Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

L'Emotivisme Moral de David Hume

En el seu intent per estudiar la naturalesa humana, Hume també vol estudiar la conducta moral. Així, igual que ha descobert que moltes de les coses que sabem de la realitat es basen en uns hàbits o tendències naturals, vol descobrir si les consideracions que fem sobre el que és bo i el que és dolent es basen també en tendències naturals o, en canvi, en principis racionals.

La Visió Tradicional: La Moral Racionalista

Des de l'intel·lectualisme de Sòcrates, les concepcions filosòfiques més tradicionals han defensat que el bé i el mal depenen de la raó, és a dir, que els éssers humans, en tant que éssers racionals, tenim en nosaltres mateixos uns principis morals que ens indiquen el que és bo; de...

HUME: percepcions, idees i causalitat

HUME: Per a Hume, tots els nostres continguts mentals són percepcions, les quals provenen de l'experiència.

N'hi ha de dos tipus:

• Impressions: són les sensacions immmediates de l'experiència: imatges, passions i emocions.
• Idees: són còpies difuses de les impressions. Totes les idees simples provenen de les seves corresponents impressions simples.

Aquest principi esdevindrà el criteri de validesa que haurà de complir tota idea amb pretensió de coneixement. Per tant, el coneixement remet només a les impressions: si no som capaços de mostrar de quina impressió deriva certa idea, hem de concloure que no es tracta d'una autèntica idea.

Idees complexes

Idees complexes: Les idees complexes són aquelles...

Cap Al sXX l’Escola de Frankfurt va proposar contraposar a l’ús de la raó Instrumental, el concepte de racionalitat crítica, que valora l’acció en la Mesura que contribueix a la millora de les condicions de vida.Diversos Pensadors lamentaven la deshumanització de la natura i de l’ésser humà.Per Aquest motiu, l’Escola de Frankfurt defensa com a única solució, la substitució De la raó instrumental x una raó més àmplia a base reptes (Ètics/Mediambientals/Socials)

El filòsof Alemany, Hans Jonas va publicar una de les obres que més ha marcat la reflexió sobre La tecno i els seus límits. En aquesta obra adverteix sobre com ha canviat la Nostra situació en el món d’avui en dia: Antigament els humans tenien lloc al Món...

Causalitat: Causa i efecte

A partir dels seus principis empiristes, Hume va examinar la idea de causa i efecte. Cal recordar que, per a Hume, totes les idees procedeixen de les impressions. Hume assenyala que no és possible percebre cap impressió específica de la presumpta connexió necessària entre tots dos. L’únic que podem copsar és que tots dos fenòmens es presenten units.

Quan repetim moltes vegades la mateixa experiència, l’obtenció de resultats semblants crea en nosaltres un hàbit que ens predisposa a esperar que la pròxima vegada les coses succeiran de la mateixa manera. Segons Hume, no existeix connexió necessària entre causa i efecte. Aquesta relació només és una sensació que procedeix de l’hàbit generat en nosaltres...

Punt 3 - Ètica

L'Ètica de John Stuart Mill: L'Utilitarisme

L'ètica de J.S. Mill és fonamentalment utilitarista. L'Utilitarisme afirma que el criteri moral fonamental és el principi d'utilitat: una acció és correcta quan proporciona el major bé possible a la major quantitat de persones.

Càlcul i Valoració Moral

Per això, els utilitaristes han de calcular la quantitat de bé o mal generada per una acció i, en funció d'aquest fet, decidir. Allò que té valor és el benestar en la vida dels individus, i els interessos de tots els ciutadans tenen exactament el mateix pes. Per tant, la felicitat s'aconsegueix millor quan la societat deixa lliures els ciutadans per perseguir allò que ells pretenen com a felicitat.

La Felicitat com a Finalitat

La formació de les idees universals

Com determino que això o allò és un tros de cera o un tros de taula? Com en reconec la identitat?

El coneixement sensible es refereix sempre a les coses particulars (això que ara mateix és davant meu). Tinc, llavors, coneixement empíric d'aquesta taula d'aquí, però no de taula com a cosa universal que val per a tots els objectes del mateix tipus.

D'on surt el coneixement general?

Segons Locke, la nostra ment, a partir de les coses particulars, estableix relacions i connexions entre els continguts i, amb l'ajut de la memòria, arribem a saber que hi ha idees que concorden i d'altres que no.

Així es formen els universals (productes del treball de la ment sobre les idees de les coses particulars).

L'abstracció

Aquest...

A Priori

El terme "a priori" sembla tenir, en principi, un sentit purament negatiu, definit per la seva contraposició a allò "a posteriori". Des d'aquesta perspectiva, significaria "allò que és independent de l'experiència en la seva formació o origen". No obstant això, té dues dimensions que en Kant tenen sentit positiu:

1. "A priori" com a tenint el seu origen en la raó pura, ja que és funció de la raó subministrar els principis a priori del coneixement o ser la raó pura la que subministra els coneixements a priori que així són universals i necessaris.
2. "A priori" com a condició necessària de l'experiència, identificant-se així amb la noció de "transcendental".

Així, els principis purs de l'enteniment, com a judicis sintètics...

El dubte metòdic i la recerca de la certesa

Descartes s’adona que tots els sabers són incerts; per tant, parteix d’una epojé (acte d’escepticisme metodològic, suspensió del judici). El que Descartes vol és mirar d’arribar a alguna certesa o veritat; vol sortir del dubte.

El concepte d'idea i l'autoconsciència

Ens dirà que una idea és tot acte d’autoconsciència del pensament. Una idea no és només un aspecte racional o matemàtic, sinó que també poden ser dubtes, desitjos, passions o sentiments. El pensament ve definit per l’autoconsciència, però algunes d’aquestes idees poden ser fosques o confuses (com les passions).

L'idealisme modern i el subjecte

Descartes parteix de la visió que la ment té sobre el món (idealisme

La Ciència és Provisional

En ciència no hi ha resultats definitius ni intocables. Una hipòtesi és vertadera fins que es demostra el contrari (amb nous enfocaments, noves dades, nous descobriments…), i mentre no arriba aquest moment, s’accepta provisionalment.

La Ciència és Progressiva

En el camp de la ciència, els avenços científics són vistos com a grans oportunitats per ampliar i aprofundir la visió de l’Univers. Aquesta actitud promou el progrés de la ciència.

La ciència progressa en les seves dues vessants:

• Les dades empíriques (enunciats fàctics ja confirmats)
• Les explicacions teòriques (esquemes generals que permeten organitzar i explicar aquelles dades)

El progrés en l’acumulació de dades és més intens i constant,...

Conceptes Fonamentals de Lògica

A continuació es presenten definicions clau per entendre l'anàlisi dels arguments i el pensament lògic:

• Raonament: Sèrie de proposicions o enunciats que es disposen de tal manera que es pretén que la conclusió es derivi de les premisses.
• Proposició: Afirmació de la qual té sentit preguntar-se si és vertadera o falsa.
• Asseveració: Consisteix a afirmar i assegurar sense cap mena de prova.
• Lògica: Analitza els raonaments humans i es fixa només en el resultat i no en el procés.
• Fal·làcia: Aplicació incorrecta d’un principi lògic vàlid o de l’aplicació d’un principi inexistent en el raonament d’una argumentació, independentment de si es basa en premisses veritables.

Tipus de Raonament

Els raonaments...