Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

La moral dels senyors i dels esclaus segons Nietzsche

Filosofia i ètica3,29 KB

La moral dels senyors i dels esclaus

La moral dels senyors és la dels nobles, els aristòcrates, els "rics", els "propietaris", els "veraços" i els guerrers; homes que lluiten per construir la seva pròpia existència i que se senten de rang superior. Ells es caracteritzen per la força amb què emprenen la lluita per la vida, pel seu autoreconeixement i la reafirmació com a homes forts amb consciència de la seva llibertat. El coneixement de la llibertat els permet fer ús de la seva voluntat de poder, entesa com el desig de crear constantment la seva pròpia existència.

D'altra banda, els esclaus són homes que no posseeixen el desig de crear la seva existència. En no tenir aquest anhel, viuen determinats, sotmetent-se a condicionaments...

Continua llegint "La moral dels senyors i dels esclaus segons Nietzsche" »

Nietzsche: Crítica a l'epistemologia tradicional

Filosofia i ètica2,23 KB

A. Crítica a l'epistemologia tradicional

La creença en la validesa de l'ús de la raó per a conèixer el món inclou tres tesis bàsiques: la validesa dels conceptes, la legitimitat de la lògica i l'objectivitat del coneixement. Nietzsche critica les tres tesis esmentades.

1. Validesa dels conceptes

La filosofia tradicional

  • La realitat pot representar-se correctament mitjançant conceptes.
  • Entendre la realitat és subsumir-la en un concepte.
  • Va aspirar a la definició precisa de cada terme.
  • Considera que els conceptes defineixen les essències de les coses.

Nietzsche

  • No existeixen les essències.
  • Formem els conceptes quan abandonem les diferències individuals.
  • El pensament conceptual no és un bon recurs per a expressar la realitat.
  • La metàfora és
...
Continua llegint "Nietzsche: Crítica a l'epistemologia tradicional" »

Filosofia Grega: Cinisme, Epicureisme i Estoïcisme

Filosofia i ètica3,14 KB

Filosofia Grega: Escoles Post-Aristotèliques

Els savis de la polis no podien parlar de política, però es preguntaven per la llibertat interior, i fundaven escoles per buscar els camins de la felicitat.

El Cinisme: Rebuig de la Civilització

Els cínics significaven un rebuig de la cultura i de la civilització superior, i la recerca d'un nou ideal de vida. Eren anomenats «els gossos» ja que feien en públic allò que se sol fer en privat...

Doctrina Cínica

  • Proposaven un retorn a la natura i un rebuig de les convencions i artificis de la civilització, prenent com a exemple el comportament dels animals.
  • Era una secta de predicadors de carrer, units per una doctrina força senzilla: rebuig de les convencions de la cultura i la urbanitat.
  • Valors
...
Continua llegint "Filosofia Grega: Cinisme, Epicureisme i Estoïcisme" »

Filosofia política: L'Estat, sociabilitat i teories

Filosofia i ètica4,45 KB

La filosofia política

  • Política: A l'antiga Grècia, significava l'art de viure en societat.
  • Filosofia política: És la branca de la filosofia que estudia com s'organitza la vida en societat i es planteja si les formes d'organització social i de govern existents són les més adequades. La seva tasca principal és formular judicis de valor sobre les idees polítiques, la qual cosa implica un profund coneixement d'ètica i dret.
  • Politologia o ciència política: S'encarrega d'investigar, aplicant el mètode científic, quins són els principis que regeixen l'activitat política.

La sociabilitat humana

La sociabilitat és la tendència a viure en societat. Consisteix a compartir amb altres individus de la mateixa espècie un territori comú, així...

Continua llegint "Filosofia política: L'Estat, sociabilitat i teories" »

Nietzsche: Crítica a la Raó, Mestres de la Sospita i Apol·lo/Dionís

Filosofia i ètica2,8 KB

Nietzsche i la funció de la raó

Nietzsche cita sovint, i amb respecte, Kant. Però s’oposa a ell perquè creu que la raó no pot funcionar en el buit sinó que ha de servir la vida.

Els mestres de la sospita: Marx, Nietzsche i Freud

  • Marx sospita que el món es mou per l’economia i no per les idees, però que la burgesia les ha utilitzat per mantenir formes de poder (política, religió, moral).
  • Nietzsche sospita dels valors tradicionals i culturals considerats “sagrats i inviolables”.
  • Freud (1856-1939) sospita que hi ha un món inconscient, on es refugien els instints i desitjos, que governa els nostres actes i la nostra cultura “reprimida”.

La crítica de Nietzsche al cristianisme

És evident que Nietzsche representa la crítica més...

