Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

La Crítica de Nietzsche a la Moral i la Religió

Valoració de Nietzsche del sacerdot i l'ideal ascètic

L'home, subjecte de la mala consciència, és qui, sota la figura del sacerdot, acabà trobant la manera de dur el seu automartiri fins a extrems impensables de duresa i acritud: s'inventà Déu, i amb ell el pecat, la idea de tenir un deute amb la divinitat: l'instrument més refinat imaginable d'autotortura.

Com a quinta essència de tot plegat, hi ha l'ideal ascètic. Aquest ideal es basa en la idea que:

• Aquesta vida, juntament amb tot allò que li pertany (el món, la naturalesa), no val res.
• La veritable vida se situa en un altre lloc, en una esfera completament distinta.

El sacerdot, en definitiva, és l'encarnació del desig de ser d'una...

Epicur (Segle III a.C.)

Context: Ciutats-estat (polis) com Tebes i Grècia. L'Imperi Macedònic d'Alexandre va generar una crisi política que va impulsar el canvi cap a l'individualisme.

L'Objectiu Últim: La Felicitat

La felicitat és el fi últim, el bé suprem pel qual tota la resta són només mitjans, però mai un mitjà per a un altre fi.

Hedonisme i Plaers

L'Hedonisme identifica el bé amb el plaer. L'Hedoné és la persona que considera que per ser feliç s'han de conrear els plaers.

Classificació dels Plaers

1. Universals i necessaris: La seva no realització comporta la mort de l'individu (Ex: beure aigua).
2. Universals i no necessaris.
3. No universals i no necessaris.

Friedrich Nietzsche

Nietzsche afirma que quan critiques algú, és perquè t'agradaria...

La crítica de Hume a la idea de substància

No es pot demostrar l'existència de la substància, ni material ni espiritual. Els sentits no ens donen la percepció de la substància, sinó només sensacions que ens informen dels accidents. La possibilitat de la idea de substància té el seu origen en una impressió de reflexió, que es redueix a passions i emocions. La idea de substància és una col·lecció d'idees simples unides per la imaginació, que posseeixen un nom particular i que som capaços de recordar.

Mai no tenim presents a l'esperit altres existències que les percepcions. Aquesta afirmació té greus conseqüències pel que fa a l'afirmació de l'existència dels cossos. No podem concebre com són els objectes en realitat. Hume...

John Locke: L'Experiència com a Font del Coneixement

John Locke, malgrat els trets racionalistes presents en el seu pensament, és qui assenyala amb tota claredat l'experiència com a única font vàlida de coneixement. Desenvolupa aquest principi a partir d'una anàlisi sistemàtica de les idees i assenyala el valor real i els límits del coneixement.

Empirisme Anglès vs. Racionalisme Continental

Enfront dels racionalistes continentals, els empiristes anglesos situen l'experiència com a font, criteri de validesa i límit del coneixement. El seu ideal metodològic és el mètode inductiu.

La seva obra cabdal, l'Assaig sobre l'enteniment humà, explora l'origen, el valor i l'extensió del coneixement. El coneixement té com a objecte immediat...

El context històric del segle XVIII

El segle XVIII, en el qual Hume desenvolupa el seu pensament, presenta les característiques pròpies d'una època històricament conflictiva en la qual es formen les revolucions que acabarien sacsejant Europa: l’anglesa, l’americana i la francesa. Històricament, la Il·lustració significa la fi de l'Antic Règim, que havia pretès perllongar-se amb el despotisme il·lustrat representat per la monarquia absolutista, i trasllada el poder a mans de la burgesia. Aquesta, amb l’ajuda de la indústria encara incipient, formarà la idea de poble i ciutadà, basades en la teoria de la igualtat dels drets polítics enfront del privilegi aristocràtic.

El context cultural i el progrés científic

Pel que fa...

Comparativa de la Política amb Plató i Locke

Visió General de la Teoria Política

La teoria política de Plató està intrínsecament vinculada amb l'ètica i fonamentada en la Metafísica. Parteix de la base que només aquells que coneixen les idees de justícia i de bé són capaços de dur-les a terme (intel·lectualisme moral).

En canvi, la filosofia política de Locke és independent de la teoria del coneixement. Parla de la necessitat que existeixi un poder polític que tingui la funció d'actuar en benefici del bé públic i està legitimat pel consens dels ciutadans (no pel coneixement).

L'Estat Ideal

Estat Ideal per a Plató

L'estat ideal per a Plató és la República, un model d'Estat sustentat en la Teoria de les Idees. Els filòsofs...

Classificació de les Ciències i Tecnologia

• Ciències naturals: Estudi dels objectes.
• Ciències socials: Ens estudiem a nosaltres mateixos. Són més complexes, tenen factors subjectius i tenen intenció o propòsit.
• Tecnologia (logos/coneixement): La tècnica produeix objectes i la ciència produeix coneixements. La tecnologia uneix tots els coneixements científics que s'utilitzen per crear eines; també té ciència perquè té una base de coneixements científics.

Teoria del Coneixement

És la disciplina de la filosofia que s'ocupa del coneixement i de les seves limitacions. Els problemes que planteja són:

1. El problema de la veritat.
2. El problema de la possibilitat del coneixement.
3. El problema de l'origen o fonament del coneixement.
4. El problema

La Identitat Personal i la Consciència segons Locke

Un cop exposat el tema de la substància, Locke passa a analitzar la qüestió del jo, de la identitat personal. Aquí ens ofereix una anàlisi diferent a l’anterior: la identitat personal no és una substància i no pertany ni a l’ànima ni al cos, sinó a la consciència. I com que no puc pensar en la meva identitat i en el meu jo sense les meves experiències, la identitat també depèn de l’experiència i de la memòria de les experiències viscudes.

El Jo com a Evidència: Influència Cartesiana

Fent un argument semblant al cartesià i abandonant una mica la lògica empirista que hem seguit fins al moment, Locke ens dirà que el coneixement del jo constitueix una evidència. La consciència...

La crítica a l'absolutisme i el Segon Tractat

En el primer tractat, Locke elabora una crítica a l'absolutisme i a la monarquia de dret diví. Al segon tractat, el més important, desenvolupa les seves idees polítiques a partir d'una anàlisi de la naturalesa, l'origen i els objectius del govern civil.

L'origen del poder polític i l'estat de natura

Locke pensa que en una societat civil, en un estat, és necessari que existeixi un poder polític encarregat de:

• Fer lleis per regular i protegir, per exemple, la propietat privada.
• Executar-les, si cal, mitjançant l'exercici de la força.

La qüestió és determinar l'origen d'aquest poder polític i, per fer-ho, Locke ens parla de la situació natural de l'ésser humà: el que ell anomena l'estat

L'Homo Sapiens: L'Ésser que Pensa i Coneix

L'Homo sapiens és l'ésser que pensa i que coneix. Gràcies a la seva intel·ligència, podem escapar de les subjeccions del medi. La religió, l'art, la filosofia i la ciència són produccions característiques de l'espècie, i la imaginació i la lògica són les que ho fan possible.

La lògica és ordre i designa idees com el pensar o el llenguatge. En un origen, els grecs creien que l'ordre i el sentit de l'univers eren un fenomen extern a la ment; no creien que la ment fos el mitjà per reflexionar.

Consciència, Inconscient i Afectivitat

Dins de la ment humana distingim:

• Consciència: Inclou la personalitat, la raó i la memòria.
• Inconscient: Format pels impulsos irracionals i les censures morals.