Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Realisme i Idealisme: Dues Visions de la Realitat

El realisme sosté que la realitat existeix independentment del subjecte, mentre que l'idealisme afirma que la realitat no és independent del subjecte. Segons el sentit comú, el model més encertat és el realisme, ja que si hi ha un bolígraf a la taula, encara que ningú el vegi, el bolígraf existirà. Tanmateix, l'idealisme és més coherent perquè, per a qui no estigui veient el bolígraf, aquest no existirà, ja que no el pot conèixer: la realitat només existeix per a aquell que la pot percebre. És a dir, no hi ha objecte sense subjecte.

Un altre exemple que podem posar és que, per a mi, una certa persona que visqui a França no existeix perquè jo no tinc constància de la seva existència,...

Fonaments de l'activitat i la filosofia científica

• Activitat científica: és un tipus de coneixement executat per científics, que intenten conèixer el món i que utilitzen un mètode científic.
• Filosofia de la ciència: és una disciplina filosòfica que intenta reflexionar sobre l’estructura, els mètodes, l’evolució i les funcions de la ciència.
• Coneixement comú: és el coneixement que tenim sobre moltes coses concretes que són importants per a la vida quotidiana.
• Coneixement científic: pretén ser objectiu, pretén descriure les coses tal com són.

Classificació de les ciències

• Ciències formals: les seves proposicions es demostren sense necessitat de recórrer a l’observació o l’experimentació.
• Ciències fàctiques: no donen

Nietzsche: idees clau sobre moral i veritat

Nietzsche fou un filòsof alemany vitalista que utilitza un estil provocador; no només pretén desacreditar allò que critica, sinó que també vol ridiculitzar la cultura occidental.

Idees principals

• Crítica a la moral occidental com a moral dels esclaus.
• Realisme vital: la realitat com a devenir.
• Veritat com a interpretació, les metàfores com a formes de coneixement.
• Superhome i voluntat creadora lliure.

Crítica a Sòcrates i la moral dels esclaus

Per a Nietzsche, Sòcrates era el corruptor, el culpable de la inversió de valors de tota la filosofia i la moral occidental. L'ètica occidental reprimeix els instints i és la formulació de la moral dels esclaus, que ha domesticat els impulsos vitals...

Comparativa Filosòfica: Plató vs. Locke

Les Idees i la Realitat

Plató diu que existeixen dos mons: l'Intel·ligible i el Sensible, que és una còpia del primer. Locke, en canvi, parla de la possible existència d'un món exterior a nosaltres que és el que causa les nostres idees.

Tots dos filòsofs coincideixen que hi ha diferents tipus d'idees, però cadascú té una manera diferent de classificar-les.

Tipus d'Idees segons Plató (4 tipus)

• Matemàtiques: (Exemple: teorema de Pitàgores)
• De les Coses: (Exemple: gos, cadira)
• De Valors: (Exemple: justícia)
• Del Bé: (Que són la resta d'idees i la més important)

Tipus d'Idees segons Locke (2 tipus)

• Simples: La nostra ment les rep de forma passiva, ja sigui per sensació (experiència externa) o per

Anàlisi Semàntica: Sinonímia i Relacions Lexicals

Sinonímia

Sinonímia: Dos mots són sinònims quan comparteixen el mateix significat: diversos significants i un sol significat. No tan sols existeixen els sinònims a qualsevol llengua, sinó que aquests difícilment són autèntics. Només considerarem sinònims reals aquells que puguin intercanviar-se en qualsevol context sense que el significat experimenti la més lleugera modificació. Podríem concretar-ho en dues condicions:

• Permutabilitat en qualsevol context.
• Identitat total de significació a qualsevol nivell.

