Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

L'origen de la filosofia a la costa jònica

La filosofia neix a la costa jònica del mar Egeu pel fet que:

• No hi ha cap casta sacerdotal ni cap llibre sagrat.
• Es produeix una relativització de les creences (barreja de cultures).
• S'observa una regularitat de la natura (tot passa per un motiu).

L'escola de Milet: Els milesis o jònics

La primera escola filosòfica va ser l'escola de Milet, formada per:

• Tales de Milet (considerat el primer filòsof).
• Anaximandre.
• Anaxímenes.

Diferència entre realitat i aparença

• Realitat: Allò que són les coses de debò, que té una explicació racional i que és ordenada; per tant, es pot conèixer.
• Aparença: Allò que semblen les coses, que ens mostren els sentits i no tenen una explicació racional. A més, és un

Filosofia i religió

Coincidències entre filosofia i religió

• Interessos similars: Comparteixen inquietuds i problemes com el sentit de l’existència, la transcendència de l’ésser humà i l’existència de Déu.
• Dimensió pràctica: Pretenen ensenyar-nos a portar una bona vida, per la qual cosa ens ofereixen preceptes o normes sobre com hem d’actuar.

Divergències entre filosofia i religió

• La filosofia constitueix una forma de saber racional i crítica que, sovint, comporta incertesa i dubte.
• La religió és una forma de saber basada en la fe i que, per tant, es caracteritza per la creença en les veritats revelades.

La filosofia i l’art

Han mantingut una estreta relació, ja que la filosofia s’ha expressat mitjançant diferents manifestacions

Heràclit d'Efes: El Filòsof del Canvi Constant

• Dates: 540-470 a.C.
• Obra: Es conserven aproximadament 125 fragments o sentències.
• Filosofia del Canvi:
  • Caràcter mòbil de la realitat: tot es mou, tot flueix ("panta rei").
  • Cita cèlebre: "És impossible banyar-se dos cops en el mateix riu."
• Logos:
  • Certa racionalitat que s'amaga darrere la pluralitat en constant moviment de la physis (natura).
  • El Logos com a raó: mitjançant la raó s'hi pot accedir.
  • El Logos com a llei: la llei del fluir perpetu de les coses.
  • L'home és racional (té logos) en la mesura que pot participar del logos de les coses.
• Lluita de Contrarietats: La realitat és una lluita de contraris; aquesta lluita és la llei oculta que explica el canvi constant.
• Fiabilitat dels Sentits: Els

Raonament i facultats intel·lectuals

Raonament inductiu: Procés a través del qual extraiem conclusions universals partint de casos particulars. Pot ser:

• Complet: Si es tenen en compte tots els casos.
• Incomplet: Si s'arriba a una conclusió general sense analitzar tots els casos.
• Hipoteticodeductiu: Combinació del mètode deductiu i l'inductiu.

Facultats intel·lectuals

• Enteniment: Elaboració de conceptes a partir de la informació que rebem dels sentits.
• Raó: Idees transcendentals que serveixen per a la nostra vida moral, política i religiosa.
• Judicis: Oracions amb sentit que poden ser:
  • Analítics: No requereixen experiència; el subjecte ja implica el predicat (ex: "Tots els cossos són extensos").
  • Sintètics: Basats en l'experiència; el predicat

Thomas Kuhn i La Revolució Copernicana

El present comentari és un fragment que es troba dins el llibre La revolució copernicana (1957), concretament a les pàgines 182-183.

Biografia de Thomas Kuhn

Kuhn va néixer el 1922 a Cincinnati, Estats Units, i va morir el 1996 també als Estats Units. Va viure en una família amb una posició econòmica acomodada i va rebre una educació de nivell, a més de progressista. Va estudiar Física a Harvard i, després de la Segona Guerra Mundial, va continuar els seus estudis de postgrau. Va ser en aquest moment on va començar a participar en un projecte que li va despertar un gran interès per la història de la ciència.

A partir d'aquí, es va especialitzar de ple en la ciència i l'any 1957 va publicar...

