Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

El Determinisme: Diverses Perspectives

El determinisme postula que l'univers es regeix per lleis estrictes, des de la matèria fins als moviments mecànics. S'exposen diverses corrents deterministes:

• Determinisme fisiològic: Els actes considerats lliures són, en realitat, reflexos condicionats molt elaborats (segons Ivan Pàvlov).
• Determinisme psicoanalític: L'obrar humà està mogut per l'inconscient (Sigmund Freud).
• Determinisme econòmic: La infraestructura determina el funcionament de la societat, i la superestructura és el conjunt de valors, creences, institucions i formes d'organització socials.
• Determinisme genètic: Les corrents sociobiològiques sostenen que la dotació genètica individual causa les nostres actuacions.
• Determinisme

La naturalesa de la bona voluntat

La bona voluntat no és bona per allò que ella fa o aconsegueix, no és bona per la seva capacitat d’obtenir qualsevol fi proposat, sinó únicament pel voler; és a dir, ha de ser apreciada sense comparació molt més que tot allò que pugui ser acomplert per ella simplement en benefici de qualsevol inclinació.

Així, el valor moral d’una acció no rau, segons Kant, en les seves conseqüències, ni en cap fi o propòsit que es vulgui aconseguir amb l’acció, sinó en la màxima que ha determinat la voluntat a obrar. És, per tant, la intenció de la bona voluntat allò que indicarà la moralitat d’una acció.

L'imperatiu categòric

Hem vist que una persona actua correctament quan actua per deure, i actua...

Diferència entre ètiques teleològiques i deontològiques

Les normes derivades establertes per les ètiques teleològiques no sempre coincideixen amb les de les ètiques deontològiques.

Exemple: en el cas de l'eutanàsia, l'ètica teleològica pot passar per alt el «respecte a la vida» pel desig de la persona; en canvi, l'ètica deontològica prioritza el «respecte a la vida», ja que se'n considera un deure.

Teories ètiques clàssiques

Teories teleològiques naturalistes subjectives

Eudemonisme aristotèlic (s. IV aC)

Eudaimonia: per Aristòtil, el fi de les accions humanes és la felicitat (eudaimonia). Com l'ésser humà assoleix la felicitat:

• Practicant la virtut (areté): la raó ens informa; cal seguir la regla del terme mig. Ex.: covardia

Teories de deures

Les teories de deures neguen que es pugui justificar i fonamentar la correcció moral d’una acció en les seves bones conseqüències.

L'ètica kantiana

Segons l'ètica kantiana, l’únic absolutament bo és la bona voluntat. Si una persona actua per bona voluntat, vol dir que actua per respecte al deure; és a dir, que obeeix la veu de la raó. La raó prescriu la llei segons la qual han de viure els éssers racionals: la llei moral.

L'actuació moral es basa en la següent premissa: "Actua segons una màxima de manera que, al mateix temps, puguis voler que es converteixi en llei universal". Aquest principi es coneix com l'imperatiu categòric. La llei moral expressada en l’imperatiu categòric es concreta en normes morals...

L'ètica i la moral: definicions i diferències

La paraula ètica prové del grec êthos i significava, primitivament, estatge. Posteriorment, Aristòtil va afinar aquest sentit i, a partir d'ell, va significar «manera d'ésser» o «caràcter». Així, l'ètica era com una espècie de segona casa o naturalesa; una segona naturalesa adquirida, no heretada com ho és la naturalesa biològica.

L’ètica, per altra banda, és una reflexió sobre la moral. Com a filosofia de la moral, es troba a un nivell diferent: es pregunta per què considerem vàlids uns comportaments i no uns altres, i compara les pautes morals que tenen diferents persones. Enuncia principis generals o universals inspiradors de tota conducta i crea teories que estableixen...

Capítol 6: Anàlisi de la moralitat

1. Explica el tipus d’imbecilitat moral que pateix el Sr. Kane.

El tipus d’imbecilitat que pateix el Sr. Kane és aquell capaç de cometre qualsevol crim per tal de satisfer els seus capricis. Aquests personatges es consideren uns egoistes, ja que són esclaus dels seus desitjos i van suposar que era millor viure envoltat de pànic i crueltat que entre amor i agraïment.

2. Quines qualitats personals i requisits socials són necessaris a fi de “tenir consciència”?

Per tenir consciència són necessaris uns requisits fonamentals:

• Saber que no tot és igual, ja que volem viure humanament bé.
• Estar disposats a fixar-nos en si allò que fem correspon al que volem de debò o no.
• Anar desenvolupant el bon gust

La mort de Déu

La mort de Déu significa per Nietzsche una crítica radical de la religió, de la moral i de la metafísica. És l'alliberament d'una càrrega que pesa sobre l'home: la idea del més enllà, de la transcendència objectiva. Nietzsche arriba a la conclusió que és la idea de Déu la que no permet a l'home desenvolupar-se com a home, arribar al superhome. Déu és el gran obstacle per arribar a la realització humana: el superhome. Per això pensa que, perquè visqui l'home, ha de morir Déu.

La mort de Déu significa que s'han esfondrat els principis que mantenien la tradició, la cultura i la història d'Occident. Totes aquestes fonamentades en aquesta idea de Déu. La mort de Déu ha estat provocada per:

• El Renaixement: l'antropocentrisme

Guia d'estudi: El text expositiu i l'argumentatiu

El text expositiu

Característiques principals

• Contenen moltes dades o xifres.
• No es mostren opinions de l'autor.
• Tenen com a objectiu transmetre informació de manera objectiva, clara i senzilla.
• Tenen una finalitat didàctica.
• L'emissor adopta un punt de vista objectiu.

Parts del text expositiu

• Introducció: És la presentació del tema. L'autor exposa de què parlarà. Sol ser el primer paràgraf del text.
• Desenvolupament: És l'exposició de la informació del tema de manera clara i ordenada. És la part central del text.
• Conclusió: És el resum de les idees principals que s'han exposat. Funciona com a recapitulació o síntesi final.

El text argumentatiu

Característiques principals

• L'autor exposa els

El mètode de Descartes i els errors de la voluntat

Si no apliques el mètode, pots caure en l'error. Ara bé, aquest error no serà de la raó, sinó de la voluntat amb què es decideix. Els errors són:

• La precipitació: arribar a una conclusió de manera apressurada sense examinar amb suficient atenció l’evidència disponible.
• La prevenció: creure que mai disposem de suficients dades per a obtenir una conclusió. Per tant, mai s'obté cap conclusió.

El mètode deductiu i la recerca de la veritat

Descartes ens mostra el mètode deductiu, aquell que ens permetrà aconseguir veritats absolutes per mitjà d'un procediment que s'ha de seguir (evidència, anàlisi, síntesi i enumeració). Per a l'aplicació d'aquest mètode és necessari complir...

Teoria de l'home mesura (Protàgores)

Empirisme epistemològic: considerava que els sentits eren l'únic camí del coneixement. Només podia ser conegut allò que podia ser captat pels sentits. La realitat per a nosaltres és allò que percebem. Conclusions:

• És un empirisme, perquè els sentits són l'origen i els límits del coneixement.
• És un fenomenalisme, perquè la realitat queda reduïda a tot allò que impressiona o afecta els sentits.
• És un relativisme, ja que no existeix una veritat absoluta o categòrica: la veritat depèn de cadascú. Totes les opinions són vàlides. No existeix un patró absolut que pugui ser acceptat per tothom.

Dialèctica socràtica (Sòcrates)

Mètode socràtic: escepticisme — «Només sé que no sé res»....