Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

El mètode cartesià

El mètode cartesià és un sistema inventat per poder arribar a la veritat absoluta emprant la raó. Afirma que, si se segueixen les regles a la perfecció, s’aconseguirà el vertader coneixement aplicable a tots els camps del saber. Descartes veu la necessitat de dubtar de qualsevol cosa per poder-hi aplicar el seu mètode i, d’aquesta manera, verificar si allò és realment cert o no. Aquest procés s'anomena dubte metòdic.

Aquest mètode consta de quatre passes, influïdes pels seus ideals, la intuïció i la deducció:

• Evidència: És el criteri de la veritat. Una cosa evident és una cosa vertadera; només és evident allò que és clar i diferent.
• Anàlisi: És la descomposició dels problemes o qüestions en els

Teoria política

Cadascuna d'aquestes ànimes té una virtut pròpia i pertany a una classe social diferent; per aquesta raó, gràcies a l'educació, sabem a quin ofici estem destinats. Una societat justa és la que relaciona el tipus d'ànima de cada individu amb la seva funció social i política. Per tant, l'ànima i la política estan relacionades. La justícia és el més important per a Plató.

En un Estat just hi ha ordre a través de la llei; aquests dos ingredients són el fonament d'una polis perfecta. Aquesta kalopolis o aristokratos (els millors) ha de funcionar forçosament amb tipus d'ànima que corresponen, per origen, a tres classes socials distintes. L'ànima, per a Plató, és un instrument de coneixement.

Els 5 règims polítics

Mite d'Er: Justícia i Virtut Cívica

El mite d'Er il·lustra que les virtuts cíviques per si soles no són suficients. Amb el mite d'Er, Sòcrates argumenta que les bones conseqüències de la justícia superen les de la injustícia. Això completa l'argument que la justícia és digna d'elecció tant pel propi bé com per les conseqüències, per la qual cosa pertany al millor de les tres classes de béns que distingeix Glaucó.

Mite d'Eros: El Poder Transformador de l'Amor

Eros representa el poder esglaiador de l'amor, que per la seva força també pot destruir. El mite d'Eros i Psique narra la lluita per l'amor i la confiança entre Eros (o Cupido) i la princesa Psique. Al·ludeix metafòricament a aquest recorregut de l'ànima que, inspirada...

Conceptes fonamentals de la filosofia platònica

Al·legoria: Conjunt d'elements descriptius o narratius que corresponen a diversos detalls d'una idea que es pretén explicar [p. ex.: l'al·legoria de la caverna explica el tema de l'ascensió envers el coneixement; el carro alat és una al·legoria de la divisió tripartida de l'ànima...].

Ànima: «Ànima» significa per a qualsevol grec, i també per a Plató, el principi vital que anima el cos. Així, tot animal té ànima, i també els astres o els déus. L'ànima humana té de particular el fet de ser intel·ligent i per això pot copsar les idees. A La República, ànima i intel·ligència són sinònims.

Bé: Designa una mena de superidea, una idea que té preeminència sobre totes les...

Els sofistes (s. V a.C.)

Els tres sofistes més importants són:

• Protàgores: “L’home és la mesura de totes les coses”. El terme "home" fa referència a cada individu de l’espècie humana. Cada ésser concret és la mesura de totes les coses; no hi ha un punt de vista per damunt d’un altre.
• Trasímac: “La llei és sempre la llei del més fort”. La llei no protegeix els més dèbils, sinó que afavoreix els més forts, fent creure als dèbils que tenen algun tipus de protecció.
• Gòrgies: “No hi ha ésser; si n’hi hagués no seria cognoscible; si ho fos no seria comunicable”.
  • “No hi ha ésser”: Tot és no-res. Aquesta idea s’anomena nihilisme.
  • “Si n’hi hagués no seria cognoscible”: La capacitat humana de conèixer

Sòcrates: El mestre de la ignorància

Sòcrates, mestre de Plató, no va deixar res escrit. Per a ell, la filosofia no és el resultat d'una acció, sinó una activitat social. Sòcrates és l'antiimatge dels sofistes, amb qui mantenia idees totalment contràries. Mentre els sofistes presumien de coneixements enciclopèdics i matemàtics, Sòcrates afirmava la seva pròpia ignorància.

