Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Plató i Descartes: concepcions de la idea

Per a Plató, la idea és una entitat real, subsistent i independent de qualsevol altra cosa. De fet, la idea és la realitat absoluta, l’ideal o arquetip al qual aspiren les coses materials, la seva essència immutable. Així, per exemple, jo puc pensar en un cavall, però la imatge del cavall no és la idea de cavall, sinó una mera representació sensible sense gaire valor. La idea de cavall és un objecte intel·lectual que només pot ser copsat per la raó prescindint dels sentits.

En clar contrast amb el plantejament platònic, Descartes concep la idea com tota aquella representació que es fa present a la nostra ment: tot allò que la ment pensa, qualsevol dels continguts de la nostra consciència,...

Contextualització

Immanuel Kant és una de les grans figures de la història del pensament i marca una nova etapa en la història de la filosofia. Parteix de les influències de les tendències de la seva època: la Il·lustració, el racionalisme i l'empirisme.

Solen distingir-se en la seva producció filosòfica dos períodes: precrític i crític. En el primer, es va ocupar sobretot de qüestions científiques, metafísiques i del racionalisme, fins que la lectura de Hume el fa "despertar del son dogmàtic de la raó". Això marca el començament del seu període crític, en el qual va construir una filosofia original que va més enllà del racionalisme i de l'empirisme.

El sistema filosòfic que Kant elabora rep el nom de criticisme i idealisme

L'antropologia cartesiana: el dualisme

L’antropologia cartesiana és dualista, ja que distingeix dues substàncies: l’ànima, de naturalesa espiritual i inextensa, i el cos, de naturalesa material i extensa.

La metafísica de les tres substàncies

Descartes proposa tres substàncies: el jo com a substància pensant, Déu com a substància infinita i el món com a substància extensa.

El món com a res extensa

L’extensió (volum, amplada, longitud) i les qualitats primàries són les úniques característiques reals i objectives de les coses. En canvi, les qualitats secundàries (colors, olors, sons, calor) són modificacions o sensacions subjectives de la consciència quan els sentits són afectats pels objectes del món extern.

La física

Meditacions Metafísiques de Descartes: Resum i Anàlisi

1a Meditació: De les coses que l’home pot posar en dubte

En la primera meditació, Descartes intenta trobar un fonament de les ciències que sigui segur, ferm i constant. Per això, seguint el dubte metòdic, tot ho posa en dubte.

Posa en dubte els següents elements (Dubte Hiperbòlic):

• Els sentits.
• La salut mental.
• La diferència entre somni i vigília.
• L'existència de Déu.
• El Geni Maligne (segons el qual tot el que percebem podrien ser enganys).

En conclusió, intenta reconstruir el que podem saber amb certesa.

2a Meditació: De la natura de l’esperit humà

El jo, considerat com una cosa que pensa, és la primera veritat indubtable que descobreix Descartes.

El Jo Pensant (Cogito)

El concepte...

Ateisme filosòfic: el rebutjament de la religió

L'ateisme filosòfic rebutja la religió per diversos motius:

• La seva falsedat: no existeix cap altra realitat que la del cosmos material.
• La seva maldat: és una mentida que impedeix la realització de l'home.

Les preguntes fonamentals que es plantegen són: per què s'ha inventat la religió? Què hem de fer per superar-la?

Karl Marx (1818-1883)

Segons Marx, inventem la religió perquè necessitem consolar-nos de la injustícia. Si la justícia està garantida en el més enllà, per què lluitar-hi aquí? La religió serveix a l'explotació de l'home dissuadint-lo de la seva rebel·lió. Superarem la religió quan la societat sigui justa.

Friedrich Nietzsche (1844-1900)

Segons Nietzsche, inventem...

Suposem que estem adormits: El dubte metòdic

1. Veritats matemàtiques i el geni maligne

• (i) Suposar que el que crec real no és més que un somni no posa en dubte les veritats més generals, com ara les veritats de les matemàtiques.
• (ii) Tot i així, no puc estar segur ni tan sols de les proposicions sobre matemàtiques perquè me les podria estar fent creure un ésser maligne i molt poderós.

2. Definicions de conceptes clau

«Extensió»: capacitat d’ocupar espai.

«Geni maligne»: ésser molt poderós i malvat, que podria ser capaç de confondre’m sobre tot allò que jo crec saber.

3. El projecte de Descartes i el dubte

• (i) El projecte de Descartes del dubte metòdic.
• (ii) Els arguments per dubtar d’allò que ens diuen els sentits, que es

I heus aquí que, mentre parlo, algú atansa aquest tros de cera al foc

1. Com puc conèixer un tros de cera?

• (i) Puc ser capaç de conèixer un tros de cera.
• (ii) Totes les qualitats que percebo amb els sentits en el tros de cera podrien canviar, i seguiria essent el mateix tros de cera.
• (iii) La meva concepció del que és el tros de cera va més enllà de les diferents possibilitats i variacions que puc anar imaginant.
• (iv) Per tant, el que conec sobre el tros de cera no és allò que em ve donat pels sentits o per la imaginació, sinó que el conec només gràcies al meu enteniment.

2. Definicions

• Extensa: que ocupa espai.
• Distinta: que es concep de manera separada, sense confondre-la amb altres coses.

3. Justificació del coneixement

• (i) Justificació

Expliqueu breument (entre 80 i 100 paraules) les idees principals del text i com hi apareixen Relacionades.

Descartes defineix L’ésser humà com una barreja de ment i cos. Si fos pels sentits (cos) ni tindríem Veritats, és necessari fer un estudi (ment), d’aquesta manera adquirint Coneixements. Necessitem les dues coses. Sentits à Genera idees / Ment à Analitza / El compost de Ment i cos (sentits à manera confosa de pensar (barreja ment i cos)), Es reflecteix a la interacció entre ells encara que pensa que poden treballar Independentment. / La vista à sentit à sense teoria, no ens guiem primer pels Sentits per quesíó tindríem una idea errònia. / Teoria de l’espelma à manera de defensar el seu Racionalisme.

Expliqueu breument...

La recerca de la veritat en Plató

Plató, seguint el llegat de Sòcrates, busca la veritat filosòfica per justificar les seves teories sobre la realitat i el coneixement.

Qüestions sobre la realitat

• Ontològiques: Què són els valors (Teoria de les Idees).
• Epistemològiques: Com es pot conèixer (Teoria de la reminiscència).
• Ètiques i polítiques: Tripartició de l'ànima i l'Estat ideal.

Sòcrates vs. Plató

Plató es preocupa per l'organització política i l'educació dels ciutadans, entenent que no tothom té la mateixa capacitat de reflexió, ja que molts es mouen per emocions i passions en lloc de per la raó.

La política com a saber

Plató entén la política com un saber: no es pot governar justament sense conèixer què és la justícia....

Comparació de la Naturalesa Humana: Plató vs. Altra Concepció

Compareu la noció de la naturalesa humana de Plató amb una altra concepció de la naturalesa humana que es pugui trobar en la història del pensament occidental.

Naturalesa Humana segons Plató

• Ànima: La naturalesa humana es redueix a l'ànima, composta per tres parts: concupiscible, irascible i racional.
• Vida Virtuosa: La vida virtuosa s'assoleix mitjançant el terme mig (mesòtes) o vida mixta, la qual condueix a la felicitat.
• Evolució i Coneixement: L'ésser humà evoluciona cap al coneixement absolut amb l'ajuda de la paideia. Es purifica en la seva ànima i arriba a la noesi o coneixement de les veritats absolutes (Idees).

Naturalesa Humana segons Nietzsche

• Negació de la Virtut