Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

1.3. Característiques de la Filosofia

a) Ultimitat i Universalitat

La filosofia, pel fet de buscar una explicació racional, s'oposa de manera total al mite. Aquesta oposició es manifesta en diversos aspectes:

• S'oposa al pensament mític en general, a la seva manera d'explicar l'univers, l'existència humana, la societat i la cultura.
• Aquesta oposició és absoluta perquè la filosofia també pretén oferir una explicació última i universal.

La filosofia sorgeix de la convicció que, en principi, tots els aspectes de la realitat poden ser explicats de forma racional.

b) La Idea de Necessitat

Es pot afirmar que l'explicació racional (logos) comença quan la idea d'arbitrarietat (característica del pensament mític) és substituïda definitivament

Glossari de Termes de la Filosofia Presocràtica

• Aire: És l'arkhé d'Anaxímenes i un dels quatre elements o arrels d'Empèdocles.
• Arkhé: Principi o element del qual es compon tot el que existeix.
• Cosmos: Ordre de l'univers, generat a partir del caos.
• Caos: Desordre de l'univers a partir del qual va sorgir el cosmos.
• Monista: Filòsof presocràtic que defensa l'existència d'un sol arkhé.
• Arrel: Les quatre arrels d'Empèdocles (aire, foc, terra i aigua).
• Nombres: És l'arkhé de Pitàgores.
• Apeiron: Alguna cosa indeterminada; és l'arkhé d'Anaximandre.
• Raó: El pas del mite al logos; l'arkhé d'Heràclit.
• Llavors: És l'arkhé d'Anaxàgores; es coneixen com a spermata o homeomeries.

El Mite i el Logos en el Pensament Grec

Mite: És un relat memorable...

Els sofistes i el pensament antropològic

Els sofistes van centrar el seu pensament en l'antropologia, deixant de banda l'estudi de la natura per centrar-se en la moral i la filosofia política. Amb l'aparició de la democràcia de Pèricles a Atenes, la ciutat es va convertir en la capital cultural de la Mediterrània; per això, molts intel·lectuals es van traslladar a viure-hi. Els sofistes eren considerats metecs perquè venien de fora d'Atenes.

Aquests pensadors es guanyaven la vida ensenyant als joves aristòcrates (classe alta) a dominar l'art de la paraula per triomfar en la política, és a dir, l'oratòria. Ensenyaven a defensar el "sí i el no" d'una mateixa qüestió; per aquest motiu, es deia que eren experts a portar la contrària...

Pensament Sofista: Relativisme i Convencionalisme

Pensament: Es va qüestionar la capacitat humana d'arribar a un coneixement segur. Defensaven posicions relativistes (cadascú tenia el seu punt de vista sobre qualsevol tema); alguns sofistes defensaven l'escepticisme (pensaven que el coneixement era inaccessible).

Les reflexions d'aquests autors se centren en el terreny de l'ètica i la política. Desitjaven buscar bases racionals a qüestions relacionades amb la societat i investigaven l'origen i la naturalesa de les lleis.

Distinció entre Nomos i Physis

• Nomos: Conjunt de lleis i normes convencionals, fruit d'un pacte entre persones; són canviables.
• Physis: Expressa allò natural; les lleis i les normes no són fruit d'un acord, sinó que tenen

Heràclit insistia en el dinamisme de la realitat. Tanmateix, també deixava constància de la seva convicció que sota els canvis existeix un logos, una raó, un ordre que ens ha de permetre entendre la unitat del procés. És a dir, l’harmonia generada precisament per la tensió.

Tot aquest discurs no acaba de convèncer Parmènides, per al qual la qüestió continua sent que només podem definir allò que és cada cosa. No hi ha cap altra possibilitat de pensament: cal pensar allò que és cada cosa, immòbil, independent per si mateixa i aïllada de tot.