L'Oracle de Delfos i la saviesa

Segons l'Oracle de Delfos, Sòcrates era el més savi d'Atenes. Ell ho interpretava així: «Si sóc el més savi, deu ser perquè reconec la meva ignorància». Per tant, per a ell, saviesa = reconèixer la ignorància.

Judici i mort

Sòcrates va ser executat per ser antidemòcrata, argumentant que la democràcia portava a la corrupció...

Epistemologia

Epistemologia: És la branca de la filosofia que s'enfoca en l'adquisició del coneixement.

Racionalisme

Racionalisme:

• El coneixement té origen en la raó.
• Només és vàlid si prové d'aquesta.
• Els sentits no són fiables.
• Mètode deductiu per elaborar coneixement.
• Idees innates que ens ajuden a desconfiar de la realitat.
• L'obtingut amb la raó és indubtable; en canvi, amb l'experiència mai podrà ser una certesa.

Empirisme

Empirisme:

• El coneixement té origen en l'experiència sensible.
• Només és vàlid quan prové dels sentits.
• La raó té molt poca importància: cal evitar-ne l'abús i l'especulació.
• Naixem com un full en blanc (sense idees innates).
• Tot es basa en els cinc sentits.

Límit del coneixement

Límit del coneixement:

1. Dogmatisme:

FILOSOFÍA POLÍTICA.Política=art de viure en societat,dubten si formes de govern son adequades, filosofía en contacte amb ètica i dret.1.1SOCIABILITAT HUMANA.Aristòtil deía esser huma es social,Hobbes o Freud =esser social x interés , per supervivencia i egoistes per cumplir desitjos,Aristòtil o Fromm=esser social per natularesa,incomplents i necesiten a algú.1.2CONCEPTE DESTAT.Sorgeix de membres de societat regulen via comunitaria,bens comuns,drets…-Es modern.Maquiavélico le dona el nom,estat=organització política con poder permanent en un territori,trets:poder territorial-en el seu terreny tenen tot el poder,es sobirà-estabilitat i ordres,otres asociacions actuen amb límits,-encarregat de mantindre ordre,Pau i protecció als...

La Síntesi Filosòfica d'Immanuel Kant

Kant realitza una síntesi entre el racionalisme i l'empirisme, unint l'experiència amb la raó per justificar la validesa de la ciència i, alhora, marcar els límits de la mateixa raó.

La Filosofia Transcendental

Sotmet la raó humana a un examen crític. La seva és una filosofia transcendental, és a dir, no se centra en els objectes mateixos, sinó en el subjecte i la manera com aquest coneix les coses. Aquest examen mostrarà les possibilitats que té el subjecte a l'hora de conèixer i, també, els seus límits. L'obra de Kant planteja tres preguntes fonamentals, centrant-se aquí en la primera:

• Què puc conèixer? (Epistemologia)

Epistemologia: Què Puc Conèixer?

Kant se centra en les condicions...

Llibertat interna i externa

La llibertat externa és la capacitat de fer el que volem sense impediments. També es coneix com a llibertat política o social. La llibertat interna és la capacitat de decidir o voler, quan aquesta és indeterminada. Aquests dos tipus no són aliens:

• Tenim la capacitat de triar, però externament estem obligats a actuar d'una manera determinada.
• Externament no hi ha traves, però internament ens veiem determinats a voler el que volem.

Absència de llibertat i determinisme

El determinisme és la concepció filosòfica que afirma que tot està inevitablement causat:

• Nega l'existència de la llibertat.
• Es basa en el principi de causalitat: tot esdeveniment és causat per un altre.
• Les accions estan determinades per factors