Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

La proposta de Nietzsche: Llibertat i existència

Nietzsche presenta una proposta alternativa a la teoria del coneixement, la metafísica i la moral tradicionals per intentar retornar la llibertat a l’existència. Per tant, el primer pas és alliberar l’ésser humà d’allò que el limitava des de fora.

La mort de Déu i el nihilisme

La primera d’aquestes càrregues és Déu. La mort de Déu significaria el final de tota idealitat, transcendència i objectivitat, ja que s’elimina el judici moral sobre la vida. En això hi ha un perill: el nihilisme passiu de l’«últim home». És l’home que no creu en res, que perd tot idealisme (voluntat del no-res). Pensa que res no té valor i se li genera un buit; s’enfonsa, s’angoixa i no...

Capítol 5: Reflexions sobre la Vida i els Valors

1. Per què Esaú i el Sr. Kane "simplifiquen" la vida?

   Que Esaú com Kane simplifiquin la vida vol dir que tots dos es preocupen únicament per aconseguir allò que necessiten en un moment determinat de la seva existència. Això implica fixar-se en un sol aspecte de la realitat sense tenir una perspectiva de conjunt. No es tracta només de viure per una sola cosa (com les llenties, en el cas d'Esaú), sinó que Esaú va sacrificar altres aspectes importants de la seva vida per aconseguir-ne un de sol.

2. Comentari sobre la història del savi budista

   El budista demana al seu deixeble que agafi allò que més li agrada d'una habitació. El deixeble, deixant-se portar pels impulsos i els desitjos, agafa

L'existencialisme i la fenomenologia

Sören Kierkegaard: Precursor de l'existencialisme

Sören Kierkegaard (1813-1855) constitueix, en molts aspectes, un precursor de l'existencialisme. Contra Hegel, realitza una afirmació radical de l'individu. És cert que això ja ho han fet de maneres diverses autors com Mill o Marx, però la diferència és que Kierkegaard fa aquesta afirmació des de la interioritat angoixada de la persona i no des del seu ésser històric o social.

La consciència de viure permanentment sobre el «tall de la navalla» genera angoixa, enfront de la qual els humans han reaccionat al llarg de la història de tres maneres diferents mitjançant els estadis:

• Estadi estètic: L'home es lliura a la interioritat i al gaudi dels

Distinció entre moral, moralitat i ètica

Distingeix entre moral, moralitat i ètica. Relaciona el significat d’aquests mots amb el que diu aquest fragment de José Ortega y Gasset.

“Jo veig la característica de l’acte moral en la plenitud amb què és volgut. Quan tot el nostre ésser vol alguna cosa –sense reserves, sense pors, íntegrament– complim amb el nostre deure, perquè és el màxim de la nostra fidelitat amb nosaltres mateixos. Una societat on cada individu tingués la potència de ser fidel a si mateix seria una societat perfecta: Què vol dir el que anomenem home íntegre sinó un home que és enterament ell i no un sargit de compromisos, de capricis, de concessions als altres, a la tradició, al prejudici?” (J. ORTEGA

La Llibertat: Externa i Interna

Llibertat Externa (Política o Social)

La llibertat externa es dona quan els factors externs no impedeixen actuar d’una forma determinada. Si no hi estem d’acord, ens podem manifestar. Aquest tipus de llibertat es coneix també com a llibertat política o social, ja que les limitacions provenen d’aquesta mena de factors.

Llibertat Interna (Llibertat d'Elecció)

És la llibertat d’elecció o de decisió. El grau de llibertat interna varia:

• Si escollim X en comptes de Y perquè ho hem volgut així, el grau de llibertat interna és gran.
• Si escollim X en comptes de Y perquè hi ha raons de caràcter, de creences o condicionaments de qualsevol tipus que ens impedeixen escollir Y o ens obliguen a escollir X, el

El Problema Moral: L'Utilitarisme

Caracterització de l'Utilitarisme

S’atribueix la fundació de l’utilitarisme a **Jeremy Bentham** i a **James Mill**, pare de J.S. Mill.

La Definició de J. Bentham

J. Bentham defineix l’ètica de la següent manera:

“L’ètica és l’art de dirigir les accions dels homes a la producció de la major quantitat possible de felicitat per al major nombre de persones.”

L’utilitarisme és, per tant, una **ètica pública** que considera que és possible la creació d’un ordre social en el qual la felicitat de cadascun dels membres que la formen pot ser satisfeta.

Una acció és moralment bona o correcta des del punt de vista moral si és **útil**. Tanmateix, una acció és **útil** si proporciona **felicitat*...

Veritat i mentida en sentit extramoral

L'home utilitza la intel·ligència per fingir, però no són mentiders. La veritat és una ficció i ens sentim obligats a ser mentiders. La veritat, entesa com a obligació moral, ens tanca i ens fa oblidar la realitat.

La genealogia del concepte

1. Una intuïció concreta i individual arriba a la ment en forma d'impuls nerviós.
2. La imatge es converteix en so.
3. La paraula es converteix en concepte.
4. S'estableix una relació amb les coses i altres persones.
5. Oblidem aquest procés i pensem que les metàfores són les coses en si mateixes.

Nietzsche diferencia entre l'home racional (el científic) i l'home intuïtiu (l'artista).

La tercera etapa: el pensament de Zaratustra

En aquesta etapa, el seu pensament es radicalitza....

Nietzsche i la Concepció del Llenguatge

Nietzsche parteix d'una concepció de la realitat en la qual es veu clarament l'herència d'Heràclit: la realitat és pur devenir, canvi incessant. Per la filosofia occidental, l'únic camí que ens permet apropar-nos a la realitat és el llenguatge, un instrument perfectament dissenyat per obtenir la veritat sobre el món.

Nietzsche, en canvi, intenta demostrar la impossibilitat d'un coneixement cert de la realitat fent ús del llenguatge conceptual.

Orígens i Funció del Llenguatge

El llenguatge té els seus orígens en l'impuls de l'individu que vol expressar la seva experiència vital: les sensacions de dolor, plaer, admiració, temor, malenconia, bellesa, impotència, estranyesa,... Però aquesta...

Friedrich Nietzsche: Vida i Obra

Friedrich Wilhelm Nietzsche va néixer el 15 d'octubre de 1844 i va morir el 25 d'agost de 1900. Va ser un filòsof, poeta, músic i filòleg alemany, considerat un dels pensadors moderns més influents del segle XIX.

Va realitzar una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental basada en l'anàlisi de les actituds morals (positives i negatives) cap a la vida.

La seva influència va ser particularment notòria en els filòsofs existencialistes, crítics, fenomenològics, postestructuralistes i postmoderns. És considerat un dels tres «mestres de la sospita» (segons la coneguda expressió de Paul Ricoeur), al costat de Karl Marx i Sigmund Freud.

Nietzsche i la Defensa del Vitalisme

En...

La felicitat com a objectiu de l'acció política

La felicitat és també l'objectiu de l'acció política. Es descarta que qualsevol mitjà sigui adient per a la política; no qualsevol règim polític és vàlid per arribar a aquesta felicitat. Al contrari de Hobbes, es diu que no es pot consentir una dictadura, encara que pugui portar beneficis socials com la pau i l'ordre. La felicitat humana implica el desenvolupament de les capacitats d'autogovern i participació en la vida pública, perquè si traiem això, els humans perden la seva dignitat i es limiten a obeir. La felicitat implica llibertat; per això, es defensa un sistema democràtic, representatiu i liberal. La llibertat és un component essencial per a la nostra felicitat: és...