Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Conceptes Clau: Subjecte i Objecte de la Consciència

La consciència ha estat molt estudiada pels científics, però l’únic que sabem és que emergeix dels mecanismes del cervell. No s'ha de confondre amb el sentit d’estar conscients. Quan es diu que algú no té consciència, volem dir que és immoral, que actua de manera perversa, sense compassió ni remordiments. Els seus actes són variats, però sempre hi distingim dos elements:

• Subjecte: S’utilitza per designar el jo que coneix (subjecte cognoscent).
• Objecte: Allò del que el subjecte n’és conscient. Contingut conscient del coneixement.

Quan estem conscients, sempre coneixem alguna cosa. La consciència no pot estar buida de contingut. Aquesta relació de la consciència i l’objecte...

La Moral Provisional de René Descartes

En realitzar la seva anàlisi dels fonaments del pensament, el pensador racionalista René Descartes es va veure conduït a posar en dubte tot el seu coneixement per poder deixar de banda tots els seus prejudicis. No obstant això, per poder guiar-se provisionalment a través de la vida d'una manera ètica, va posar en pràctica un codi de conducta al qual ell denomina moral provisional.

El Racional de la Moderació i el Just Mitjà

La moral provisional de Descartes posa en joc una sèrie de màximes orientades a guiar la conducta de les persones en relació al que s'estableix socialment de manera moderada. La conducta moderada no és una novetat del filòsof francès, sinó que, al contrari, el just mitjà...

Comparativa Filosòfica: Plató i Descartes

Similituds Fonamentals

L'Innatisme i les Idees Innates

Tots dos comparteixen la visió de l'innatisme, afirmant que les idees vertaderes ja es troben en el nostre cap en néixer. Descartes, sobretot, defensa que les idees es troben de forma latent al principi i que, per tal que surtin del nostre cap, cal que ens les recordin i que les entenguem. Plató ho lliga amb la idea de la transmigració de l'ànima en un altre cos, cosa de la qual Descartes no parla: "Mai descobrim, tan sols recordem una cosa que ja sabíem".

Importància de les Matemàtiques

Tots dos donen molta importància a les matemàtiques. Per la seva part, Plató es basa en la matemàtica pitagòrica, pròpia del seu moment històric, i...

Sovint es presenta Descartes com l’adversari «natural» de l’empirisme; però aquesta afirmació és més complexa del que sembla i s’ha de prendre amb precaucions. Els empiristes es manifesten habitualment per oposició a Descartes, però la petja cartesiana sobre l’empirisme fou important, tot i que matisada. Els empiristes, evidentment, no accepten l’existència de les idees innates, però ja s’ha deixat de banda la qüestió platònica per centrar-nos en la pregunta pel coneixement.

Influència de Descartes en l'Empirisme

Trobem dos nivells d’influència cartesiana molt importants en l’empirisme:

• La regla d’evidència: És la regla més important del mètode. No podem acceptar res que no se sàpiga amb evidència què és,

John Locke: Empirisme i Idees

1- Hi ha una altra manera d'adquirir idees a través de l'experiència, que les trobem a través de la percepció del nostre interior. Estan les idees de sensació, i les idees de reflexió, que són les idees que adquirim amb processos mentals.

2- Sensació: Una font per adquirir idees.
Reflexió: Font per adquirir idees mitjançant esquemes mentals

3- John Locke és un filòsof empirista, que accedeix a les idees a través de l'observació i l'experiència. Per a Locke, l'experiència és un mètode d'adquirir idees a la nostra ment mitjançant la percepció, ja sigui interior o exterior. Locke afirma que la nostra ment al néixer no té cap idea, és una 'tabula rasa', doncs nega l'existència de les idees innates....

El dualisme de René Descartes

Dualisme: Descartes assumeix l'existència no de dues, sinó de tres substàncies: la substància pensant o ment, la substància infinita o Déu i la substància extensa o món. Les dues primeres substàncies són no materials i no poden estar subjectes al dubte. Segons la cèlebre màxima "Cogito ergo sum", fins i tot si hom es planteja la seva pròpia existència, ja està pensant i, per tant, hi ha quelcom que existeix com a subjecte pensant (el jo o la ment). L'existència de Déu és indubtable per la seva pròpia perfecció (argument ontològic). Aquestes realitats són no materials, ja que no cal suposar un cervell o part física per admetre els pensaments, i la divinitat, per definició, pertany a un món...

Tipus de substàncies segons Descartes

• Res Cogitans: És el pensament, la raó i la intel·ligència, el qual és immaterial. És el Jo sorgit del Cogito. Seria l'equivalent a l'ànima.
• Res Extensa: És la matèria en la seva qualitat d'extensió.
• Res Divina: Déu, del qual ja hem demostrat la seva existència i seria l'única substància pròpiament dita si ens limitem a la definició (Spinoza).

Classificació de les idees

Un altre aspecte molt important del pensament de Descartes és la classificació de les idees, fet que serà determinant pel naixement de dos moviments filosòfics enfrontats: Racionalisme i Empirisme, segons acceptin o no l'existència d'idees innates.

En primer lloc, caldria definir el concepte d'idea, que seria el coneixement...

La crítica de Locke a les idees innates

Per a Locke, una idea és sempre una representació que la ment fa d’alguna cosa i no hi pot haver idees innates perquè, sense experiència prèvia, no podem tenir cap representació de res en la nostra ment. Segons Locke, la ment és totalment passiva en la recepció d’idees simples que provenen de l’experiència. Sense experiència, la ment per ella sola no podria conèixer res.

En concret, per a un empirista no hi ha idees innates perquè no hi ha cap coneixement al qual la humanitat doni el seu assentiment universal. El coneixement humà, en origen, és com un llenç en blanc, de manera que la raó extreu el seu coneixement de l’experiència. Les idees per a Locke són sempre idees particulars...

Llibertat i Determinisme: Les Diferents Teories Filosòfiques

Cal aclarir què s’entén per llibertat interna i llibertat externa.

Llibertat Externa i Llibertat Interna

Llibertat Externa

La llibertat externa consisteix en el fet que ningú ens impedeix actuar de la manera que ens sembli oportuna, sempre que estigui permès per llei, segons el marc jurídic i polític d’una societat.

Llibertat Interna (Llibertat de Voluntat)

La llibertat interna consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten: és la llibertat de voler una cosa o una altra, també anomenada llibertat de voluntat (ex: vull dormir o no...). La llibertat interna és la llibertat moral, és a dir, la capacitat de conduir la pròpia vida d’acord amb...

Escoles de la Filosofia del Renaixement

Utopies

Inspirades en la República de Plató, les utopies renaixentistes proposaven models socials ideals:

• Thomas More: Utopia. Crítica a la societat de l'època, defensant l'eliminació de la propietat privada i una vida senzilla.
• Tommaso Campanella: La ciutat del Sol. Utopia social que combina platonisme i fe cristiana, centrada a evitar els instints.
• Francis Bacon: Nova Atlàntida. Utopia social des d'una òptica científica. Societat ideal fonamentada en la utilitat del saber i el gran paper de la ciència, considerada l'ànima de la modernitat.

Escepticisme

Va ser un corrent molt influent durant el Renaixement, marcat pel desig de la veritat.

Michael de Montaigne

Montaigne va oferir una visió crítica...