Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Metafísica: Idealisme, Materialisme i Crítiques

Filosofia i ètica2,47 KB

Concepció idealista kantiana

Kant, segle XVIII. Kant distingeix entre les coses que són per si mateixes, independentment de la nostra percepció, i les coses que són segons la nostra percepció. Només pots conèixer l'una si ja saps l'altra.

Metafísiques materialistes

El món físic és real en si mateix i l'ésser humà està capacitat per conèixer-lo; això és el que es pensa en les metafísiques materialistes. Tracta d'explicar el canvi com una propietat invariable dels objectes.

Materialisme atomista

Demòcrit va proposar que la realitat és exclusivament reduïble a àtoms i buit. En aquest sentit, els àtoms són l'Ésser, i el buit és l'espai on no hi ha àtoms, el "no-ésser". Per a Demòcrit, aquesta és l'única realitat que forma...

Continua llegint "Metafísica: Idealisme, Materialisme i Crítiques" »

Filosofia grega: factors, arkhé i corrents presocràtics

Filosofia i ètica3,07 KB

Unitat 1: Factors i corrents de la filosofia grega

Factors que afavoreixen el sorgiment

  • L’estructura política: l’antiga Grècia es divideix en petits estats independents, cosa que provoca diferents formes de pensar.
  • Tipus de religió grega: la religió és interpretada per la gent segons el seu criteri, fet que facilita visions diverses.
  • Importància del comerç: el comerç en l’antiga Grècia porta noves formes de veure el món.
  • Ús de l’alfabet: els grecs utilitzaven el mateix concepte d’alfabet per relacionar-se entre ells.

L’arkhé ( )

L’estructura de la realitat és l’arkhé. Aquest concepte el fem servir per referir-nos a la realitat o al principi fonamental de les coses.

Diferents vistes sobre l’arkhé:

  • Tales → l’aigua
  • Anaxímenes
...
Continua llegint "Filosofia grega: factors, arkhé i corrents presocràtics" »

Dialèctica i Reminiscència en Plató: Coneixement i Anima

Filosofia i ètica2,86 KB

Dialèctica: Coneixement i Diàleg

Dialèctica i Diàleg Socràtic

La dialèctica es relaciona amb el coneixement de la república i el diàleg socràtic. El diàleg socràtic sempre es desenvolupa entre dos o més interlocutors, mentre que la dialèctica platònica esdevé el diàleg de l'ànima en si mateixa.

  • Sòcrates: Es tracta de l'elaboració d'una definició, per tant, és una elaboració oberta.
  • Plató: Es tracta d'arribar al coneixement d'una idea que ja existeix prèviament.

Abans de dedicar-se a la dialèctica, l'ànima s'ha de dedicar amb atenció a les matemàtiques amb la intenció d'aprendre a pensar prescindint dels sentits.

Ascendent: El Camí cap a la Idea del Bé

En el mètode ascendent:

  • El matemàtic, per conèixer els objectes
...
Continua llegint "Dialèctica i Reminiscència en Plató: Coneixement i Anima" »

Orígens i Primeres Escoles de la Filosofia Grega

Filosofia i ètica4,02 KB

Orígens de la Filosofia

  1. Homer: La Ilíada: relació déus amb homes. La Odissea: Ulisses queda castigat pels déus.
  2. Hesíode: La Teogonia, és la generació dels déus (pares, fills, etc.).
  3. Les coses són per culpa dels déus; els déus són la salvació per la por de la gent. Són immortals, antropomòrfics, amb poders sobrenaturals.

Escola de Milet

  1. Tales: Hi ha alguna cosa que origini la vida? L'aigua és abundant, aliment; som d'aigua. (Arkhé)
  2. Anaximandre: Ni l'aigua és l'origen del foc, ni el foc de l'aigua. L'Arkhé comença abans: l'infinit indefinit (apeiron) (alguna cosa que no se sap què és, però hi és). Tot ésser o substància té una culpa que paga amb la seva mort.
  3. Anaxímenes: L'Arkhé és l'aire, ni material ni imaginari. Pot
...
Continua llegint "Orígens i Primeres Escoles de la Filosofia Grega" »

La filosofia grega: De Pitàgores a la democràcia

Filosofia i ètica2,97 KB

La reencarnació i la purificació de l'ànima

La reencarnació depèn de la conducta que la persona hagi tingut en la vida anterior. Cal purificar l'ànima per no reencarnar-se i deslliurar-se de la influència negativa del cos (els desitjos i les necessitats generades per aquest), perquè el premi és estar al cel amb Déu i fer la transmigració.

