Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

La filosofia de la ciència explora el coneixement humà, sovint basant-se en la raó i prescindint de l'experiència sensible per a certes veritats.

La Filosofia de la Ciència: Què és Conèixer?

Elements del Coneixement

Conèixer és un procés mental on hi intervenen una sèrie d'elements fonamentals:

1. L'objecte: Part de la realitat captada per nosaltres.
2. El subjecte: L'individu que pretén conèixer. Posseeix unes estructures cognitives que li permeten aprehendre l'objecte.
3. El coneixement: El resultat del procés d'aprehensió intel·lectual de l'objecte que fa el subjecte. Constitueix una representació mental de la realitat.

Teories Filosòfiques del Coneixement: Racionalisme i Empirisme

Hi ha dues teories filosòfiques principals que intenten...

Característiques del llenguatge

L’ésser humà posseeix un llenguatge que li permet transmetre fets, no tan sols presents, sinó també passats o futurs, reals o imaginaris. Des de la lingüística es considera que el llenguatge és la facultat humana de comunicar-se mitjançant un sistema de signes. Es manifesta en la llengua concreta que fa servir cada parlant i tindria les característiques següents:

• 1. És arbitrari o convencional: el dibuix d'una porta oberta és un significat que indica on és la sortida. La paraula sortida és un signe que ens proporciona la mateixa informació. Però hi ha una diferència, perquè en el primer cas es produeix una relació de semblança entre el signe i el que representa, però en el segon no hi ha

Les Quatre Regles Fonamentals del Mètode Cartesià

• Regla de l'Evidència (Intuïció)

  L'evidència és una activitat simple de la ment a través de la qual capta intel·lectualment alguna cosa de forma immediata i transparent. Consisteix a acceptar únicament les idees evidents, és a dir, aquelles que la *intuïció* capta de forma clara i diferent. Són tan diferents que permeten diferenciar-les perfectament d'altres, la qual cosa impossibilita les confusions. Aplicant aquesta norma, obtenim un nou criteri de veritat. Una idea serà *veritable* si és *evident* per la nostra raó.

• Regla de l'Anàlisi

  La *intuïció* només pot captar de forma clara i distinta allò que és simple. Si en la nostra ment hi ha una idea complexa, només podem saber

Una ciència es compon de teories. Les teories constitueixen sistemes en els quals s'integren les lleis. En estudiar l'estructura de les ciències, se solen establir distincions entre llei i teoria:

Diferències entre Lleis i Teories

• Les lleis s'expressen en enunciats aïllats, mentre que les teories es componen de conjunts d'enunciats. Les teories són més generals que les lleis i de major abast. Les lleis s'integren en teories a partir de les quals es poden deduir.
• Les lleis només contenen termes que fan referència a alguna cosa observable o definible operacionalment. En canvi, les teories contenen termes teòrics (com a mínim un), és a dir, termes que fan referència a alguna cosa no observable ni definible operacionalment.
• A causa del

Els filòsofs de l'edat grega.

-Plató: Considerava que l'humà és un ésser format pel cos (material i mortal) i l'ànima (espiritual i immortal).

-Aristòtil: Pensava que l'esser humà és una unitat substancial en què és dirigien, però no se separaven, el cos i l'ànima.

-Epicur: Ell defensava que l'ésser humà es un conjunt d'àtoms materials que se separen a la mort.

En l'Edat Moderna.

-Descartes: Ell veu com a dualitat cos i ànima, en la línia de Plató i del cristianisme.

-Hobbes: Defensa una antropologia monista i materialista els humans som màquines complexes.

-Kant: Subratlla la racionalitat i l'autonomia moral de l'home les idees de racionalitat ciènia i progrès orientaran la marxa de la cultura occidental fins als nostres dies....

Introducció a la filosofia

La filosofia és etimològicament un mot compost que prové del grec. Phileo significa ‘estimar’ o ‘ser amic’ i el substantiu sophia vol dir ‘saviesa’, ‘intel·ligència’ o ‘comprensió profunda de les coses’. Per tant, etimològicament, la filosofia és l’amor a la saviesa. El filòsof és algú que la busca, que discuteix i que s’interroga sobre el món, sobre el significat de les coses, sobre el procés del coneixement, sobre l’acció humana i sobre el llenguatge.

La filosofia va néixer com un ‘miracle grec’, perquè a les ciutats gregues aparegué la democràcia, és a dir, la possibilitat de discutir lliurement el poder polític i de criticar els mites.

Sembla que el primer que fou...

L'antropologia de Descartes

Per a Descartes, només tenim ànima els humans. Aquesta ànima no és la causant de la vida, sinó que s'uneix a l'humà i, quan aquest mor, abandona el cos. La vida humana, que pertany al món material, s'explica per dues raons mecàniques: calor i moviment.

Descartes va introduir la teoria de la circulació de la sang a l'explicació mecànica del cos:

• El cor: És el motor de la vida.
• Esperits animals: Es generen a partir de la sang i actuen com a intermediaris entre l'ànima i el cos.

Descartes pretén explicar fets de l'experiència que només són intel·ligibles si s'admet que cos i ànima s'intercomuniquen: hi ha fets corporals que influeixen l'esperit i les decisions de l'esperit fan que el cos actuï. En l'ànima...

Coneixement mitològic: primeres descripcions del món

El coneixement mitològic es basa en les primeres descripcions i explicacions del món a través de personatges llegendaris, déus i herois. En aquest context, les forces de la natura estan personificades (antropomorfisme).

Relats fantàstics i caràcter tradicional

• Relats fantàstics: Les seves explicacions no són racionals ni estan justificades; tampoc recorren a cap llei, sinó al caprici dels déus.
• Autor desconegut i col·lectiu: Tenen una formació lenta, espontània i popular.
• Caràcter tradicional i acrític: Es transmeten de pares a fills.

El pas del mite al logos

Aquest procés consisteix a abandonar gradualment el mite per substituir-lo pel logos. Suposa l'aparició del pensament racional...

1. Plató

Filòsof grec de l'època clàssica. Corrent filosòfic: idealisme platònic.

• La República: És un tractat de política on Plató suggereix un Estat utòpic (u- [no] + topos [lloc]). Es tracta d'un Estat aristocràtic on governen "els millors".
• Teoria de les idees: Existeixen dos mons:
  • Món sensible: es percep amb els sentits. És una còpia.
  • Món intel·ligible o de les idees: es percep amb la raó. És l'autèntica realitat.
• Teoria del coneixement: El coneixement es divideix en:
  • Opinió: propi del món sensible. Es basa en l'experiència i no és l'autèntic; tan sols és creença.
  • Ciència: l'autèntic saber. És racional, del món ideal, universal i segur; només el posseeixen els més savis.
• Teoria antropològica: L'ésser humà està