Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

L'Ésser i l'Esdevenir: La Naturalesa de la Realitat

L'Ésser està constituït pel conjunt de tot el que existeix o és. Es pot considerar de dues maneres diferents:

• Sentit Restrictiu: Es considera realitat allò del qual en tenim una experiència, ja sigui observat pels nostres sentits, o a través d'instruments, o simplement perquè podem constatar-ne l'existència.
• Sentit Ampli: Inclou no només la realitat física (l'anterior), sinó també realitats subjectives que coneixem íntimament.

Heràclit i Parmènides: El Canvi vs. La Permanència

Heràclit d'Efes diu que la realitat s'amaga en l'esdevenir etern, en el canvi constant d'éssers, idees, etc. En canvi, Parmènides va defensar que la realitat era l'Ésser immutable, l'essència subjacent...

Conceptes Fonamentals de l'Ètica

Judicis Pràctics

Els judicis pràctics sobre allò que és bo fer aquí i ara condueixen a actuar d'una manera o una altra.

Raó Tècnica

La raó tècnica es refereix als processos en els quals els humans produeixen coses.

Experiència Pràctica

L'experiència pràctica és l'acumulació d'experiències al llarg de la vida.

Praxi

La praxi procura el bé de la vida considerada com un tot. El fi de l'home és un bé complet, autosuficient, perdurable, que exclogui el mal, que satisfaci i que estigui a l'abast de tothom.

Tipus de Bondat

Utilitat

La utilitat és el gènere de bondat que prediquem de les accions o coses que serveixen per obtenir un fi determinat de forma eficaç.

Delectable

La bondat del delectable és allò...

El Càlcul Universal de Leibniz

El càlcul porta implícites definicions reals (elements del càlcul):

• Characteristica universal: Vocabulari i sistema de signes que utilitza el càlcul (seria universal si parléssim d'un càlcul que ho abastés tot).
• Notiones (Definicions):
  • Primitives o indefinibles.
  • Derivades (per definició real).
• Proposicions:
  • Axiomes: vàlides intuïtivament.
  • Teoremes: resolubles i deduïbles amb les regles lògiques des dels axiomes.
• Regles lògiques:
  • Formals de la lògica clàssica.
  • Específiques de l'àlgebra i la matemàtica.

La naturalesa del càlcul

El càlcul implica que tots els predicats estan continguts en el subjecte. L'observació de la realitat fenomènica a la qual correspondran els signes es fa per experimentació; és...

Conceptes Filosòfics Fonamentals

La Llum de Foc: El Poder del Sol

Representa el bé en el món sensible, una ascensió cap a l'exterior de la caverna que simbolitza l'ascensió cap al món intel·ligible.

La Dialèctica: Grau Màxim de Coneixement

La dialèctica és el grau màxim de coneixement. S'ocupa de les essències de les coses, és a dir, de les idees. La saviesa màxima, que han de tenir els filòsofs per governar, arriba a la dialèctica, convertint-se així en filòsof.

La Temprança: L'Autodomini

La temprança és l'autodomini, basat en la supremacia de la nostra part racional sobre la nostra part passional.

La Justícia: Fundament de la Ciutat

La justícia es pot definir un cop fundada la ciutat. Una ciutat justa serà aquella que compleixi...

Què és la filosofia?

Utilitzada en diferents casos, la filosofia està lligada a la raó i la podem veure de forma individual (com a guia) i global (ideals i creences que es donen en grups socials). Aquesta disciplina parteix de Sòcrates ("només sé que no sé res" / "com més sé, més em queda per saber").

Característiques

L'activitat filosòfica argumenta, pregunta, pensa, analitza, fonamenta, actua, decideix, dubta i critica.

Actitud filosòfica

Neix quan acceptem el dubte; podem donar respostes simples o no.

Què és l'ésser humà?

Aquesta és la pregunta fonamental. Diversos autors l'han definit de diferents maneres:

• Descartes: Ésser dotat de raó.
• Aristòtil: El llenguatge.
• Marx: El treball.

L'ésser humà com a ésser que juga

Nega i espera....