Continua llegint "Nietzsche: Crítica a la Raó, Mestres de la Sospita i Apol·lo/Dionís" »

Nietzsche: Veritat i Mentida en Sentit Extramoral – Anàlisi Filosòfica

Filosofia i ètica12,49 KB

Nietzsche: Veritat i Mentida en Sentit Extramoral

Friedrich Nietzsche és un dels màxims representants de la filosofia de la sospita, marcada per una manca de fe en la raó humana, un reconeixement de la feblesa de l’esperit i una desconfiança de la raó pel fet que aquesta pot enterrar la vida. També són destacables, en aquesta corrent, altres autors com Karl Marx i Sigmund Freud.

Aquest autor, mort l’any 1900, presenta una visió molt peculiar i revolucionària de la filosofia. La seva voluntat és la destrucció de la moral occidental. A través d’unes crítiques ferotges cap a aquesta, esfondrarà les bases socials sobre les quals s’han assentat la filosofia, la ciència i la religió. Farà tremolar tots els ideals de la societat...

Continua llegint "Nietzsche: Veritat i Mentida en Sentit Extramoral – Anàlisi Filosòfica" »

Friedrich Nietzsche: Vitalisme, Nihilisme i el Superhome

Filosofia i ètica3,48 KB

La Filosofia Vitalista de Nietzsche

Friedrich Nietzsche és un filòsof vitalista, ja que posa èmfasi en la vida entesa com la manifestació dels instints. Utilitza un llenguatge metafòric i realitza la crítica més radical de l'Occident amb la seva Filosofia del Martell, on critica tots els filòsofs anteriors i, especialment, la figura de Jesucrist.

Obres Clau

  • Sobre la veritat en el sentit extramoral
  • Així parlava Zaratustra
  • La Genealogia de la Moral

Crítica a la Decadència Occidental

Nietzsche argumenta que Europa es troba en decadència. Abans, en la cultura grega, existien dos valors fonamentals:

  • L'esperit apol·lini (la raó, l'ordre).
  • L'esperit dionisíac (la vida, els instints).

Nietzsche critica Sòcrates, dient que era un ressentit amb...

Continua llegint "Friedrich Nietzsche: Vitalisme, Nihilisme i el Superhome" »

Comparativa filosòfica: Plató vs. Nietzsche

Filosofia i ètica2,53 KB

Comparativa entre Plató i Nietzsche

ConceptePlatóNietzsche
EstilRecórrer al mite i la metàfora.Estil provocador; no només pretén desacreditar allò que critica, sinó que també busca ridiculitzar-ho.
Tendència filosòficaIdealista i racionalista.Vitalista.
SòcratesMestre admirat per Plató, li va dedicar tota la seva teoria.El corruptor, culpable de la inversió de valors de tota la filosofia i la moral occidental.
Concepció de la realitatDualista: existeixen dues realitats, el Món Intel·ligible (el vertader) i el Món Sensible (còpia).Critica la concepció de les Idees com a “ésser vertader”. Només existeix un món: el de la vida.
ConeixementEls sentits serveixen per al coneixement de l’aparença. La raó condueix al món intel·ligible
...
Continua llegint "Comparativa filosòfica: Plató vs. Nietzsche" »

Epistemologia: empirisme, racionalisme i teories científiques

Filosofia i ètica3,16 KB

Corrents epistemològics: empirisme i racionalisme

Empírics (formiga) — Hume, Locke: avancen amb l'experiència, a posteriori (recullen dades), inducció (del particular al general).

Racionalistes (aranya) — Descartes, Russell: avancen amb la raó, a priori (càlculs), deducció.

Empiricoracionalista (abella) — Sòcrates, Habermas, Kant, Husserl, Aristòtil: avancen amb l'elaboració, a priori i a posteriori, inducció i deducció.

Kant

Kant: diu que l'objecte (O) depèn del punt de vista del subjecte (S). Durant la Il·lustració va intentar que les persones sortissin de la «minoria d'edat» i s'atrevissin a fer servir la raó i a pensar per si mateixes. Les idees de la raó no són coneixement. El coneixement té tres graus (opinió, creença

...

Continua llegint "Epistemologia: empirisme, racionalisme i teories científiques" »

Anàlisi del Coneixement: Orígens, Mètodes i Criteris de Veritat

Filosofia i ètica3,4 KB

El Coneixement: Subjecte i Objecte

El coneixement és la representació que es fa el S (l’individu que realitza l’acció de conèixer) de l’O (el que tens al davant, coneixement que busques). El problema és demostrar quin és el punt de vista més cert.

Arrels Etimològiques del Coneixement

Hi ha 3 arrels de l’etimologia (estudi de l’origen de les paraules):

  • Emunah: és una confiança pròpia del S.
  • Aletheia: és una visió de l’objecte optimista i extrovertida.
  • Ventus: és una relació dinàmica perquè va canviant amb l’O, amb un llenguatge precís.

Maneres de Trobar la Veritat

Hi ha 3 maneres de trobar la veritat:

  1. A priori (sense experiència): Racionalistes: els coneixements venen de la raó i dels càlculs. Fan deducció, apliquen
...
Continua llegint "Anàlisi del Coneixement: Orígens, Mètodes i Criteris de Veritat" »