El pensament de Pitàgores

  • Interès pels nombres: Pitàgores tenia un gran interès pels nombres i les matemàtiques. L'associació que va fundar estudiava tot allò no material, allò que no té a veure amb la realitat física. Parla de l'essència com una cosa no material i abstracta.
  • Essència matemàtica: Afirma que les coses es poden explicar matemàticament, ja que la seva essència són els nombres
...
Continua llegint "La filosofia grega: De Pitàgores a la democràcia" »

L'origen del pensament racional a l'antiga Grècia

Filosofia i ètica3,08 KB

Filosofia

1. El naixement de la filosofia: el pas del mite al logos

La filosofia neix al segle VI aC a Jònia (Grècia), quan l’ésser humà comença a formular-se preguntes filosòfiques.

A través dels mites, la gent es podia explicar el món abans del segle VI aC.

El concepte de mite

Mite: històries extraordinàries a través de les quals els grecs explicaven la realització de rituals i aspectes de la vida humana que transmeten: patrons morals, l’existència humana (per exemple, si som lliures o seguim un destí predeterminat) i aspectes de la naturalesa (per exemple, per què es produeixen les estacions o l’origen del món).

Característiques dels mites

  • Són històries adreçades a les emocions i a les persones que les escolten; són dramàtiques
...
Continua llegint "L'origen del pensament racional a l'antiga Grècia" »

Dualisme ontològic: Teoria de les Idees i la Idea del Bé

Filosofia i ètica3,27 KB

L'ontologia és una branca de la filosofia que es planteja el problema de la realitat: Què existeix vertaderament? Plató defensa una ontologia dualista, és a dir, distingeix entre dos mons i separa un món ideal i immutable d'un món material.

El món sensible és el món material i físic, un món en continu devenir i canvi, en el qual les coses físiques neixen, es transformen i moren. Per tant, aquest món és la realitat natural o artificial que ens rodeja. És un món inestable i no és permanent, el qual no ens aporta res del coneixement vertader, sols pot proporcionar creences, però no totalment certes i vertaderes. Aquest món, el sensible, és el que ens transmeten els sentits, els quals ens mostren la confusió i multiplicitat...

Continua llegint "Dualisme ontològic: Teoria de les Idees i la Idea del Bé" »

Què és la filosofia? Definició, sentit i importància

Filosofia i ètica2,6 KB

La necessitat de la filosofia

Els sabers més valorats són aquells que creiem pràctics i útils, els que ens poden facilitar i millorar la vida de manera més immediata. El saber filosòfic respon a la necessitat humana de plantejar-se preguntes generals —que també són fonamentals per al desenvolupament de la nostra vida— i de cercar-hi una resposta racional.

El sentit de la filosofia

El significat etimològic

La paraula filosofia prové del grec i es compon dels termes phileo (amor) i sophia (saviesa), la qual cosa significa literalment «amor a la saviesa».

La filosofia com a crítica del saber comú

Les idees que aprenem sense qüestionar-nos el perquè s'anomenen saber comú. A mesura que creixem, tenim experiències i adquirim nous...

Continua llegint "Què és la filosofia? Definició, sentit i importància" »

Plató: Teoria de les Idees i Pensament Filosòfic

Filosofia i ètica4,28 KB

Context i Pensament de Plató

El pensament de Plató es troba en una tensió constant entre dues formes oposades de concebre la vida. Nascut en una família aristocràtica, va viure la Guerra del Peloponès, la qual representa el conflicte entre dues maneres d'entendre la vida i la societat: la democràcia i l'aristocràcia.

Trajectòria i Influències

El seu objectiu inicial era l'activitat política. Tanmateix, la victòria d'Esparta i el posterior govern dels Trenta Tirans, sumats al descontentament general i la mort de Sòcrates, van alterar les inquietuds de Plató, qui va passar a preocupar-se per qüestions més teòriques.

Els Diàlegs i els Viatges

Plató va escriure 36 diàlegs (converses sobre qüestions filosòfiques) dividits en quatre...

Continua llegint "Plató: Teoria de les Idees i Pensament Filosòfic" »

De Mites a Logos: Introducció a la Filosofia i els Tipus de Saber

Filosofia i ètica2,59 KB

Mites (Mythos): Narració i Funció

Els mites són qualsevol narració que compleix dues funcions essencials: l’explicativa i l’alliçonadora. En les narracions mítiques, hi intervenen la imaginació i les creences.

Característiques del Pensament Mític

  • S’aconseguia la intervenció dels déus per a posar remei a les catàstrofes.
  • La malaltia ocorria perquè un déu estava irritat amb la col·lectivitat.
  • D’aquesta manera, una pedra es podia convertir en talismà després d’un ritual.

Logos: Coneixement Racional

El Logos és el coneixement que s’adquireix a través de la raó i no a partir de creences o mites.

Conceptes Clau en la Transició Mite-Logos

  • Arbitrarietat $ ightarrow$ Necessitat
  • Caos $ ightarrow$ Cosmos Ordenat
  • Aparença $ ightarrow$
...
Continua llegint "De Mites a Logos: Introducció a la Filosofia i els Tipus de Saber" »