Què és la Passió?

• Etimològicament, la paraula *passió* vol dir *passivitat*.
• Era entesa com una situació de dependència passiva en relació a una cosa externa que ens altera. Era vista com una situació negativa que hauríem d’evitar.
• No sempre ha tingut el mateix significat al llarg de la seva història.

Definicions de la Passió

• Tendència violenta que no es pot controlar; es pateix en un estat de dominació en el qual no som nosaltres mateixos.
• Per als antics, les passions eren una *bogeria*.

La Passió a Grècia i a Roma

L’Epicureisme

• L’Epicureisme sorgeix l’any 341 a.C. i dura fins al 270 a.C.
• Epicur va fundar una escola anomenada *El Jardí*, a Atenes, on va predicar la seva filosofia fins a la seva mort als 72 anys.

La Recerca del

Mill i Nietzsche: Utilitarisme vs. Vitalisme

Mill i Nietzsche tenien tendències filosòfiques diferents: l'un era *utilitarista* i *liberalista*, i l'altre, *vitalista*, respectivament.

Fonamentació de la Moral i Mètodes

L’utilitarisme considera que la moral es pot fonamentar sobre principis racionals, contrastats empíricament i avaluats pel *mètode inductiu*. Nietzsche, en canvi, busca l’origen etimològic de les paraules *bo* i *dolent* mitjançant el *mètode genealògic*.

Plaer, Dolor i Utilitat

Mill afirma que la felicitat implica plaer. Diu que allò útil és bo; per tant, la utilitat ens apropa a la felicitat, que és el fi de la moral. Nietzsche, tot i que no rebutja el dolor (encara que a vegades sigui inevitable sentir-lo), té...

John Locke

Empirisme: Assaig sobre l'enteniment humà

Principi de la tàbula rasa: quan naixem, la ment és un full en blanc (no hi ha idees innates).

• La raó es construeix a partir de l'experiència sensible, utilitzant la raó per poder entendre-la.
• Tot el coneixement és un coneixement d'idees; no coneixem les coses reals, sinó com la nostra ment les elabora.

Aquest coneixement està triplement limitat:

• Per gènesi
• Per extensió
• Per certesa

Les idees són representacions que fa la ment d'alguna cosa; venen de l'experiència i la raó ajuda a entendre-les. Locke diferencia entre:

• Idees simples: són rebudes passivament per l'enteniment i provenen directament de l'experiència. Poden ser de sensació o de reflexió.
• Idees complexes: són elaborades

La Llibertat: Conceptes Fonamentals (Part I)

Som Realment Lliures?

La paraula llibertat no vol dir una cosa, sinó diverses. Un dels conceptes clau és la llibertat negativa o llibertat "de". Aquesta és la llibertat externa o social, referint-nos a "les llibertats"; és a dir, al conjunt de llibertats civils que un individu té o no té pel fet de viure en una determinada societat.

Llibertat en Estats Totalitaris vs. Democràtics

En un estat totalitari, en aquell sistema, era possible tan sols "una identitat". Per contra, un sistema democràtic es fonamenta sobre una racionalització i limitació del poder polític. En una democràcia o Estat de dret, en principi, els drets o llibertats bàsiques estan garantides. Que hi hagi drets i llibertats...

No obstant això, les diferències entre el New Criticism, d'una banda, i el Formalisme Rus i l'Estilística, d'una altra, són notables, sobretot perquè els New Critics no disposen d'una sòlida formació lingüística.

Les Quatre Fal·làcies del New Criticism

Els pressupòsits del grup es poden resumir en la denúncia de quatre fal·làcies, trets que hem d’evitar per a fer una bona crítica:

• La Fal·làcia Intencional (William K. Wimsatt): La il·lusió del voler dir, que condueix al biografisme i al relativisme.
• La Fal·làcia Afectiva (William K. Wimsatt): La il·lusió psicològica, que condueix al subjectivisme i a l'impressionisme.
• La Fal·làcia del Mimetisme i de l'Expressivitat de la Forma (Yvor Winters): Per la qual el text literari