Casos possibles de sinonímia:

• Absoluta: Compleix les dues condicions (exemples: dement/boig, cercar/buscar).
• Parcial: Compleix una de les dues condicions (exemple: vermell/roig)

La Consciència Lingüística Nietzscheana: El Perspectivisme

En la seva obra "Sobre la veritat i la mentida en sentit extra-moral", Nietzsche presenta els fonaments per criticar la moral i la civilització occidental, basant-se en dues grans pilars: el Racionalisme i el Cristianisme.

La crítica de Nietzsche es fonamenta en l'anàlisi del llenguatge, buscant el seu origen per arribar a conclusions que acabin amb la destrucció del Racionalisme i del Cristianisme. Aquest fonament va ser anomenat "Consciència Lingüística".

Aquest estudi de la llengua es divideix en quatre parts:

• L'ésser humà ha creat el coneixement i l'utilitza amb paraules, amb el llenguatge. L'home es pensava que amb el coneixement podria arribar a entendre la realitat, ja

Historicisme i Vitalisme: Reacció contra el Positivisme

En tot el saber, hi ha un paper fonamental i actiu de la persona humana; tot el saber està format a partir d'elements subjectius. Aquests corrents van contra Hegel. Nietzsche representa l'irracionalisme.

Vitalisme: La Reflexió al voltant de la Vida

El vitalisme és un conjunt de pensadors que reflexionen al voltant de la vida: Nietzsche, Dilthey i Bergson. És un sistema prou ampli perquè hi hagi reflexions molt diverses (biològiques, culturals, històriques). Es distingeixen diferents sentits de la vida:

• Sentit Històric: La vivència humana (Dilthey, Historicisme).
• Impuls Vital: El valor de la vida en ella mateixa (Nietzsche).
• Sentit Evolutiu: L'impuls vital que va evolucionant (Bergson)

Comparativa: Locke vs. Nietzsche

Tendència

• Locke: Empirista.
• Nietzsche: Vitalista.

Epistemologia

• Locke: Percebem la realitat a través de l’experiència, que és el substrat de les nostres idees, les quals fonamenten el coneixement.
• Nietzsche: Confia en els sentits com a font de coneixement, però no podem empresonar les experiències en idees o conceptes. Només podem captar la realitat mitjançant metàfores.

Món exterior

• Locke: Pressuposem l’existència d’un món exterior com a causa de les nostres sensacions, però no és un coneixement evident, sinó més aviat probable.
• Nietzsche: Només existeix un món: el de la vida. La realitat és pur esdevenir i no té sentit buscar-ne evidències; no en podem tenir un coneixement objectiu.

Postura

1. Sobre el dret

• Locke: Defensa el dret natural i els drets bàsics (vida, llibertat i propietat). Creu que fan possible una vida humana digna, malgrat que seria impossible aplicar-los si tots tinguéssim dret imparcialment al mateix que un altre.
• Mill: Com a utilitarista, nega l'existència del dret natural. Els drets són «ficcions útils» (expressió de Bentham) que serveixen per viure una vida amb sentit. No naixem amb drets, no són naturals, sinó que hem lluitat per aconseguir-los. Per a Mill, els drets no es poden quantificar numèricament, sinó que són qualitats el valor de les quals es troba en la màxima utilitat per al nombre més gran de persones.

2. Sobre el liberalisme

• Locke: És un liberal deontologista. Considera que hi ha

L'Alienació del Treball en el Capitalisme

¿En què consisteix, doncs, l'alienació del treball?

Tema: Anàlisi de l'alienació en el treball pròpia del mode de producció capitalista

Idees principals

• L'alienació en el treball consisteix en el fet que el treball és extern al treballador; en ell no se sent feliç ni lliure.
• En conseqüència, el treball no és voluntari, sinó forçat, ja que només és un mitjà per satisfer les necessitats i suposa auto-sacrifici i mortificació.
• Aquest treball no pertany al treballador, sinó al capitalista que posseeix els mitjans de producció.
• D'aquesta manera, el treballador no és amo de si mateix, pertany a un altre.

Explicació del concepte d'alienació

Un dels conceptes fonamentals de la filosofia marxista...