L'anàlisi i la dialèctica: dues formes de pensar

En definitiva, ens enfrontem a les dues formes bàsiques en què podem pensar la realitat:

• L’anàlisi: que estudia cada cosa per separat,

L’origen del pensament racional: Monistes i Pluralistes

En les primeres albors de la civilització —fa aproximadament trenta segles si ens referim al nostre món occidental— circulaven, en forma de poemes èpics, pel que avui és Grècia, les explicacions més diverses sobre el món que els tocava viure.

El resultat d’aquesta mentalitat és la consolidació d’un univers mític governat per forces sobrenaturals que escapen a la nostra comprensió i al control de la nostra voluntat.

A Milet, Efes o Samos, per primera vegada el logos s’imposa al mite i els imprevisibles déus homèrics comencen a deixar pas a la regularitat de les lleis naturals.

Els filòsofs monistes

Tales, observant la presència de l’aigua fins i tot en l’alè,...

Índex de continguts

• 1. El naixement de la filosofia a Grècia
• 2. La filosofia de l'època clàssica: Plató i Aristòtil
• 3. Pensament hel·lenístic i grecoromà
• 4. La filosofia a l'Edat Mitjana
• 5. Renaixement i revolució científica
• 6. Racionalisme i empirisme
• 7. Teories polítiques del segle XVII i la Il·lustració
• 8. El pensament en la Revolució Industrial
• 9. L'irracionalisme: La sospita de la raó

1. El naixement de la filosofia a Grècia

Segle V a.C.

Sòcrates no es deixa corrompre mai i apel·la a la consciència.

2. La filosofia de l'època clàssica: Plató i Aristòtil

Segle IV a.C.

Tots dos cerquen la justícia. Aristòtil vol construir un estat just.

3. Pensament hel·lenístic i grecoromà

Segle IV a.C. fins al segle V d.C.

Les ciències se separen....

L'origen de la filosofia i el pensament presocràtic

En el segle VI aC, la filosofia va néixer al mateix temps que la polis o ciutat-estat grega i paral·lelament al pensament democràtic.

La qüestió sobre la qual els primers filòsofs (els presocràtics) se centraren va ser la pregunta per la natura (physis). Ja no servien les narracions que proporcionava el pensament mític per comprendre l'origen o la formació de l'Univers. Mentre s'interrogaven sobre la naturalesa de les coses, va sorgir la pregunta per l'arjé o principi del qual procedeixen totes les coses. Els diversos filòsofs van elaborar teories successives amb què intentaven establir les seves possibles característiques, és a dir, els possibles atributs de l'ésser. Però,...

Els Valors Fonamentals de la Convivència

La Llibertat i les seves Dimensions

La llibertat es pot entendre de diverses maneres:

• Com a participació: en els afers públics.
• Com a independència: d'un individu respecte de la intromissió de l'Estat en la vida privada de l'individu.
• Com a autonomia: per donar-se a si mateix "les pròpies lleis", és a dir, tenir la capacitat de decidir per si sol el que cadascú considera humanament digne de fer per arribar a ser persona.

La Igualtat i la Dignitat Humana

La igualtat es pot entendre de diverses maneres:

• Igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
• Igualtat d'oportunitats.
• Igualtat davant la recepció de diverses prestacions socials.

Totes aquestes igualtats tenen un mateix fonament: la igual dignitat de

Filosofia i ciència: la primacia de la raó

Com a sabers que són, tant la filosofia com la ciència es caracteritzen per la primacia de la raó.

Disciplines actuals com la física i la química han viscut un procés d'emancipació respecte a la filosofia.

Respecte als fonaments, la ciència ofereix decepcions. En el sentit estricte de la paraula, la utilització del mètode la fa rigorosa i verdadera.

L'origen de la filosofia i la seva relació amb la religió

La filosofia guarda algunes relacions amb la religió, tant per l’objectiu que persegueix com pel seu origen.

Situada davant el món, la filosofia neix de la nostra perplexitat.

La filosofia és un saber racional que neix estretament vinculat a la ciència.

Tant el mite com la filosofia no...