes = lleis acceptades gent, jutge públic amb autoritat.

Contracte

Utilitarisme de Bentham: Principis Fonamentals

Durant la primera meitat del segle XIX va néixer a Anglaterra un corrent de pensament anomenat Utilitarisme. L’objectiu d’aquest corrent era reformar la societat amb plantejaments científics. Aquestes reformes volien evitar una sèrie de problemes greus que hi havia en la societat industrialitzada d’Anglaterra. El pare d’aquest corrent va ser Jeremy Bentham. La seva teoria es basava en una premissa molt simple: «Per reformar la societat cal fer una política econòmica diferent, ja que la base social és l’economia. Després de la Revolució Industrial hi va haver molts desequilibris socials. Per tant, la solució seria fer lleis que procurin el benestar de la majoria. A més a més,

1.3 Com és la realitat?

1.3.1 Té un principi o existeix des de sempre?

1. Existeix des de sempre. Per als pensadors grecs, allò que és real és etern. El que ara existeix pot haver sofert transformacions, però sempre a partir d’una base preexistent que existeix des de sempre.

2. Té un principi. Els pensadors cristians introdueixen la idea de creació, que era totalment aliena al món grec. Crear significa la generació de l’ésser a partir del no-res, per la qual cosa es necessita un ser omnipotent: Déu. Des d’aquest punt de vista, allò que és real va començar en un moment determinat i per acció de Déu, com a fruit de la seva voluntat. És el que es coneix amb el nom de creacionisme.

1.3.2 És material, immaterial, espiritual?

Classificació de les accions humanes

1. Accions involuntàries o forçoses

Són aquelles que realitzem per força; el seu origen és fora de nosaltres i no hi contribuïm (per exemple, respirar aire).

2. Accions mixtes i voluntàries

• Accions mixtes: Les fem per por a un mal major. Nosaltres elegim fer-les o no, però no ens agrada fer-les (per exemple, llençar càrrega per la borda en un naufragi).
• Accions conscients: El subjecte les realitza amb la intenció d'arribar a una finalitat. L'ètica i el dret són sabers que tenen un interès per aclarir aquestes accions, ja sigui per lloar la conducta, censurar-la, decidir si és delictiva i mereix càstig, o si és indispensable per al subjecte.

La responsabilitat segons Aristòtil

Aristòtil parla...

El Cogito

• Troba la primera veritat indubtable: "Cogito, ergo sum".
• L'existència del "jo", del subjecte pensant, és la primera certesa de la filosofia cartesiana. Abans de tot, Descartes és un esperit o consciència; és pensament.
• Aquesta idea es converteix, per la seva claredat i distinció, en el model de certesa de qualsevol altra idea.
• Inici de l'idealisme: la realitat és donada com a contingut de la consciència (idees).
• Problemes del coneixement en tota la filosofia moderna: buscar criteris per superar el "solipsisme". Estar segur que les idees reflecteixen el món i trobar un coneixement comú i objectiu.

Classes d'idees

• El pensament pensa idees.
• Idea és tot el conegut de la ment (imatges, sensacions, records...). S'han d'esbrinar quines

Les Idees Polítiques de John Locke i el Liberalisme

El pensament polític de John Locke es desenvolupa principalment en les seves obres clau: les Lletres sobre la Tolerància (1689, 1690 i 1693) i els Dos Tractats sobre el Govern Civil (1690).

El Segon Tractat, especialment, busca establir la base filosòfica i política de l'Estat, cercant la seva legitimitat en l'origen contractual. A més, Locke hi exposa els postulats bàsics del **liberalisme clàssic**.

Tot i que aquesta obra s'ha interpretat sovint com una simple justificació de la Revolució Gloriosa de 1688, és evident que la seva intenció és molt més àmplia, plantejant un al·legat a favor de la llibertat i la democràcia.

L'Estat de Natura i la Llei Moral Natural

L'estat de natura...