Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

John Stuart Mill: Conceptes Fonamentals

66. Què és l'utilitarisme?

Tota acció és bona i útil en la mesura que tendeix a promoure la màxima felicitat possible per al major nombre de persones.

67. Quin és el principi de dany?

És la norma ètica segons la qual els individus són lliures d’actuar com els sembli convenient, sempre que les seves accions no vagin en detriment dels altres. No és lícit perjudicar ningú en favor de la pròpia felicitat.

68. La distinció entre quantitat i qualitat del plaer

“En el plaer podem distingir-hi, a més de la quantitat, la qualitat.”

Primerament, la quantitat és la dimensió del plaer més animal que es fixa en la mesura. En canvi, la qualitat és la dimensió del plaer més racional, que ens distingeix...

El Liberalisme Utilitarista de John Stuart Mill

John Stuart Mill (1806-1873) és el màxim representant de l'utilitarisme i, juntament amb Locke, és un dels pares del liberalisme polític. Va ser molt influït per Auguste Comte, amb qui va mantenir correspondència fins que es van distanciar, tal com explicà Mill en la seva obra Auguste Comte i el positivisme.

Va rebre una educació molt estricta per part del seu pare, fet que el va convertir en una persona molt introvertida (tímida) i li va provocar diverses depressions. Als 15 anys ja havia llegit totes les obres de Jeremy Bentham i, com a conseqüència, es va proposar reformar l’Anglaterra del seu temps.

Amb 20 anys va patir la primera depressió, de la qual se'n va sortir gràcies a...

Crítica als valors de la cultura occidental

Crítica als valors de la cultura occidental: la cultura occidental és decadent perquè està oposada als instints i a la vida; només valora la racionalitat. La cultura occidental es presenta com una mentida mil·lenària, viciada des dels seus orígens. Els valors de la filosofia, la moral i la religió són símptomes d'aquesta decadència.

Crítica a la filosofia i origen en el món grec

La crítica a la filosofia: l'origen d'aquesta cultura es troba en el món grec, on es manifesten dos valors principals:

• Valor de la raó (apol·lí): representat per l'esperit apol·lí: racionalitat, ordre, mesura, seny i serenitat. S'expressa en la pintura i l'escultura.
• Valor de la vida (dionisíac): caràcter

Com podem provar el principi d'utilitat?

• Mètodes per ser feliços: Inclou les virtuts (qui és virtuós ja és feliç) i el principi hedonista (el plaer és felicitat).

Com podem provar el valor del principi d'utilitat?

Mill afirma que l'única prova que alguna cosa sigui desitjable és que realment la gent la desitgi. Tota persona desitja la seva felicitat; per això, la felicitat de cada persona és un bé per a ella mateixa. La felicitat general és, doncs, un bé per a la suma de totes les persones.

També cal considerar la virtut: és un d'aquests béns concrets que formen part de la felicitat i, a diferència d'altres, la converteix en un fi en si mateix sense esdevenir perjudicial per a la felicitat general.

Política i llibertat

La llibertat...

Característiques generals del segle XIX

El segle XIX és el segle de les revolucions, on sorgeix una major demanda de llibertat. Destaquen dos processos fonamentals:

• La Revolució Francesa: Representa el triomf del model liberal-burgès de societat. Suposa una major llibertat de l'individu respecte a la societat i busca acabar amb els estaments i l'estructura social tradicional.
• La Revolució Industrial: Significa el triomf del sistema productiu capitalista i permet una major llibertat de l'ésser humà respecte a la naturalesa.

Moviments derivats de les revolucions

Les revolucions derivaran en dos moviments que es desplegaran al llarg del segle:

a) Llibertat dels pobles

Els ciutadans reclamen cada cop un major assoliment de les llibertats civils....

TEXT 1: La revolta dels esclaus i el ressentiment

La revolta dels esclaus en la moral comença quan el mateix ressentiment esdevé creador i genera valors (...) encara més joiosa.

1. Les idees principals del text

Nietzsche analitza com la moral que ha estat instaurada els últims 2000 anys ha considerat com a bons els més dèbils. L'autor pretén recuperar la idea que els bons, veritablement, són els nobles.

• Moral dels dèbils: Cal esmentar el seu caràcter reactiu.
• Moral dels bons: Cal esmentar la seva naturalesa afirmativa.

Els nobles, segons Nietzsche, són bons perquè són els millors, mentre que els altres es construeixen com a bons en oposició a la suposada maldat dels nobles.

2. Significat de conceptes clau

• Ressentiment: Sentiment que les

L'utilitarisme de John Stuart Mill: felicitat i virtut

Resulta palmari que les persones sí que desitgen coses que, en el llenguatge quotidià, associem al benestar.

1. La felicitat com a fi últim

L'autor argumenta que la felicitat és l'únic fi últim. Sobre aquest tema podem trobar tres idees subordinades:

• En primer lloc, l'autor s'objecta a si mateix, ja que per a molts la felicitat no és l'únic fi. Molts desitgen la virtut per si mateixa, sense ser un mitjà cap a la felicitat.
• En segon lloc, el filòsof defensa que tal objecció no nega l'utilitarisme. Respon que està d'acord que la virtut sí que és desitjada com a fi únic.
• Finalment, Mill argumenta que la virtut és desitjada per si mateixa, no com un mitjà, però sí com a part de

L'Estètica en el Neoclassicisme

La Bellesa Neoclàssica: Subjectivitat i Judici Estètic

Nou protagonista, la bellesa passa a ser subjectiva. La bellesa s'interpreta com a gust, això vol dir que és subjectiva. El judici estètic és:

• Desinteressat: La bellesa és un sentiment específic.
• Comunicable: El plaer estètic es pot transmetre als altres.
• Pretensió d'universalitat: És una regla d'enjudiciament que només es pot expressar a través de l'art. Kant afirma que l'art és una activitat sotmesa a regles. L'art neoclàssic reunirà les regles del bon gust.

L'Art Neoclàssic: Patrimoni de la Classe Il·lustrada

L'art és patrimoni de la classe il·lustrada, i la il·lustració és per a qui se la pugui permetre. L'art representa la vida de la...

Els 5 principis de la teoria del coneixement de Hume

Podem resumir la teoria del coneixement de Hume en 5 principis:

• Principi empirista: L’experiència (impressions) és l’origen (empirisme psicològic) i el límit del nostre coneixement (empirisme epistemològic).
• Principi d’immanència: Hume, com Descartes, pensa que només coneixem les nostres representacions mentals, no les coses directament; només coneixem impressions i idees.
• Principi de còpia: Totes les nostres idees són còpies, més febles, de les nostres impressions; per tant, no tenim idees innates.
• Principi d’associació d’idees: Les idees s’associen en la ment seguint tres lleis: semblança, contigüitat i causa-efecte.
• Principi de negació de les idees generals: Hume

Anàlisi de l'Estructura i Superestructura Social

1. Estructura Econòmica (Infraestructura)

L'estructura econòmica és la base real i material sobre la qual s'aixeca la superestructura, a la qual corresponen determinades formes de consciència social. Està formada per dos elements principals:

• Forces productives, constituïdes per:

• Relacions de producció: són les relacions que