Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Ideals de Vida: Recerca de la Felicitat i la Virtut

Ideal Socràtic

S'assoleix a través del coneixement del bé que hi ha en el fons de l'ànima.

Ideal Aristotèlic

Consisteix en la felicitat perfecta que dona l'activitat intel·lectual, acompanyada de la virtut moral i certes condicions externes.

Ideal Epicuri

Consisteix a evitar el dolor i assolir la serenitat de l'ànima (ataràxia).

Ideal Estoic

Es basa en la vida virtuosa, que consisteix en el domini d'un mateix, en el control dels desitjos i en la independència de les coses externes.

Ideal Escèptic

Ensenyava que els humans no podem conèixer com són les coses en si mateixes. Recomana seguir els costums i les lleis del lloc on vivim.

Ideal Cristià

S'assoleix estimant Déu i el proïsme com a...

Concepcions Clàssiques i Medievals

Plató: Dualisme d'Ànima i Cos

Plató considera que l'ésser humà és una dualitat formada pel cos, material i mortal, i l'ànima, espiritual i immortal.

Aristòtil: Unitat Substancial

Aristòtil sosté que l'ésser humà és una unitat substancial en què es distingeixen, però no se separen, el cos i l'ànima.

Epicur: L'Ésser Humà com a Conjunt d'Àtoms

Epicur defensa que l'ésser humà és un conjunt d'àtoms.

Cristianisme: Creació Divina i Dignitat

La visió del Cristianisme sobre l'ésser humà es basa en els següents punts:

• L'ésser humà és creat per Déu, amb una ànima racional i lliure, fet a imatge i semblança seva.
• Tots els humans tenen la mateixa dignitat.
• L'ésser humà té un sentit transcendent,

L'emotivisme i l'origen del judici moral

Segons la teoria emotivista, l'origen del judici moral es troba en l'educació. Segons David Hume, pare de la teoria emotivista, quan emetem un judici moral no ho fem de manera racional, sinó que hi intervé l'educació; depenent de com hem vist, si la societat accepta o rebutja una acció, nosaltres també fem el mateix. Exemple: davant d'un assassinat, tu no dius que està malament matar algú de manera racional, sinó que des de petit t'han ensenyat que és dolent matar i que no és beneficiós per a la societat.

L'hedonisme d'Epicur i l'estoïcisme

La teoria d'Epicur és l'hedonisme. Epicur diu que l'objectiu de la vida és la felicitat; per arribar-hi, s'ha de buscar el plaer defugint del dolor. En...

René Descartes (1596-1650)

Considerat el primer filòsof modern per la importància que dona al Jo. La seva filosofia té una clara influència escolàstica.

La seva motivació principal era que la filosofia s'hauria de constituir com un saber universal. En realitat, però, hi ha una infinitud de teories que porten a l'escepticisme. La causa d'això és la manca d'un mètode adequat de coneixement.

Obres Principals

• Discurs sobre el mètode
• Regles per a la direcció de l'enginy
• Les meditacions metafísiques (la més important)

El Mètode Cartesià: Les 4 Regles

1. Evidència: No acceptar com a veritable cap cosa si no es presenta de forma clara i distinta en la nostra ment.
2. Anàlisi: Dividir els problemes complexos en tantes parts com sigui possible per

L'Ètica: L'Art de Fer un Bon Ús de la Llibertat

L’Ètica és l’art de fer un bon ús de la nostra llibertat. Ens sabem i ens volem lliures, estimem la llibertat per sobre de tot, fins i tot per sobre de la pròpia existència. Qui vol viure sent esclau? La història de la humanitat és plena de persones que han donat la vida per la llibertat.

El Cost de la Llibertat i la Responsabilitat

Però, que difícil ens resulta sovint ser lliures! Quant ens costa triar lliurement! Quin contratemps acceptar que després de l’exercici de la llibertat truca a la porta la responsabilitat! Molts cops sentim la «por a la llibertat» [...], perquè sabem que ser lliures no és una tasca fàcil.

— Carlos Goñi: Recuerda que eres hombre

La Llibertat com

Immanuel Kant: L'Ètica Deontològica

Les ètiques anteriors a Kant eren materials: buscaven la felicitat o el plaer. Les ètiques deontològiques, en canvi, són formals: el que importa és la llei, la norma, la forma d’actuar.

L'ètica kantiana és universal, necessària, independent de l’experiència i val per si mateixa. S’expressa en els següents imperatius categòrics:

• «Actua de manera que la màxima de la teva acció pugui convertir-se en una llei universal.»
• «Actua de manera que consideris els altres i a tu mateix un fi i no un mitjà.»

Kant defensava l'autonomia de la voluntat (donar-se la llei) i la racionalitat. L'ètica no té contingut, però sí forma, i això garanteix la universalitat.

Kant rebutjava basar l'ètica en la...

L'Ètica: Disciplina Pràctica i Controvertida

L'ètica és una disciplina amb una dimensió pràctica important. Les qüestions ètiques tenen una relació directa amb allò que creiem que cal fer o evitar. Per això, l'ètica sempre ha estat un camp molt controvertit, en el qual s'han proposat teories diferents que molt sovint es contradiuen l'una amb l'altra.

La Base dels Judicis Morals: Raó o Sentiment?

Alguns autors creuen que la raó és la base de la moral. Segons aquests filòsofs, per saber què està bé i què està malament, el que hem de fer és utilitzar la intel·ligència. L'ètica és una qüestió racional, perquè té a veure amb les accions que duem a terme i que poden afectar els altres.

Intel·lectualisme Moral: La Raó com

El cogito

Es coneix Habitualment com a “cogito” la primera certesa a la qual s’arriba en les

meditacions Metafísiques com a conseqüència de l’aplicació del dubte metòdic. Aquesta

paraula, que Literalment significa “penso”, representa l’autoconsciència del jo com una cosa O

substància (una res, en llatí) la naturalesa de la qual és pensar. Podem resumir la significació Del

cogito Assenyalant els punts següents:

1.- Es tracta del primer principi cercat. Efectivament, el “jo penso” (ego cogito) es

presenta com Una evidència, és a dir, com una veritat indubtable. De fet, es tracta també D’una

confirmació Del criteri de certesa: tota veritat que es vulgui presentar com a tal ha de Tenir la

mateixa Evidència que trobem...

1. L'Origen del Coneixement i la Veritat

1.1 Les Claus de l'Empirisme Modern

L'Esperit Il·lustrat

A finals del segle XVI, a Gran Bretanya, sorgeix l'esperit il·lustrat, que defensa dos principis:

• Racionalitat, d'acord amb la ciència moderna. La religió no ha de tenir cap paper en el coneixement.
• Tolerància, respectant la llibertat de cadascú a viure la seva vida com vulgui. El dogmatisme (creença que podem conèixer veritats segures i immutables) condueix al fanatisme i la intolerància. En canvi, la creença que el coneixement té límits afavoreix el respecte a les opinions dels altres i la tolerància.

Escepticisme

El racionalisme (Descartes) arriba al dogmatisme per tal d'evitar l'escepticisme irracional dels fideistes. L'empirisme busca...