Classificació dels humanistes

Ateus

1) Clàssics S. XIX: Feuerbach (materialisme), Marx (comunisme).

Freud (psicoanalista) i Nietzsche (superhome).

Existencials

2) Existencials S. XX: Sartre / Camus.

Anti-sistemes i postmoderns

3) Anti-sistemes S. XX: nonod

4) Postmodern S. XX: Vattimo.

Creients

Personalisme S. XX: Mounier.

Ludwig Feuerbach (materialisme)

Trets fonamentals dels seus pensaments:

1. El món de Déu és una ficció fantàstica construïda amb materials de l'experiència del nostre món.
2. La projecció religiosa és una fase necessària en la cultura humana, però s'ha de superar.
3. En projectar-se fora d'ell, l'home atribueix a Déu allò que li pertany i resta un ésser alienat. L'autor vol treure de la religió el seu caràcter particularista i

Conceptes fonamentals de la filosofia grega

Essència: allò fonamental que fa possible que les coses siguin el que són.

Cosmos: ordre natural o món natural. Moviment: constant transformació que pateixen les coses.

Arkhé: principi originari (allò que ho genera tot) i constitutiu (forma part de totes les coses).

Les grans qüestions filosòfiques

Què es qüestionen?

• 1) Què pot conèixer l'ésser humà? El que són les coses enfront del que semblen ser: l'essència de les coses a la simple aparença; el que és vertader o raó d'opinió; el que pot ser vertader però no té per què ser-ho.
• 2) En què consisteix actuar correctament? S'ho qüestionen perquè, amb el canvi de règim polític, els valors tradicionals es van devaluar, ja que no eren

Filosofia Presocràtica: Conceptes Clau

3.3 - Heràclit d'Efes

Concepció de la natura: "Panta rei" (tot flueix)

El continu devenir de les coses, el canvi constant, és ordenat pel Logos i el foc n'és el seu principi (arjé).

El Logos: llei i principi explicatiu de l'univers

El Logos d'Heràclit s'entén en dos sentits principals:

• Com a lluita d'oposats: L'equilibri del cosmos necessita d'aquesta lluita constant d'oposats que es necessiten entre ells per poder ser entesos. Aquesta lluita revela la unitat profunda de les coses.
• Com a raó que capta la llei que regeix el món: Es tracta de captar el Logos des del mateix logos (la raó humana).

Sentits i raó s'uneixen profundament en la seva teoria del coneixement, i ambdues tenen valor ontològic.

El

La Filosofia de Plató: Ànima, Estat i Pensadors

La Divisió Tripartita de l'Ànima de Plató

Plató considera que hi ha una divisió tripartita de l'ànima per explicar l'existència de diferents funcions:

• L'ànima Apetitiva (o Concupiscible): Font d'apetits, instints o desitjos. La seva virtut és la temprança. Localitzada a l'estómac.
• L'ànima Irascible: Font de passions i emocions. La seva virtut és la fortalesa. Localitzada al pit.
• L'ànima Racional: La intel·ligència, el pensament o la saviesa. La seva virtut és la saviesa. Localitzada al cap.

L'harmonia d'aquestes parts és el que Plató anomena justícia, quan cada part exerceix la seva virtut de forma correcta.

L'Estat Ideal de Plató: La República Justa

Plató desitja un Estat just

La filosofia de Plató: Context i motivacions

La filosofia de Plató s'ha d'entendre com una reacció contra les doctrines filosòfiques i epistemològiques dels sofistes, com el relativisme. En segon lloc, sorgeix com un pensament que s'origina a partir de la insatisfacció i el descontentament amb la situació política de l'època. Plató va acudir a la filosofia per motius polítics:

• La derrota d'Atenes l'any 404 a.C. va comportar que els guanyadors, els espartans, imposessin un règim no democràtic (el govern dels Trenta Tirans).
• Aquest govern no va poder establir l'ordre ni actuar justament.

Per a cercar la veritat, Plató va emprar la dialèctica com el camí ascendent i el mètode propi i característic de l'activitat filosòfica, basat...