Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Raonament sobre l'existència de Déu

Segons St. Agustí, Déu és el creador de tot. El seu raonament sobre l’existència de Déu es basa en afirmar que la raó pot ajudar a la fe, doncs aquesta té el poder de confirmar. El seu argument és creure per entendre, i entendre per creure.

Segons St. Anselm, la raó pot comprendre els dogmes de la fe. Això justifica l’argument ontològic de la fe i de Déu, sobre el qual afirma que és absolutament perfecte i el més gran que es pugui haver pensat.

Segons St. Tomàs, tot és mogut per quelcom que ho mou. Per a començar la cadena de motors hi ha d’haver un primer moviment, que el fa Déu.

5 vies: el moviment, la causa eficient, la contingència, els graus de bellesa i el disseny intel·ligent...

Teories sobre la veritat

La veritat es basa en l'autoritat i la tradició.

Criteris de la veritat

Criteri de la correspondència: una afirmació és veritable quan el que es diu correspon amb la realitat.

Criteri de l'evidència: alguna cosa és veritable quan resulta impossible dubtar-ne.

Criteri de la coherència: una afirmació és veritable quan no és contradictòria amb altres veritats.

Criteri pragmàtic de la veritat: té en compte les conseqüències pràctiques que es deriven d'acceptar una afirmació com a certa: la utilitat.

Criteri per consens: allò vertader és el producte d'un acord obtingut després d'un procés de diàleg.

Posicions filosòfiques

Dogmatisme: la veritat es pot arribar a conèixer amb tota seguretat.

Escepticisme: mai...

Els Sofistes i Sòcrates

La Guerra del Peloponès i les seves conseqüències a Atenes

- La Guerra del Peloponès (431-404 aC): Aquest conflicte enfrontava Atenes i Esparta. Va culminar amb la derrota i capitulació d'Atenes. Com a conseqüència immediata, Esparta va imposar el govern dels Trenta Tirans. Aquest règim va resultar ser tan opressiu que, al cap d'un any, el poble va iniciar una revolta que va portar a la reinstauració de la democràcia. No obstant això, aquesta nova democràcia era molt feble, moderada i allunyada dels populismes, per la qual cosa va tenir una durada limitada.

Anàlisi dels Fragments Sofistes: Gòrgies i Protágoras

Fragment de Gòrgies sobre el Ser i el No-Ser

D'aquesta obra només es conserven tres afirmacions...

Crítiques i aportacions a la teoria de l'elecció racional

Crítiques

• (a) No especifica què implica comportar-se racionalment i com s'arriba a les situacions d'equilibri.
• (b) La realitat contradiu els seus axiomes fonamentals; no es poden tenir en compte totes les variables.
• (c) Si fem els nostres supòsits motivacionals prou complicats, podem explicar qualsevol tipus de comportament, la qual cosa significa que no estem explicant res.
• (d) Des de la psicologia, la capacitat d'elecció individual és il·lusòria.
• (e) Des de l'antropologia, l'interès individual és cultural.

Aportacions

• (a) Formalització de preceptes teòrics.
• (b) Formalització del mètode.
• (c) Introducció de percepcions i context en l'anàlisi del comportament polític.

Feminisme

Objectius

L’ésser i el no-res

La pregunta típica de la metafísica és: per què hi ha éssers en comptes de no-res?

• L’ésser: És el que hi ha, el que existeix, la realitat.
• El no-ésser: Correspon a la negació de l’ésser; allò que no existeix i no té realitat.

Existeixen dues postures davant el problema del no-res (com es pot afirmar, demostrar o dir que una cosa no és, si pel fet de dir-ho ja li donem existència?):

Segons Henri Bergson, és una pseudoidea; és un terme sense significat que no podem ni pensar ni imaginar. És un terme lògic que fem servir en el llenguatge per expressar la negació de l’existència. No li correspon cap realitat conceptual ni material; és una estructura lògica buida de contingut.

Espiritualisme i materialisme

Són...

Filosofia medieval

S'inicia a l'anomenada edat mitjana. La funció de la filosofia era fonamentalment la d'ajudar a aclarir el significat de la doctrina teològica cristiana.

Sant Agustí

Sant Agustí, figura principal de la primera escola filosòfica cristiana (patrística). La seva teoria es basa en la relació entre la raó i la fe, la il·luminació i l'amor com a via de coneixement. És necessari creure per a entendre: la fe i la raó han de col·laborar, però partint de la preeminència de la fe sobre la raó. Creure és una cosa raonable, de manera que la raó prepara el camí de la fe.

Escolàstica

Escolàstica: idees aristotèliques com l'ordre i la finalitat aplicades a la natura van ser assimilades pel pensament cristià. Sant Tomàs

La naturalesa de la justícia en la ciutat i l'individu

1. El text ens exposa que, per saber què és la justícia, hem de buscar-la basant-nos en la ciutat. Perquè una ciutat sigui justa, els tres llinatges han de fer el que els correspon. Un home serà just si la seva ànima fa el que s’ha de fer, allò just, seguint el patró dels tres tipus d’home que formen una ciutat.

Definicions clau: Llinatges i temperança

2. Tres llinatges: Són els tres tipus d’home que hi ha en una ciutat. Temperada: És allò que domina les passions.

El paral·lelisme entre l'ànima i l'estructura social

3. Plató fa una semblança entre l’ànima i la ciutat. Per ell, és com un reflex de l’estructura de l’ànima. Per això, estableix un paral·lelisme...

La Filosofia del Renaixement i la Modernitat

El Renaixement és un període històric i filosòfic que va acabar definitivament amb l’Edat Mitjana i va inaugurar la Modernitat.

Es pot parlar de filosofia de la modernitat al segle XV? No, perquè es troba en una època de transició entre l’Edat Mitjana i la Modernitat, i encara s’hi distingien molts elements medievals.

Montaigne: La Introspecció i la Condició Humana

L’afirmació de Montaigne, «Cada home duu sencera la forma de la condició humana», es justifica pel seu mètode d’introspecció, que és essencialment autobiogràfic i ofereix reflexions personals sobre la vida quotidiana. La seva filosofia defensa que l’home no pot ni ha d’intentar ser més que un home, i s’ha...